05 abr. 2013
Ho tenim cru els futurs jubilats!
Els que som a prop de la jubilació ho tenim força malament. Però encara ho tenen pitjor els que s’han de jubilar d’aquí uns anys. Aquest govern no només no han arreglat les coses, sinó que ha espatllat una de les poques coses que donava certa esperança al futur dels treballadors: han trencat la guardiola de les pensions comprant deute públic espanyol, una operació d’alt risc segons diuen els experts. Dit en altres paraules: han jugat els diners de les nostres pensions a la loteria i, com ja se sap, a la loteria s’hi guanya alguna vegada però també s’hi perd la majoria de les vegades.
Ho tenim cru els que hem de viure d’una humil pensió perquè cada dia hi ha més atur i els sous dels treballadors cada dia són més baixos. Les pensions futures corren un greu risc, per tant, perquè la Tresoreria General de la Seguretat Social publica mensualment l’anomenada "ràtio de dependència" del sistema de pensions i ens mostra que a l’agost de 2012 comptabilitzava tot just dos cotitzants per cada pensionista, o el que és el mateix, 16.680.000 cotitzants per 8, 12 milions de pensionistes.
Si no s’inverteix el ritme actual de destrucció de llocs de treball (menys cotitzants) i el procés d’involució salarial (menys cotitzacions), és a dir, de no modificar radicalment la política econòmica, estem abocats a una sensible disminució de la quantia de la pensió per a la majoria de la població. Les dades d’afiliació corresponents al mes de desembre de 2012 resulten preocupants: la Seguretat Social ha tancat 2012 amb un total de 16.442.681 afiliats, el que suposa un descens del -4,57 per cent respecte a l’any anterior, tornant a nivells de 2003.
El que deia: ho tenim molt cru!. Si em deixen triar, trio marxar ben lluny d’ aquesta Espanya que cada dia fa les coses més mal fetes i que ens porta a tots a la ruïna total.
Una resposta fins a ara
Jaume, tens raó, ho tenim molt cru. La política no s’aguanta per enlloc, vivim un temps de crisi horrible i molt d’engany.
La por que hi ha amb els diners de les jubilacions on cada treballador durant la seva vida ha aportat cotitzant a la Seg. Social i que ara perilla de perdre-ho en gran part.
També unes operacions d’alt risc i de robatori el que han fet els bancs i caixes oferint “preferents i deute subordinat” als clients estalviadors i de edat avançada assegurant-los que podien recuperar els diners, si els necessitaven, a les 24 hores d’haver-los demanat. Mentida i més mentida! Ara no els poden recuperar.
Vaig sentir en un debat de televisió que aquest fet passaria a la història com el més gran robatori d’un país que ha utilitzat a persones grans, velles i indefenses; també van dir que es podia qualificar d’un Cop d’Estat Econòmic.
Ja estem farts de Cops d’Estat, siguin del que siguin.
Una política molt mal portada, plena de lladres. Una banca que no s’aguanta per enlloc regida per uns subjectes que no posseeixen la més mínima consciència.
Jaume, ves escrivint sobre aquests temes que interessen. Una cordial salutació. Mar