08 març 2014
Tirar perles als porcs
Hi ha un text a l’Evangeli (Mt 7,6) que diu: «No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar-vos». Entenc que el text vol dir que hi ha moments o situacions en què és inútil donar gaires explicacions a qui és incapaç de comprendre-les o oferir alguna cosa valuosa a qui no pot valorar-la. Aquesta incapacitat pot venir per diverses raons: per curtedat intel·lectual, per incapacitat involuntària de comprendre la realitat (altres vegades, però, aquesta incapacitat és ben voluntària i culpable, a fe de Déu!), per l’educació rebuda, per falta de crítica, per costum, per mandra, etc.
M’ha vingut a la ment aquesta frase de l’ Evangeli tot veient les manifestacions i les actuacions reiterades d’alguns polítics espanyols que manifesten una curtesa de mires preocupant. Amb aquesta gent tan poc apta és impossible que un Estat pugui anar bé. Sembla que juguin a veure qui troba la pitjor solució ala problemes. Hi han persones amb la ment oberta, amb una mica de sentit comú i amb voluntat d’escoltar i d’entendre situacions noves; persones capaces de dialogar, d’observar noves realitats, nous comportaments, obrir-se a canvis, a noves idees i formes de fer, a nous països, a nova gent o a noves llengües. I n’hi han d’altres que són incapaces d’entendre res del que passa al seu voltant i davant dels seus mateixos morros. Hi han ments tancades amb pany i forrellat que no les obrirem ni amb un trepant. Trobo que sempre val la pena donar explicacions i fer esforços amb qui veus que està disposat a entendre i està obert. En canvi, arriba un moment en que veus que no val la pena perdre temps i esforços amb el que no vol veure i està hermèticament tancat i ben protegit en la seva fortalesa mental o en la seva torre d’ivori. Espanya té un bon pom de polítics i intel·lectuals d’aquesta mena. Ja podem fer intents, que no hi ha res a fer! Per desgràcia és així i, per tant, qualsevol esforç és com tirar perles als porcs.
No fa gaires dies el govern del PP va menysprear els esforços d’intermediaris internacionals per posar fi al problema d’ETA. Era una oportunitat que se’ls oferia i, una vegada més, van deixar-la passar de llarg. Una vegada més, perles als porcs! Fa anys que hi ha malestar i disconformitat de com van les coses a Catalunya i sembla que ningú ho vulgui veure. Buscar solucions? Cap ni una! Perles als porcs!.I com aquestes en trobaríem un munt perquè sovint sembla que fan les lleis justament per crear problemes nous i deixar descontent tothom. Incapacitat? Mala fe? Interessos inconfessables? Em sembla que hi trobaríem una mica de tot, menys el fet de pensar amb la ment una mica oberta. Ja em direu, per exemple, què li hem de dir al President d’Extremadura quan agafa les balances fiscals i les interpreta tan barroerament tal com ho fa? Perles als porcs! No val la pena perdre-hi ni un minut…
Aquí no trobem ningú disposat a dialogar de veritat i, pel que anem veient en els darrers temps, a Espanya hi ha un munt de gent incapaç d’entendre i interpretar la realitat. Postures inamovibles, replegament, no voler baixar del ruc de cap de les maneres. El problema no és nou i fa segles que s’arrossega. Les diferències culturals, religioses o lingüístiques a Espanya no s’han acabat d’entendre mai i la solució ha estat massa vegades la dels Reis Catòlics (?) amb els jueus: expulsió, acusacions i, si cal, presó. I les conseqüències ja veiem quines són: els problemes no s’arreglen i cada cop es fan més grans.Perles als porcs!
I per acabar i parlant de porcs: fins i tot han estat capaços de crear un problema on no hi era amb l’assumpte dels purins Una cosa que semblava prou ben solucionada i de la que se’n treia un bon rendiment (fer electricitat dels residus dels porcs) han tingut la brillant idea d’espatllar-la i fer-ne un greu problema per a centenars de famílies i per un munt de territoris. Si a vegades sembla fins i tot que els porcs siguin més intel·ligents que ells!
3 respostes
Hola Jaume,
Canya, canya! Ja està bé. Almenys tenim el dret de picar de peus. I si continuen amb aquesta línia de de curtedat de mires quan se n’adonaran serà massa tard: el dret de picar de peus s’haurà transformat en el dret de dir bye, bye Spain amb el vist-i-plau de la Societat Internacional. Amb el benestès que ho vulgui la majoria de la ciutadania catalana, esclar. Si el senyor Monago està tan descontent amb el sistema de fiançament i tant desenganyat amb el centre de l’Estat espanyol, que promogui la independència per Extremadura. El país extremeny es podria plantejar seriosament aquesta alternativa política. Ja no hauria d’endurar amb la càrrega i insolidaritat del govern central i Catalunya. I ja per acabar, els jueus els han blasmat i rebutjat per tot el món. No només els Reis Catòlics. Ara que es parla tant d’Ucraïna, un poble amb una ciutadania amb tarannà més europeu que molts paisans catalans i espanyols -ho dic amb coneixement de causa- i de les injustícies que rep per part de la tirania russa, també ha estat un país antisemita. Bé, com tot Europa. La veritat és que, per fas o per nefas, els jueus han estat repudiats arreu del món. Ho trobo una gran injustícia, perquè em sembla un poble de ments brillants i intel·ligents. Però les coses són com són i no com ens agradaria que fossin tantes i tantes vegades. I, si-us-plau, Jaume, els porcs no en tenen cap mena de culpa de les incapacitats dels humans per complicar-se absurdament la vida. Tampoc són intel·ligents. Conec aquest animal -sense conyes- de debò. Tanmateix, estan boníssims. No totes les peces, esclar. Però n’hi ha algunes que assecades o ben cuinades estan delicioses. No sé si en menjaré, o no, avui. Però, aquestes hores, a les tres d’un diumenge, m’està entrant gana parlant del porc i del tall porcí. Me’n vaig a empaitar el dinar. Bona tarda d’aquest esplèndid diumenge que fa. Aprofitar-ho!
Salutacions
Fèlix Torras
Trader i Analista
Benvolgut Jaume: Tens molta raó. És tristíssim veure com les autoritats de l’estat s’entesten en actituds dignes del franquisme. És una nova versió del “ordeno y mando y aquí no hay nada de que hablar” que jo sentia de petit. El que és encara més trist és que aquestes coses resonen bé en les orelles de molts ciutadans que ho accepten perquè ni han sentit ni après res més.
Fèlix i Joan: Jo crec que la principal feina d’un bon polític és gestionar les diferents sensibilitats del poble. Ja sabem que hi ha gent que pensa molt diferent, però justament aquí és on es veu qui ho és i qui no. El bon polític ha de saber gestionar les diferències amb un diàleg intel·ligent i no tancar-se mai del tot. Sempre s’ha de deixar lloc a una sortida.
Els polítics espanyols no saben fer-ho això. Com dius tu Joan són del “ordeno i mando”. Per això són tan mal polítics.