Etiqueta arxiu 'Evangeli'

03 nov. 2010


Sords d’una orella

Classificat com a Església

M’ha cridat l’atenció –relativament, esclar-  la forma com les agències han donat la notícia del nomenament del nou bisbe de Solsona. Dic que m’ha sorprès relativament perquè ja hi estem acostumats que, quan es tracta de temes d’Església, els enfocaments que es fan acostumen a ser molt simplistes i es destaquen coses sense importància deixant de banda els aspectes fonamentals.

S’ha destacat, per exemple, l’edat, que si és el bisbe més jove d’ Espanya, que si té un currículum brillant o les llengües que parla. Fa una descripció asèptica i superficial de les coses perquè segurament que el que ha escrit la notícia no sap i ni li interessa què és o ha de ser un bisbe. Parlo,esclar, en general.

Jo considero que més important que el que parla, és si és sord o no..O sigui, si sap escoltar o no. Si estarà en sintonia o no amb les veus que escoltarà al seu bisbat. Perquè hi haurà una bona part de gent que expressarà coses que potser no seran exactament les que vulgui sentir.

Uns dels problemes dels nomenaments de bisbes d’aquests darrers anys ha estat  que han estat fets tots cap a una sola direcció. Han estat el fidel reflex del problema que té la jerarquia romana: ser sords d’una orella. Allà a Roma només senten el que els arriba de la banda conservadora (per dir-ho de forma senzilla). O potser no ho són de sords, però segur que se’l fan el sord. Discriminen prou bé el que els interessa i sempre prima la doctrina i les interpretacions més conservadores de les diverses línies teològiques i pastorals que corren. I això és que que després es distribueix a tot el món. I les interpretacions restrictives de l’Evangeli moltes vegades no responen per a res als problemes de la gent i del món. Només cal remetre’s al cas que en fa la gent de les coses que arriben de Roma.

D’un bisbe jo n’espero exactament que sàpiga escoltar i estigui obert a les veus que arriben no només de Roma, sinó a les veus que arriben del poble. De tot el poble. Conec el Xavier des de fa molts anys i sé el recorregut que ha fet des que va ser vicari aquí de Mollerussa,acabat de sortir del forn. Del que ha fet no cal parlar-ne. Però sí que caldrà  parlar del que farà a partir d’ara. Ara comença una nova etapa i s’haurà de veure cap on vol anar. Personalment li donaré un vot de confiança i li demanaria que sàpiga escoltar amb les dues orelles i no  només amb una.

En aquest nomenament almenys hi ha una cosa bona: és una persona de la terra i coneix bé aquesta botifarra llarga i mal girbada que és el Bisbat de Solsona. Sap on queda Castellar de N’Hug en una punta i Sidamon, a l’altra. Sap  prou bé com és la gent i com són els capellans. I sap –o hauria de saber- què n’esperen d’ell uns i altres i hauria d’escoltar la veu de tots. No hauria d’oblidar que un bisbe, abans que res, és un  pastor i un servidor que està al servei de tots.

Una resposta fins a ara