09 març 2012
La darrera xàldiga de Mossèn Jesús Huguet
Aquest matí ha mort atropellat, mentre travessava un pas de vianants, Mossèn Jesús Huguet. Era un home molt estimat i respectat per tothom i estic plenament segur que la seva mort haurà estat molt sentida perquè era el que en podríem dir un home essencialment bo.
L’any 2004 un grup d’amics seus van recollir en un llibre tota una colla d’escrits seus que durant vuit anys havia anat publicant al FULL DIOCESÂ de Solsona, Vic i Tarragona. Els publicava sota l’epígraf “Xàldigues” i aquest mateix va ser el títol del llibre que va prologar el seu amic mossèn Climent Forner, que ens explica que el nom de “xàldiga” vol dir espurna, guspira, espira, centella.
Els escrits de Mossèn Jesús eren com xàldigues: curts, precisos, concrets, valents, evocadors, de llenguatge senzill però molt vius i espurnejants. Semblava que no digués res, però tot el que escrivia era molt profund. Era un home molt intel·ligent i que tenia el do de la senzillesa i la bondat. Escrivia tal com era. La seva mort ha estat la darrera xàldiga que aquest matí, ben d’hora, ha saltat ben alt, fins arribar al cel del seu Pare que l’esperarà, li obrirà les portes de bat a bat sense cap mena de dubte, li farà una gran abraçada i el farà entrar per poder parlar amb ell durant tota l’eternitat.
Es podrien dir moltes moltes coses de Mossèn Jesús i no acabaríem. Però jo només en vull destacar dues o tres, tot esperant que de ben segur altres persones en diran moltes més i molt més ben dites.
Mossèn Jesús era un home bo, que estimava a tothom i es feia estimar. Ho feia de manera senzilla, en les formes, en la manera de parlar i de tractar. Per això entenia a tothom i tothom l’entenia a ell, fos un nen, un jove, un adult o un vell.
Mossèn Jesús era un home molt lúcid, molt intel·ligent, molt valent i molt coherent. Era un home d’idees obertes i, per tant, molt comprensiu amb les diverses i difícils realitats que li toca viure la gent. S’estimava molt l’Església i potser una part de l’Església (em refereixo concretament a la jerarquia) no l’estimava tant a ell. Per això no es comprèn de cap de les maneres que el bisbe Trasserra el fes plegar de les seves col·laboracions al FULL DIOCESA o quan el Cardenal Carles també va fer tancar la seva secció “Cròniques de rereguarda” a la revista “Catequesi”, de la qual n’era un gran especialista i sempre deia coses interessants. Ho deia la contraportada del llibre “Xàldigues”: “Huguet no defuig cap tema, per arriscat que sigui. Arrenca sempre de la vida i l’actualitat, per repensar.ho tot des d’una mirada pausada, tendra i tolerant. Les seves xàldigues esperonen, però no cremen: ens retornen la realitat sota la llum de ideari i els valors més alts de l’humanisme cristià”.
Mossèn Jesús, precisament per aquest esperit lliure que tenia, va ser un dels creadors del Fòrum Ondara de capellans del Bisbat de Solsona. Aquest Fòrum es caracteritza per ser un lloc de reflexió, valent a l’hora de dir les coses a qui creguin que les han de dir -amb més o menys oportunitat- però amb esperit constructiu perquè són gent que s’estima l’església. “La veritat us farà lliures” diu l’evangeli i Mossèn Jesús era una persona d’esperit lliure, senzill però molt audaç.
Podeu descansar en la pau de Crist, Mossèn Jesús, que durant la vostra vida no heu fet més que fer realitat allò que ens diu Jesús: “Que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel” (Mt 5,16). Ho hem vist i en donen testimoni.
