05 ag. 2011
Mario Quintana, poeta gautxo
Monument a Mário Quintana (dreta) i a Carlos Drummond de Andrade, a la Praça da Alfândega de Porto Alegre, obra de Francisco Stockinger.
Vaig descobrir Mário Quintana (Alegrete, 1906 – Porto Alegre, 1994) ja fa una colla d’anys. Em sembla que era l’any 1976 en un viatge que vam fer a Passo Fundo (Rio Grande do Sul). Vam anar a visitar uns amics i ens van dur a visitar una reserva indígena. Ens van explicar –si no ho recordo malament- que era l’única reserva d’indis xarrues que quedava. Una visita que em va deixar un regust força amarg i que un altre dia ja explicaré.
En aquesta visita em van regalar un petit llibret de poemes. Eren poemes de Mario Quintana, a qui jo no coneixia de res. Em van agradar els seus poemes senzills i algun d’ells m’ha acompanyat tota la vida. Us es deixo un amb l’esperança que us agradi.
LA VIDA
La vida és com els deures
que ens emportem per fer a casa.
Quan te n’adones ja són les 6!
Quan te n’adones, ja és divendres …
Quan te n’adones, ja s’ha acabat l’any …
Quan te n’adones, ja han passat 50 anys!
Ara, ja és massa tard
per ser aprovat …
Si em donessin un dia
una altra oportunitat,
ni miraria el rellotge.
Tiraria sempre endavant
i jugaria pel camí,
amb l’escorça dorada
i inútil de les hores …
Per això et dic que no deixis de fer
alguna cosa que t’agradi per manca de temps,
un temps que,
desafortunadament,
mai més no tornarà …
