21 març 2014
Descalç sobre la terra vermella
El dia 8 de desembre explicava en aquest mateix blog que hi havia hagut una Primavera en plena tardor a Balsareny. S’hi va celebrar el dia anterior el 2n Fòrum de Balsareny sobre les causes del bisbe Pere Casaldàliga on vaig tenir la sort de poder assistir. Explicava allà com havia transcorregut la diada i deia que un dels plats forts del dia va ser la presentació per part de Francesc Escribano de la mini sèrie “Descalç sobre la terra vermella” i de la posterior estrena en dues sessions: la primera pels assistents al fòrum i després una altra per a tot el poble de Balsareny que, com tothom sap, és el poble natal de Pere Casaldàliga.
Ja explicava allà mateix que va ser un autèntic gaudi de tres hores i que després s’estrenaria per TV3. Ha arribat el moment de l’estrena, com ja deveu haver vist en les promocions que aquests dies en fa la cadena. TV3 la passarà en dos dies (dilluns i dimarts vinent a les 21.50 h.) i simplement dir que la recomano vivament. Qui la vegi no en sortirà defraudat.
Els que seguiu una mica aquest blog ja coneixeu la meva devoció pel bisbe Pere i per les seves causes. La pel·lícula ho explica molt bé i ell mateix ha expressat als seus autors que tot el que es veu, o be ha passat realment o podia haver passat perfectament. Ell en va quedar molt content del treball fet.
Pere Casaldàliga és un home que ha mirat de ser radicalment fidel a l’evangeli des de la situació concreta –un punt perdut dins de l’extensa Amazònia, al Brasil- que va triar quan tenia 40 anys. Amèrica Llatina va tenir la mala sort de ser conquerida i saquejada per europeus sense massa escrúpols. Guerrers i religiosos europeus (la creu i l’espasa) van imposar allà de forma molt cruel la seva manera de fer, el seu pensament, les seves lleis i les seves costums i la seva religió sense cap mena de respecte als indígenes i a la terra. Casaldàliga s’ha revelat contra tot això, seguint el pensament que la Teologia de l’alliberament ha intentat explicar i aplicar. Aquests teòlegs i els seus seguidors han cregut que l’ evangeli de Jesús no tenia res a veure amb allò que els conqueridors de cossos i ànimes havien imposat durant segles. Per això Casaldàliga –i tants altres- han lluitat molt per canviar les condicions de vida d’aquella gent, per extirpar la violència física i cultural a la que han estat sotmesos, per superar el racisme imperant, per canviar les condicions de treball esclavitzador i les agressions de tota mena. Moltes persones com ell han deixat la vida i la pell en la lluita per la dignitat i la llibertat d’aquells pobles subjugats.
Tot això explica la pel·lícula i mira d’aproximar-se tant bé com pot a aquesta realitat a través del bisbe Pere i els seus col·laboradors del seu bisbat. Ens ho anirà mostrant a través de paraules, de frases lapidàries, d’actituds valentes, de pensaments revolucionaris portats a la vida senzillament i com si no tinguessin cap importància. Segurament per això mateix són revolucionaris. Perquè van penetrant en cor i el pensament de la gent dia a dia, gest a gest, paraula a paraula, abraçada a abraçada, pas a pas sobre una terra vermella de natural, però vermella també per la molta sang vessada.
Veieu-la. Gaudiu-la. Us agradarà.
8 respostes
No en conec res d’aquest bagenc respecte al qual en parles tan bé, Jaume. Me n’avergonyeixo, perquè són persones significades. Són persones que no fan soroll. S’ha de fer força soroll per a poder arribar a un públic massiu. No m’excuso. Vejam si veig la pel·lícula dilluns i dimarts de la setmana entrant sobre el bagenc Pere Casaldàliga. No pot ser escoltar tan soroll audiovisual, fútbol i “pel.lis” americanes dia sí i nit també. Variaré, si puc, la dieta audiovisual habitual que acostumo a consumir.
Salutacions a l’autor i seguidors del blog
Torras
Fèlix: Si no coneixes en Pere Casaldàliga crec que t’estàs perdent conèixer una gran persona en tots els àmbits: com a persona íntegra, com a bisbe, com a poeta, com a lluitador, com a símbol de moltes lluites… El món està necessitat de persones com ell, autèntics mestres. I Catalunya l’ha de reconèixer encara més del que ho ha fet perquè és un honor tenir un compatriota com ell.
Una abraçada i no et perdis la sèrie.
Miraré de no perdre’m la sèrie després del comentari que ha fet. A més, viu a cop de pedra d’on visc. Segur que és bona si l’interpreta l’Eduard Fernàndez.
Una sincera abraçada Jaume
Fèlix Torras Solsona
Hola Jaume: No havia tingut l’ocasió de veure la película, ahir vaig veure el primer capítol, en vaig gaudir molt, la velentia que va tenir es molt envejable, un gran testimoni de l’evangelització al Brasil en uns temps molt difícils molt valent i es de la nostre diocesi.
