A PEU

Seguint amb el tema del darrer apunt que vaig escriure, a vegades em faig les següents preguntes: Què m’han donat tot el munt d’hores que he dedicat a la lectura durant la meva vida? Què han aportat a la meva vida tots els llibres que he llegit? Seria diferent de com sóc si no hagués llegit alguns dels llibres que he llegit i que han deixat marques indelebles en mi? Com m’han influït les lectures que he fet i com m’haurien influït altres lectures completament diferents? No són pas preguntes sense sentit, sinó que, si hi pensem bé, tenen el seu què…  I no sóc pas sol qui se les fa, sinó que he vist que se les fan molta gent, tot i que de formes diverses. He llegit alguna vegada que es formulava això mateix preguntant a algú si llegir ens fa millors, o si llegir pot transformar la vida d’una persona. Estic quasi segur que la resposta seria força unànime i que la majoria coincidiríem en què el fet d’haver llegit ens ha transformat d’alguna manera i, en alguns cassos, a algú li ha canviat la vida.

No estic segur de poder compartir l’afirmació de que ‘llegir ens faci millors’ perquè, malauradament, hi ha hagut al llarg de la història persones molt cultes i que han llegit molt, però que han deixat un record molt nefast en el seu pas per aquesta vida. Segurament que, en molts cassos, la lectura ha estat beneficiosa  i ha obert moltes ments i molts horitzons. A fi de comptes, tothom està d’acord que la invenció de la impremta ha significat un gran pas per a la humanitat en tant que ha facilitat moltíssim la transmissió de coneixements i, per tant, ha significat un progrés tan gran que se’ns fa difícil d’imaginar. Si no ens ha fet millors sempre i a tots, sí que ha ajudat a moltíssima gent a poder-ho ser i segur que també a ser més feliços.

Els hàbits de lectura han canviat molt i les possibilitats d’arribar a molts més focus de cultura també. Amb internet el món del coneixement i de la lectura s’ha engrandit tant que ja es parla de que un dels grans perills és el de la dispersió per voler abraçar més del que en realitat som capaços. Antigament els anomenats clàssics eren els que guanyaven per golejada. Actualment ja no n’estic tant segur i aquest seria un gran tema de discussió. Caldria retornar als clàssics i no deixar-los abandonats a les biblioteques? Deixarem la resposta als especialistes.

La meva resposta  a la pregunta del títol d’aquest apunt seria que la lectura m’ha obert la ment, m’ha fet passar molts moments feliços, m’ha enriquit, m’ha divertit, m’ha transportat a altres dimensions, m’ha fet riure, m’ha fet plorar i m’ha fet sofrir. M’ha fet viure altres mons, altres realitats, m’ha ajudat a comprendre millor les persones, les maneres de ser, m’ha fet sentir petit algunes vegades i molt gran algunes altres. M’ha fet descobrir la gran capacitat de fabulació d’algunes persones, la gran habilitat que tenen alguns per expressar sentiments, per expressar de manera bonica coses senzilles i aparentment sense importància; m’ha fet descobrir la gran potencialitat de la humanitat, tot el gran camí que s’ha fet en el món de la ciència i de les arts i, per altra banda, tot l’immens horitzó que encara tenim al davant. I també és molt probable que aquesta mateixa lectura m’hagi fet adonar que la saviesa no és només als llibres, ni s’aprèn només a les biblioteques, sinó que hi ha també molta saviesa en persones que no saben llegir i, per tant, no han llegit mai una sola pàgina. Potser fins i tot tenim massa la tendència a creure que la cultura es transmet pels camins habituals d’escola, universitat i llibres. No sempre valorem les cultures orals, les cultures que han buscat –i trobat- altres camins per a viure i ser feliços que, en definitiva, és el que compta.

Algunes de les lectures que hagi pogut fer a la meva vida, segur que m’han ajudat a descobrir també que per ser moralment bo o dolent no cal necessàriament haver estudiat, sinó que això arriba per camins molt diversos i ens hi ajuda la família, els amics, els mestres, els exemples d’altres persones i la nostra pròpia consciència que ho processa tot, en fa una tria i es queda amb allò que vol (que no és pas sempre el millor, per desgràcia). Sí que és veritat, amb tot, que als llibres hi he trobat coses que segurament no m’haurien pogut donar les persones que eren al meu voltant. Algunes novel·les, alguns llibres de poesia, de filosofia, de teologia, o algunes biografies és cert que m’han fet reflexionar i han fet que, en molts aspectes, sigui el que sóc, pensi el que penso i cregui el que crec. Les lectures m’han ajudat a trobar respostes, a ampliar horitzons, a discernir i a descobrir que el coneixement és quasi infinit i, per tant, a ser molt humil, a reconèixer que “només sé que no sé res”, a no ser potser tant dogmàtic, tant cap quadrat i molt més flexible i comprensiu en alguns aspectes del viure i actuar propi i dels demés i també en les meves opinions i creences.

I, per acabar, una confessió: sempre demano que pugui tenir la sort de no perdre la vista i pugui continuar llegint fins al meu darrer dia. No sé per què –babau de mi-, però em sembla que, podent llegir, ja quasi ho tingui tot.