11 febr. 2021
CAL VOTAR INDEPENDENTISME!
El Salvador -un conegut meu- escrivia fa pocs dies que quan li preguntaven si el diumenge, dia 14, aniria a votar, responia: «La meva resposta és afirmativa, si no hi ha cap daltabaix, aniré a votar com ho he fet en totes les convocatòries des que va morir el general i vàrem canviar règim. Sovint em costa molt decidir el vot i gairebé sempre, des de fa força anys, he de portar una agulla d’estendre roba metafòrica per tal de tapar-me el nas i evitar el tuf que desprenen els partits polítics, inclòs aquell a qui dono el meu vot». Més endavant, seguia la seva reflexió dient: «No m’hi trencaré gaire les banyes, no s’ho val, perquè em fa l’efecte que els governants ho fan força malament, els d’aquí i els d’allà. Però vull ser optimista i sóc de l’opinió que, tot i que les coses de la res publica no van bé, encara es poden torçar més i empitjorar. Seguint un consell de Marcial que llegia ahir en un dels seus epigrames, ens cal viure al dia perquè el passat no el podem modificar i el futur és incert».
A mi em passa una cosa semblant, tot i que potser tinc una mica més d’esperança a què les coses aniran canviant. També jo he anat a votar més d’una vegada amb una certa indolència, amb poca convicció i amb l’agulla d’estendre roba ben estreta al nas per no sentir la pudor de la corrupció, de les mentides o de les males pràctiques a què ens tenen acostumats els partits. Ja sé que sempre han existit deficiències, en major o menor grau, en l’àmbit dels assumptes públics, siguin culturals, religiosos, polítics o de qualsevol altre àmbit, però diumenge hi tornaré a anar pensant que no hem de perdre mai l’esperança que tot pot millorar si nosaltres hi posem la banya i ens entossudim a millorar les coses. Un vot és només un petit gra d’arena, però un gra necessari per construir una millor societat. I és també necessari per construir el mur que ajudi a parar una mica tota la porqueria i totes les malvestats que pretenen fer arribar persones de mala fe sobre els catalans que no pensen com ells. Són aquells que no mengen ni deixen menjar; que no fan ni deixen fer i que juguen tan brut com poden per tal que tot segueixi segons els seus interessos.
Reconec que molta culpa la tenen els mateixos partits catalans que pregonen creure en la independència i que no val l’excusa de dir que tot el mal ens ve de fora. Hem de reconèixer que no estem fent les coses prou bé, que no anem prou units en les coses que considerem fonamentals per la supervivència del nostre poble, però que també és cert que hi ha molta gent interessada a posar-nos pals de totes les mides a les rodes. Per tant, crec que és indispensable que votem partits que siguin capaços de parar tot això; que creguin de veritat en Catalunya i que estic convençut que la presó i l’exili dels que han lluitat per això servirà per aconseguir-ho. Cal defensar amb el nostre vot el nucli de la democràcia i defensar-nos de les mentides dels que ens volen fer encara més mal i que ens anorrearien, si poguessin, perquè no toleren que ens vulguem governar per nosaltres mateixos, amb les nostres lleis i la nostra manera de fer. A Espanya encara hi ha una mentalitat colonialista molt arrelada i sembla que costarà molt que desaparegui, perquè ni els governs de centre, de dreta o d’esquerra que governen a Madrid la perden. Segueixen creient el que han cregut sempre: que Espanya és una unitat uniforme que no pot canviar de cap manera. No creuen que la diversitat és una riquesa i que ja som grandets i capaços per poder-nos governar sols.
En una societat oberta, més democràtica i més justa com la que aspirem a ser, tots, en major o menor mesura, som responsables del bé públic i de buscar uns governants que vetllin perquè les coses es facin bé. Tots estem cridats a ser èticament millors i a procurar que ho siguin també els nostres governants i les nostres institucions (que ara no estan a l’altura de cap de les maneres). Jo tinc clar a qui donaré el meu vot diumenge i crec que hem de votar amb el mateix esperit que l’1-O tots aquells que creguem millors per defensar els legítims interessos i aspiracions d’una bona majoria de catalans. Hauríem de fer el possible per assolir la majoria absoluta d’escons independentistes per seguir endavant i amb convicció el camí que vam començar. I procurar que ho facin junts -de la manera que sigui- tots els partits independentistes!
6 respostes
Bon dia senyor Pubill. Tinc la papereta a punt així com la peça d’identificació i la memòria que, de moment, no em falla. Repasso en la meva ment els fets que s’han anat succeïnt a Catalunya des de 2010 (i ja no dic res de les indignitats i l’espoli infligits a Catalunya secularment per part de l’estat) i només veig una opció de vot: JxC. Espero amb fervor que guanyem aquestes eleccions i que puguem encetar una nova etapa de reconstrucció del nostre malmès govern. Serà una tasca molt i molt difícil, però la gent de JxC són aptes i molt ben preparats. Endavant i una pregària a la Moreneta.
Desperta.
Hola, Montserrat. Ha guanyat l’independentisme, tal com jo desitjava. Ara, si fóssim una mica intel·ligents, tocaria fer un FRONT AMPLI CATALÀ INDEPENDENTISTA. Ja sé que no serà fàcil perquè els catalans tendim a la dispersió. Però no perdem l’esperança. Com deia algú “o anem junts, o ens penjaran d’un en un”…
Una abraçada
Guillem, desperta ferro! Guillem, qui ha de despertar? Potser ets tu qui ha de despertar…
No sé si saps que aquest crit de guerra ha passat a la història militar gràcies a Ramon Muntaner, que el recollí en la seva Crònica. El primer testimoni històric data de l’any 1300, durant la Guerra de Sicília, quan les tropes almogàvers del rei Frederic II de Sicília, liderades per en Guillem Galceran de Cartellà i don Blasco d’Alagón el Vell, van derrotar les tropes franceses de Gautier V de Brienne a la Batalla de Gagliano.
De fet Guillem Galceran de Cartellà, considerat el primer gran capità dels almogàvers, ha passat a la història amb el sobrenom de Comte Despertaferro.
Indubtablement era un altre Guillem!
Bon dia senyor Pubill…. he trigat una mica a païr els resultats de les eleccions de diumenge. Sens dubte, no ens podem queixar. Un cop més hem aguantat l’envestida del monstre espanyol i, encara que plens de contusions i esgarrapades ens hem aixecat una vegada més i l’hem fet retrocedir. De moment. Els resultats están molt bé encara que jo, personalment hauria volgut a Laura Borràs de presidenta. Entenc que ara s’ha guanyat un espai de respir per avançar els interessos dels catalans, combatir la repressió, treballar per la llibertat dels presos polítics i els exiliats i fer front al poder de l’estat. Aixó si ERC no comença a pactar per sota la taula. Ara veurem quin govern en surt de tot aixó. Em ve al cap aquella frase, que diuen que és xinesa i que et desitja que els déus et facin viure en temps interessants.
Exacte, has entès perfectament la metàfora.