9 respostes
Després de matinar i fer 5 km amunt fins a la Torregassa i 5 més de tornada, com feia cada dia tant si feia fred com si plovia o no, Mn. Jesús ens ha deixat aquest matí, 9 de març, el qui havia estat per nosaltres al Seminair de Solsona professor de llatí de cinquè curs i pels més grans de Dret Canònic i sempre un capellà admirat per la seva intel·ligència i també perquè era tan bona persona. Tots hi teníem un amic i diria que sobretot després de deixar aquella Casa Gran. L’han atropellat quan sortia de comprar el pa al Forn de cal Camps, a la plaça del Camp. S’ha topat amb una dona i s’hi ha aturat a saludar-la un moment al mig del pas zebra perquè sempre estava a punt per parlar amb tothom, i llavors ha sorgit un cotxe que enlluernat pel sol no els ha vist i els ha tombat tots dos a terra brutalment. De seguida hi han acudit molta gent, els metges de la Clínica s’han esforçat molt per reanimar-lo, no el podien tocar de terra, estava inconscient amb molta sang. Ha arribat un helicòpter i s’ha endut la dona, que ja està fora de perill, però ell estava massa malament.El primer en acudir-hi dels capellans ha estat mn. Enric Bartrina, més tard quan encara l’estaven reanimant el senyor bisbe, que li ha donat la unció i als cinc minuts moria. Era dia de mercat i la notícia s’ha escampat molt de presssa. L’home que els havia atropellat estava desesperat. Els nens del col·legi de monges, que eren a la vora, ho han viscut de ple. Els nens i nenes de la classe de cinquè s’han fet un tip de plorar i també els de sisè, segons m’han dit els meus fills. El coneixien molt perquè a molts els havia fet la catequesi de Primera Comunió al Pi de Sant Just, lo que demostra que se l’apreciaven molt. Molta gent han quedat consternats i han plorat. Ja feia anys que cada dia anava a la Clínica a veure tots els malalts, i això cada dia. Era el seu capellà, sense nomenament, i no es poden pas comptar els que ha ajudat a morir bé durant aquests 15 o 20 anys darrers. Sempre disponible i de vegades de nit. Quasi cada setmana havia de predicar en algun enterrament per voluntat dels familiars. Ultimament li fallava la veu i no ho podia fer. Serà molt enyorat per tots. Descansi en la pau de Crist.
Gràcies , Jaume, pel teu testimoni de primera mà. Com la majoria dels que el coneixíem -per no dir tots- el trobarem a faltar. Amb el que has explicat ja n’hi ha prou i no cal afegir-hi res més. Sí, que descansi en pau!
Em resisteixo a creure que Mn.Jesús ja no hi sigui. Tantes coses que tenia pendent d’explicar-li!!. Feia temps que ens engrescàvem mútuament a retrobar-nos, com anys enrera haviem fet molt més sovint amb la Roser a Solsona, on sopavem junts i ens feia el seguiment de la nostra vida en comú. Que si la parella, que si els fills,… Soliem anar de restaurant, i durant el sopar no parava de saludar a gent que estava per allí i que el coneixien ( qui no l’ha conegut a Solsona). Estava per a tothom, no entenia deixar a algú sense una paraula, un record per a la familia. Era una combinació única d’intel·ligència , bondat, entrega i fermesa profundes. Se n’ha anat, però quedarà sempre en els cors de moltíssima gent, i la seva memòria perdurarà.
Antoni: L’amistat amb mossèn Jesús és d’aquelles coses que marcaven. Ha mort al mig de la plaça, a la vista de tothom, que és com li agradava viure.
El seu amic Mossèn Totosaus, en un text molt bonic que ha escrit, recordales paraules que Mossèn Climent Forner va escriure l’any 1970: «Tortuga del Pla d’Urgell / que camina sense ganes; / és mansuet com els anyells, / llesta com les sargantanes»
Una abraçada
Tot el que es pugui dir de la bondat de mossèn Jesús Huguet
encara serà poc. Sols Déu ho sap del tot. Tots diem A.C.S. però
sense dubtar-ho que ja hi és. Al Cel hi ha un nou sant.
Trobarem a faltar els seus escrits, sempre amb una crítica benigna,
amb ganes de voler canviar el que necessita canviar-se.
