A PEU

Som en temps d’eleccions municipals. Som, malauradament, en temps de xerrameca. mítings i tertúlies polítiques, com molt  bé sabem tots. En lloc de que els fets vagin acompanyats de paraules, resulta que les paraules es queden en pures paraules, sense ni tan sols anar acompanyats de fets. Ara és el temps de les promeses que no s’acompliran. Ara és l’hora en què tots ens prometran llocs de treball i una felicitat que s’acostarà al nirvana que, com bé sabeu, és l’ideal suprem de la felicitat, el lloc on tot és magnífic, no hi ha dolor i tot és pura felicitat.

És una desgràcia sense remei haver de patir, cada dos per tres, aquests tediosos períodes electorals on tot és pura xerrameca i promeses. Parole, parole, parole… que deia aquella famosa cançó italiana. Si us plau, polítics, estalvieu-nos aquests dies de sofriment, de pantomima i de rialla Colgate. Estalvieu-nos les mentides, les fantasies, les promeses que sabeu que no complireu i estalvieu-nos aquella sensació de que ens esteu prenent el pèl. Estalvieu-nos la sensació de que som una colla de rucs d’orelles llargues.

Perquè , a vegades, sí que semblem una mica rucs, perquè us tornem a votar quan no us ho mereixeu gens ni mica. No tot és culpa vostra, per tant. Si tots fóssim una mica més conseqüents i us neguéssim el vot quan no us l’heu merescut, tot aniria millor. Si miréssim una mica més prim i féssim marxar a casa seva els corruptes, els que només busquen el càrrec per poder cobrar a fi de mes, les coses anirien d’una altra manera. Si miréssim quines coses no funcionen i esbrinéssim qui n’és el culpable i li féssim pagar, tot aniria millor. Si votéssim més amb el cap que no pas amb el cor o per costum, també tot seria diferent. Si vosaltres no us tapéssiu tant les vergonyes els uns als altres o tots miréssim una mica més pel bé comú, el país aniria força més bé.

Massa gent –no tota, per sort- s’ha oblidat que la política és un servei al poble i per damunt de tot als més desfavorits. Massa gent és encara a la política per enriquir-se i la prova és que cada dia surten nous cassos de corrupció. I som tots tan rucs que seguim votant els mateixos, tot i sabent que són uns aprofitats. Estem dient que volem un país nou i millor. Doncs, posem-nos-hi! Comencem per buscar polítics honestos per als nostres Ajuntaments i comencem a arraconar tots aquells que han donat suficients proves de que no volen arreglar res i de que ja els va bé la situació actual. Hi han hagut tantes i tan evidents proves de que la forma tradicional de fer política no serveix, que potser ara començarem a veure que la gent n’està una mica tipa i que té ganes de canviar. Triar alcaldes i regidors hauria de ser el primer pas per trobar candidats honestos i amb capacitat de gestionar el dia a dia de la gent. A les eleccions municipals és on possiblement puguem deixar més de banda les ideologies i els principis filosòfics dels partits. És aquí on cal ser molt pràctic i buscar gent que arregli les coses que tenim més a prop i que lluiti pel seu municipi. És ara quan cal buscar gestors que no facin malbé els diners de tots i en treguin el millor profit possible dels impostos que tots paguem. I una cosa que jo considero essencial: cal triar gent amb capacitat de diàleg i d’entendre’s amb els contrincants dels altres partits. Cal saber triar gent que sàpiga anar unida per buscar el bé comú i no per fer només la punyeta al contrari.

De moment cal pensar en les municipals i no menystenir el poder dels municipis. Després ja vindran les altres i, entretant, ja podrem anar veient qui és qui i què vol fer cadascú. Perquè si un gran nombre de municipis catalans fan front comú davant d’aquesta mena de fer política tan bruta, tan traïdora i tan vomitiva del PP no hi tindran res a fer, per més que vulguin aniquilar-nos com sembla que volen fer.