29 maig 2020
TEMPS DE CALLAR
En aquest temps de confinament m’ha passat una cosa curiosa. Jo, que era d’escoltar força la ràdio, llegir diaris i procurar estar ben informat, m’he trobat que cada cop sentia menys ganes de notícies, de tertúlies i de xerrameca. Poc a poc vaig anar deixant d’escoltar la ràdio i cada dia que passava escoltava menys notícies. Mirava televisió, però de seguida em van embafar les rodes de premsa del Gobierno d’Espanya (amb aquells estaquirots ridículs plens de medalles i ferralla al pit); i m’embafaven també les interminables rodes de premsa del Govern de la Generalitat, per la qual cosa vaig optar per escoltar música i llegir llibres, potser com una sortida per sobreviure davant aquella dura i crua realitat que ens mostrava la televisió d’uns hospitals que no donaven l’abast i gent que es moria víctima d’un virus misteriós i cruel. Trobava en tot plegat massa paraules buides, massa escenificació i ganes de protagonisme en un moment que la realitat desbordava qualsevol explicació. No els negaré bona intenció, però no n’hi havia prou.
Deia que em vaig refugiar en la lectura -potser fugint inconscientment d’alguna por desconeguda- i crec que em va anar molt bé. Triava llibres i articles que m’ajudessin a reflexionar i a asserenar-me. Entretant, també m’anava adonant que em marxaven les ganes d’escriure res. I, com que encara em dura aquesta espècie d’indolència i apatia, he decidit fer un temps de silenci i deixar d’escriure en aquest blog. No sé fins quan. He pensat que per no tenir res a dir, val més callar.
Per tant, adéu. Potser ens retrobarem algun dia quan aquesta «nova normalitat» no sigui tant nova i sigui més normalitat.
4 respostes
El trobaré a faltar senyor Pubill. M’he convertit en “fan” del seu blog tant pels temes que tria com la manera senzilla i aclaridora amb que els tracta. El d’avui també reflecteix algunes de les sensacions que jo mateixa he experimentat durant aquests mesos de confinament. Passiu bé i tant de bo torni ben aviat. Gràcies.
Gràcies a vosté per tenir a bé llegir-me. I m’agrada saber que estem d’acord en mots sentiments i punts de vista. Una abraçada
Benvolgut: Jo et trobaré a faltar i esperaré el teu retorn. Jo estic a pocs dies dels. 80 abrils i ja estic pensant què fer. Trobo que és molta feina i sembla que el nombre de visitants ha baixat. Ja veurem, però quan tornis seré aquí
Reflexió molt interessant que molts signaríem sense poder-la explicar tan bé. Segurament tornaràs al seu moment amb noves reflexions que aniran madurant com les nespres a la palla.