Dins les paraules com l’has valorat tu Jaume i d’altres comentaris
ja no cal afegir-hi res més.
Amics del Llobregat
Mossèn Huguet era representant de tot un tipus de capellans que, malauradament, s’estan perdent. Són capellans fidels al Concili Vaticà II, interpretat com corresponia. Els capellans i els bisbes d’ara són a anys llum d’ells i no s’hi poden comparar ni de lluny. Sento dir-ho en aquests moments dolorosos però és que és així. veurem què dirà el bisbe Novell al seu funeral… Com a bon deixeble del bisbe Trasserras, capellans com Mossèn Huguet no eren sants de la seva devoció i els volien veure com més lluny millor.
Mireu que diuen els seus companys del Fòrum Ondara:
“Avui estem de dol. Hem perdut un company, un amic, un germà. La mort violenta, per inesperada i en ple carrer de Solsona, ens ha deixat tristos.
En Jesús ha estat un cristià de debò, amb les seves conviccions i els seus dubtes, però sempre fidel a l’evangeli i a l’Església. Com a capellà ha estimat la gent per allà on ha passat i ha estimat el bisbat fins a l’últim moment. Com a teòleg ha estat a l’avantguarda del buf de l’Esperit que porta l’Església sempre cap al futur. És per això que també ha patit la incomprensió d’aquells que esperen trobar Déu en el passat. I l’ha patit en la seva pròpia vida, ja de gran, quan s’ha vist menystingut i bandejat per una jerarquia incapaç de comprendre l’evidència dels “signes dels temps”, dels quals Mn. Jesús era tan sensible. Fins al punt de ser vetat per publicar res en les publicacions oficials, no pel seu contingut, sinó per ser ell qui signava. Aquest calvari l’ha portat a patir amb paciència, amb alegria, amb amor a l’Església. Nosaltres en som testimonis.
Per altra part, són moltes les persones que l’han estimat, apreciat i valorat. La seva bonhomia, la seva delicadesa de tracte, la seva paciència, el seu coratge per continuar publicant en mitjans “allunyats” el seu pensament cristià, la seva concepció d’una pastoral propera i amable, la seva crítica a allò que no acabava d’encaixar amb l’evangeli i amb la vida de Jesús, la seva estimació i preocupació pels seus germans capellans… Tot això i més ha fet que moltes persones, cristians i no cristians, s’hi acostessin amb confiança i estimació.
No s’ha sentit mai sol. Sempre estava acompanyat. En el Fòrum Ondara, on ell ha estat present des dels primers moments, sempre ens ha ajudat a tenir una visió positiva de l’Església, a la llum del Vaticà II, i a descobrir en una acció pastoral sense barreres la presència alegre de Déu. Fins i tot a l’hora de creuar el pas fatídic d’un carrer de Solsona no anava sol, anava acompanyat d’una dona que continua a l’hospital en estat greu.
Jesús Huguet, company estimat, des del cel, on no hi ha condemnes, ni vanitats, ni ànsies de poder, només l’Amor de Déu, prega per aquest bisbat que tant ho necessita!?
Amics del Llobregat i Roc: No puc -ni vull- agefir res més al que heu dit. Gràcies per deixar el vostre comentari.
Una abraçada
El Mn. Huguet que he conegut: Humaníssim, amb la humanitat nova, la de Jesús. Recercador de la Veritat. Clarivident i crític sense pèls a la llengua, però amb afany de construir. Fidel al país, insobornable. Defugia la hipocresia. Home d’Església –d’aquella Tradició viva i genuïna que ve de Jesús i dels profetes. Compassiu amb tothom.
Josep Maria: Aquest Mossèn Huguet que tu has conegut és el que hem conegut tots. No he llegit ni escoltat cap comentari negatiu d’ell. Alguna cosa vol dir… És una llàstima que ens hagi deixat d’aquesta manera perquè encara tenia moltes coses a dir i a fer. Però…
Una abraçada ben forta