A PEU

En les ètnies indígenes es transmeten històries que vénen de lluny a les que anomenem “mites”. Per a molts de nosaltres, “mite” és sinònim de coses que no són veritat, fantasies o coses paganes sense valor, provinents de falses interpretacions i pràctiques d’altres religions. El mite de vegades és considerat com una equivocació, un error, que ha de ser destruït per l’evangelització o per la cultura moderna; com quelcom endarrerit que va desaparèixer amb l’avanç del progrés i de la civilització.Per als indígenes mateixos, però, el mite és l’eix de l’ètnia, al voltant del qual s’estructura tota la resta.

El Mite com a “Casa de la Ètnia” 

El mite, amb tota la varietat de les seves històries, és com una teranyina, estesa sobre pedres i entre branques que serveix de casa a l’aranya. El mite és la tela invisible que l’ètnia va estendre sobre el territori que ocupa i sobre la història que transcorre. Allà parla de turons i valls, de rius, fonts, arbres, camins, bestioles, flors, peixos, pluges, núvols etc. (Elements lligats al territori). Parla d’avantpassats, de crisi, de guerres, d’invasions, de patiments, d’epidèmies, de viatges, de migracions etc. (elements lligats a la història de l’ètnia). Aquests elements de la història i del territori són els punts, on l’ètnia penja els fils d’aquella tela invisible, construint així la seva casa. Les històries del mite “expliquen” totes aquestes coses del territori i de la història (espai i temps), lligant-les amb l’origen de la pròpia ètnia. Així estableix, dins d’aquest món amb el seu temps i el seu espai, un “quadre de referència” que dóna seguretat i identitat a la ètnia. I els seus membres se senten a casa -enmig del temps i l’espai marcats per aquella tela invisible- com l’aranya en la seva teranyina. Gràcies al seu mite, ells se situen, es troben amb si mateix, amb els altres, amb la divinitat. En el mite l’ètnia troba l’equilibri de la seva vida.

El Mite com a “memòria” 

En cert sentit, el mite és més gran que els membres de l’ètnia. És la seva memòria col · lectiva, memòria dels seus orígens, amb els que els seus membres s’identifiquen i mitjançant els quals es situen. El mite els envolta, les sustenta i els orienta, els protegeix i els educa. Pel seu simbolisme estrany, el mite amaga el seu secret als de fora i el revela als que són de casa. El seu secret últim és revelar als membres de l’ètnia el sentit de l’existència.La pitjor cosa que pot esdevenir una persona és perdre la memòria. La persona llavors es perd, es converteix en una joguina en mans dels més vius, doncs perd la capacitat de reaccionar i de resistir. Privar a algú de la seva memòria és el mateix que matar per dins.El pitjor que es pot fer a una ètnia és destruir els seus mites.

El Mite com a “defensa” 

Quan un vent fort raja la teranyina, l’aranya es queda agitada. Si és possible ella recompon la tela i roman allà on morava. En cas contrari, fuig.Quan qualsevol fet raja o desequilibra la vida mantinguda pel mite, l’ètnia es queda agitada i es perd. Per exemple: el govern obre -sense preguntar- una ruta enmig del “espai” de l’ètnia, aquesta ruta és com una ferida oberta a l’ànima de l’indígena. Afecta la identitat de l’ètnia. Si és possible, l’ètnia recupera l’equilibri, és a dir, incorpora el fet nou dins del seu mite, donant-li així el seu lloc “previst”. Si això no fos possible, l’ètnia fuig, es perd i mor com a tal. Només viuran uns individus aïllats, sense memòria, perduts.Quan hi ha en el cos humà una ferida oberta, la vida reacciona i posa en acció forces que protegeixen el cos contra la invasió i contra el perill de mort. La defensa contra l’invasor deixa marques i cicatrius a la pell.Així el mite dels indígenes està ple de cicatrius, provocades per les ferides dels fets i per l’acció defensiva de l’ètnia. Per exemple, gairebé tots els mites parlen de la invasió dels espanyols i portuguesos a Amèrica. Aquest fet va afectar molt a la vida dels indígenes i un gran nombre d’ells va desaparèixer. Altres, per no perdre’s i per poder recuperar la seva identitat perduda, van lligar aquest fet nou als seus orígens antics i ho van incorporar dins del seu mite. O sigui, la força “centrifugal” del fet va ser absorbida i neutralitzada per la força “centripetal” de la consciència de l’ètnia, expressada en el mite. El mite, per la seva naturalesa, és una força “conservadora”, conserva la vida i la protegeix.

Ús del Mite en la vida 

El mite és sempre rellegit i modificat a la llum dels nous fets que així van sent incorporats dins de la consciència i de la vida d’una ètnia. El mite, en la manera que és comptat i usat avui, és l’expressió de la consciència que ells tenen de si mateixos.L’ús i la recitació del mite es realitza amb un cerimonial propi, en èpoques i situacions determinades, lligades a festes i esdeveniments específics. Segons la festa, l’esdeveniment o la situació, es recita aquesta o aquella part del mite. La recitació no la fa qualsevol, sinó només aquell que exerceix aquesta funció en l’ètnia. Qui recita el mite, fa presents les històries passades. Mitjançant la recitació del mite, l’ètnia, es lliga o es relliga (re-ligió), cada vegada de nou, al seu origen permanent, d’on rep la força per poder viure i reviure. El mite és com un vell bagul, d’on l’amo de casa treu coses velles i noves, segons les necessitats de la vida de l’ètnia, perquè serveixin de llum i d’orientació en la solució dels problemes de la vida. El mite mor amb l’ètnia i amb ella reneix. És el seu termòmetre.

El Mite com a clau de lectura de la vida 

El mite és com el catalitzador de la vida de l’ètnia. Per l’indígena el mite és la clau amb la que llegeix i interpreta tot el que existeix i passa a la vida. És com l’enciclopèdia de l’ètnia. En ella hi ha de tot. És la tradició, la seva norma de vida, la seva llei, la seva medicina, el seu passat, el seu present i el seu futur. Tot el que és important per a la vida de l’ètnia, es troba en el mite.NOMÉS UNA REFLEXIÓ: NO ENS CALDRIA APRENDRE ALGUNA COSA DE TOT AIXÒ EN ELS MOMENTS ACTUALS EN QUE EL NOSTRE PAÍS CADA DIA QUEDA MÉS DESARRELAT, MÉS A L’AIRE?….

Tags: Desmitificar, Mites