Benvolgut Jaume,
Quina gran recomanació. No he vist el documental del Pare Casaldàliga al programa “de ficció”. Es diu “de ficció”, oi? No sé si es podrà veure per la web de TV3, perquè m’interessa granment. La qüestió és que he vist la magnifíca pel·lícula seriada en dues parts. El Pare Casaldàliga és d’esquerres. Però de veritat. Autèntic. Paraules -les del Pare Casaldàliga- que no són els típics brindis al sol amb què ens tenen acostumats tants falsos profetes que s’autodenominen d’esquerres. I uns fets conseqüents amb aquestes paraules. Aquesta meravella humana por criticar el capitalisme amb propietat i sense fer trampes. No és víctima de la societat de consum. No ambiciona béns materials, calés, poder ni domini sobre elements personals i materials, com sí que ho fan, majoritàriament, tantes persones que s’emplenen la boca de ser d’esquerres sense, en realitat, ser-ho. S’ho imaginen, creient-se la seva pròpia propaganda. Persones d’esquerres que amaguen ambicions de calés per consumir béns materials de luxe, si poden, per no perdre pistonada. Persones sobre les quals si no et diguessin de que van d’esquerranes per la vida, les consideraries com a liberals, com qui et comenta. Llàstima que no es facin més documentals o pel.lis de gent d’esquerres de debò com el Pare Casaldàliga. Potser si que se n’han fet. Ho desconec. Però, com et vaig dir, són persones que no volen protagonisme. No fan soroll. Són gent perillosa, perquè la veritat ningú la vol escoltar. I encara menys l’establishment. De vegades, en funció del context, és millor mentir per no fer mal. Però això són figues d’un altre paner. D’altra banda, he reflexionat sobre la injustícia de Sao Felix de Mato Grosso on treballava el Pare Casaldàliga. Penso que sense Justícia, no hi ha llibertat, ni pot haver-hi més igualtat. Abans pensava que la justícia es fonamentava en la llibertat. No obstant, quan hi ha una comunitat amb una extrema desigualtat, si no hi ha justícia, no pot haver-hi oportunitats de tota mena per persones que valen molt, ni, tampoc, llibertat. Allí, aquesta realitat, en el Brasil profund dels setanta, és quelcom clar, distint i evident. Persones com en Pere Casaldàliga ho fan tot pels més putejats de la vida per vocació, perquè els sulfura la injustícia. Un noble ideal de justícia que el porten a la pràctica, jugant-se la seva pròpia pell. M’han agradat molt les converses amb el Sergi López, fent de Ratzinger. Allí, al Vaticà, es on es veu les diferències entre un teòric defensor del poder institucional que deté la cúpula de l’Església catòlica, més preocupat pel què diran, que per complir amb el missatge de Crist en pro dels més necessitats en aquesta vida, i un home igualment culte, però d’acció pensant en ajudar directament -sense intermediaris- a la comunitat. Un extraordinari humanista que les experiències extremes doloroses que ha tingut que patir per àvids de poder, calés i béns materials a qualsevol preu, l’ha portar a tenir un pensament i una ideologia d’esquerres. Una esquerra autèntica. Cara de veure en persones que es fan dir d’esquerres, sense ser-ho, per aquí on vivim. Sóc un ignorant Jaume. A casa meva tothom sabia qui era aquest prohom, menys qui et fa el comentari. Em fa vergonya. Però bé, mai és tard per aprendre…
Torras
Hola Josep i Fèlix: M’alegro que us hagi agradat la sèrie. Crec que valia la pena recomanar-la. I ja aprofito per recomanar també el programa que va seguir a la segona part ahir i que pertany al programa “Sense ficció”. El d’ahir és un programa fet d’entrevistes antigues al bisbe Pere i que recullen bona part del seu pensament, del seu tarannà i de les seves causes. El podreu trobar a la pàgina de TV3 http://www.tv3.cat/casaldaliga.
Una abraçada
Hola senyor! Quina sèrie de ben parida i ben feta. A més, basada en fets reals. Tenia tota la raó Jaume. Aquest home si que pot criticar el capitalisme amb propietat. I tant. Vaig al·lucinar amb el seu cor, cap i (piiiii). Aquest (piiiiip) és un sinònim de una admirable valentia. No me l’hagués mirat de no ser per vostè. I m’ho hagués perdut. Aquest tipus de personatges sempre t’inspiren… Sempre. Va valer l’alegria.
Una abraçada, Jaume.
Fèlix Torras Solsona
M’alegro, Fèlix, que gràcies a la meva recomanació hagis pogut conèixer una mica a Casaldàliga. Tens raó, persones com ell inspiren, ajuden i fan que la humanitat sigui una mica més digna.
Una abraçada