A PEU

Trobo que darrerament hi ha molts accidents on hi han implicats ciclistes. A vegades és als ciclistes a qui toca rebre i a vegades és als vianants. Alguns d’aquests accidents acaben amb morts.

A mi em faria por anar en bicicleta per algunes carreteres estretes i sense voral i encara més anar-hi com a vegades veig que hi van alguns ciclistes: en grup, xerrant entre ells en fileres de dos o tres i ocupant mitja carretera. Les ciutats diuen que són perilloses per als ciclistes i que cada dia ho són més per als vianants que són envestits per ciclistes. La veritat és que no ho sé, perquè xafo molt poc els carrers de les ciutats. Però sí que puc parlar de les carreteres, on veig autèntics disbarats que fan posar les mans al cap i els pèls de punta. S’ha de ser valent per agafar la bicicleta i se n’ha de ser encara més si hom es posa a mesurar el perill objectiu que corren els ciclistes.

No vull donar la culpa ni a uns ni a altres. Tots en devem tenir una mica. Però el cert és que cada dia anem més entotsolats amb els mòbils, amb els auriculars, escoltant música, enviant WhatsApps, etc. A vegades em moro de por i m’enduc grans ensurts quan veig cotxes avançant ciclistes.  Tampoc no puc arribar a entendre el fet de veure ciclistes circulant quasi de nit sense llum. I altres vegades entenc encara menys veure com algunes persones travessen carrers mirant el mòbil, totalment despistats i sense mirar si ve algun cotxe…

Recordem que la culpa és negra i que no la vol ningú. I quan es produeix un accident algú deu tenir culpa no?