17 març 2014
Diccionari de manies
Hi han diccionaris de tota mena: etimològics, de definicions, de sinònims, ortogràfics, enciclopèdics… N’hi han per a tots els caps de la ciència, de la tècnica i de tots els àmbits de la vida: de filosofia, mèdics, d’art, d’esports… També hi ha un diccionari de manies. Ho he descobert avui, tot llegint un article al diari sobre un vídeo que s’ha posat de moda aquest dies i que es titula ELEUTEROMANIA. Com que no sabia què significava aquesta paraula he anat al diccionari, com acostumo a fer en aquestes ocasions. Trobo que és una sort que hi hagin tants diccionaris, sobretot per aquells que tenim la “mania” de consultar-los (com es deu dir la mania de consultar diccionaris?).
Ara no parlaré del vídeo ni del seu contingut, però sí que us recomano vivament que el mireu perquè trobo que és molt bo. És fet per quatre estudiants de publicitat de la Universitat Pompeu Fabra. Nois joves i, pel que es veu, futurs cracks en aquest món tan complex de la publicitat. L’article explicava per què havien escollit aquesta paraula “eleuteromania” -que jo no havia sentit mai- i deien que vol dir “intens i irresistible desig de llibertat”. I, segons es veu, hi ha molta gent que té aquesta mania i sembla que darrerament s’està estenent de manera perillosa a Catalunya, tot i que hi han les autoritats pertinents molt ben disposades a aturar-ho. Us ben asseguro que de ganes, mitjans i diners n’hi posen molts!
Tornant al tema dels diccionaris i de les manies. Resulta que hi ha un diccionari de manies, d’obsessions, fòbies i coses d’aquestes. M’hi he passat una bona estona llegint noms estranys, totalment desconeguts per a mi i comprovant quanta gent estranya hi ha per aquests mons de Déu. Tots hem sentit a parlar alguna vegada de cleptomania, de nimfomania, de mitomania, i d’algunes més. Però ¿heu sentit a parlar mai d’ablutomania (Obsessió crònica per banyar-se), d’aritmomania (Obsessió per contar i pels números), de cinomanía (entusiasme intens pels gossos) o de Katisomania (compulsió incontrolable por asseure’s)? I d’aquestes manies estranyes en trobarem un fotimer si anem a consultar aquest estrany diccionari que –tot i tenint-ne una bona col·lecció- comprovava que n’hi faltaven moltes més. De fet, no acabaríem mai de batejar totes es manies que tenim els humans. Per exemple, com en podríem dir de la mania de fer referèndums o consultes? Aquesta mania no l’he trobada en aquest diccionari i trobo que hi podria molt ben ser, no us sembla?
Una resposta fins a ara
Està molt bé tot el que expliques. La campanya publicitària és collonuda. L’han fet quatre nois de la Pompeu no? I la veu en off en anglès no està manllevada oi? Em refereixo si la persona que parla col·labora ad hoc amb els estudiants… Uns cracs, sí, sí… Ara mateix, mentre escric el comentari, veig el terme Katisomania i el què vol dir. Fa riure fins a cert punt. Un katsomaniàtic, ablutomaniàtic podria ser que la mania esdevingués en un quadre obsessiu compulsiu. Qui t’escriu el comentari està somrient perquè el tema és força faceciós. No obstant, tota mania pot derivar perillosament en una obsessió compulsiva. En aquests moment -i no faig conya- hi deu haver personal medicant-se per patir un quadre sever d’ablutomania o Katisomania. El tema no és tan jocós com sembla apriorísticament. Tampoc un drama. Una realitat més. Arribo a la conclusió que la closca pot arribar a ser molt perillosa per un mateix. I tant que sí. Els diccionaris i petites enciclopèdies sempre m’han agradat. M’han agradat tant que el diccionari del DIEC me l’he llegit. Per sort, ja em vaig curar de la mania de llegir diccionaris i enciclopèdies. Quin nom té la persona que té la mania de llegir diccionaris convencionals i enciclopèdies? Jaume, pot estar tranquil. No sóc metge. Nogensmenys, no crec que consultar diccionaris sigui una mania. Forma part de la seva activitat com escriptor. No podem fer passar bou per bèstia grossa. El meu diagnòstic és que no té cap mania en aquest sentit. D’altra banda, conec una persona que jugava a comptar els números de les matrícules. Se la pot considerar aritmomaniàtic? Em sembla que sí. Considero que llegir un diccionari de manies és tenir fascinació per llibres rars. Un diccionari de manies és un llibre d’allò més peregrí. Seria un bibliòfil la persona que es llegeix un llibre de manies de cap a cap?
Molt interessant l’article. Però més que interessant, divertit.
Fèlix Torras Solsona