16 oct. 2021
TORNEN LES VELLES GLÒRIES
Malament rai quan els partits polítics han de treure a passejar les velles glòries! Ho vam veure la setmana passada quan a la Convenció Nacional del PP escoltàvem l’expresident José María Aznar dient rucades contra l’«indigenisme» i fent-se el graciós amb els cognoms del president de Mèxic, Manuel Andrés López Obrador. Ja sabem que AZNAR ve de «Asinarius» (el que té cura d’ases, de rucs) i, com deia un diputat mexicà, l’«origen acostuma a ser el destí»; com era d’esperar, amb el temps Aznar s’ha anat convertint més i més en un ase d’orelles cada cop més llargues i sembla que vulgui començar una carrera de còmic (sense que li auguri grans èxits, per descomptat).
I més o menys ha passat al Congrés Federal del PSOE. S’hi han vist els tòtems i les vaques sagrades del passat, fent pinya per salvar els mobles davant de l’impuls que la dreta i la dreta extrema sembla anar adquirint en aquesta desgràcia de país que s’està tornant Espanya. Hem pogut veure la fotografia de Sánchez amb els expresidents de Govern Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i l’exvicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia. Figures arnades que treuen de l’armari ara que els interessa. Les portes giratòries serveixen també per això i aquests gerros xinesos serveixen per fer bonic en algunes ocasions i per posar-hi el ram de flors quan convé.
Jo trobo que una societat que accepta això vol dir que està malalta. Mentre hi ha gent que no pot arribar a final de mes, aquests senyors conreen el conegut negoci de les portes giratòries, que serveix perquè aquestes velles glòries puguin anar cobrant durant la resta de la seva vida de grans empreses. S’han tornat còmplices d’una corrupció encoberta: les empreses els tornen els favors que un dia van rebre quan estaven en actiu. Una vergonya que no els cal amagar perquè sembla que la societat ja ho accepta com a normal. I quan tornen als platós o als escenaris pontifiquen i donen lliçons d’ètica sense enrojolar-se i amb total tranquil·litat. Una investigació de la revista «La Marea» revela els més de 175 càrrecs públics que han passat per Endesa, Gas Natural, Iberdrola o Repsol. Si voleu donar-hi una ullada, aquí us deixo l’enllaç
Les portes giratòries dels polítics a les grans empreses energètiques (elcritic.cat)
Es veu que els culs de les poltrones no són prou tous i, de tant en tant, han de sortir a passejar. Com el vell de la foto que il·lustra aquest apunt deuen estar una mica avorrits…
