A PEU

Joan-Carles Martí i Casanova en el seu blog

http://poemariinconclus.blogspot.com/

hi té un sonet dedicat al desaparegut i malaguanyat lingüista Joan Solà i Cortassa. És un sonet que juga amb els cognoms i lloc de naixement d’en Joan Solà (Bell-lloc d’ Urgell, un petit poble del Pla d’Urgell). Li vaig demanar perís per reproduir-lo i, molt amablement, me l’ha donat. Us el deixo aquí.

A Joan Solà i Cortassa
Sóc d’un bocatge que de tan petit
la mort s’escampa avall a cau d’orella
en caure el mot al pou gran esclafit
on s’hi arremolina la quadrella.

Sóc d’un empelt que neix enllà bell lloc
on al solà a migjorn s’alça cortassa
entrebajoc que desfà tripijoc
de l’home que és pres deslliga lligassa.

La lluna és plena de verb català
hi vola l’home bo plorem sa mort
cantem el seu plany d’un seny terrassà
car vola ben alt sobre aquesta cort.

Tot sol per solana que ara abraseix
torna l’home lliure i creix amb escreix.

Tags: Joan Solà, LITERATURA

Se’ns ha mort Joan Solà. Serà veritat que sempre es moren els millors?. Fa ben pocs dies que s’havia acomiadat dels lectors del diari Avui, en el que hi col·laborava des de l’any 1991.

En aquest darrer article deia algunes coses interessants:

“Avui, fruit d’aquest exercici
d’anys, estic completament convençut
de dues coses: primera, que si
una llengua no ens serveix per
crear-hi comunicació i bellesa, ¿de
què ens serveix?, no té futur; i segona,
del lligam inextricable entre poble,
individu i llengua: una llengua
no pot ser digna i mantenir-se si qui
la parla no viu amb dignitat i confiança
i si el poble que la té com a patrimoni
no és lliure sinó que viu subjugat,
com nosaltres, durant segles
a un Estat que sempre ens ha sigut
hostil. No són poca cosa, doncs, els
guanys.”

El trobarem a faltar, em sembla. Homes com ell sempre es troben a faltar. Era un home humil i un gran lingüista. I una bona persona, pel que expliquen els seus amics. Que és el més important.

Tags: Joan Solà