25 febr. 2013
Feina de formiga
Hi han persones que fan una gran feina però que no es veu. Passa desapercebuda com la feina de les formigues. Feina menuda, amagada, feina feta amb discreció, com qui no li vol donar importància. Però, generalment, la feina d’aquestes persones és la més important i és imprescindible en qualsevol societat per més que normalment donem més importància –massa, crec jo- a qui passa al davant, als líders i als caps i les veus que es veuen i surten a les teles.
Una d’aquestes persones és la germana Missionera Franciscana Teresa Losada a qui l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya i la Facultat de Filosofia de Catalunya han decidit atorgar el Premi Emmanuel Mounier 2013. Losada és doctora en filologia semítica i fundadora de la Casa de la Cultura Musulmana (Bayt-Al-Thaqafa), institució dedicada a ajudar els immigrants àrabs a Catalunya, mitjançant la seva integració social i lingüístico-cultural, així com la promoció laboral, especialment en la protecció de la dona i dels infants, sense perdre els arrels de la pròpia llengua i cultura, ni les conviccions islàmiques que professen.
No conec gaire la Teresa Losada, però sí que he tingut la sort d’haver assistit a un parell de cursos i alguna conferència donats per ella. La veritat és que és una persona admirable des de molts punts de vista: és una persona molt preparada, que sap exposar de forma extraordinària el seu missatge i que ha fat una tasca admirable en l’acolliment, acompanyament i atenció durant molts i molts anys al col·lectiu àrab de Catalunya.
L’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya (IEMC) amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de Catalunya de la Universitat Ramon Llull atorga cada any el Reconeixement Emmanuel Mounier a aquelles persones o institucions que destaquin per actituds i activitats que expressin les qualitats més apreciades de la persona humana, tan en l’àmbit intel·lectual com pràctic, en l’horitzó del pensament personalista, sota les característiques del compromís amb el creixement de l’ésser humà i amb l’avançament comunitari vers un món més just i habitable.
És el que ha fet Teresa Losada: ha posat en relleu durant molts anys el compromís en la seva actuació pacient i constant en favor de l’acompliment real dels drets i oportunitats de les persones immigrants àrabs, en el convenciment que el coneixement d’altres persones, cultures i religions, a més de fomentar la tolerància i el respecte mutu, ajuda també a tothom, immigrants i autòctons, a aprofundir en les pròpies conviccions.
Per tant, considero que és un premi molt ben atorgat i que persones com ella haurien de ser més valorades i conegudes. Per molts anys Teresa!
2 respostes
Tot i no conèixer personalment Teresa Losada, aquest premi fa la impressió de sobradament merescut. ¿Seria possible fer arribar a T.L. l’article de Jordi Pujol en aquest diari, avui? Conèixer la seva opinió sobre l’article, i sobre els comentaris que hi han fet els lectors, resultaria molt enriquidor. No cal dir com ho seria un (pacífic) debat amb P. Rahola. Gràcies, Jaume Pubill.
Hola Zum: De veritat que seria molt interessant un debat a fons entre persones intel·ligents com podrien ser la Rahola, la Teresa, el mateix Pujol, o qualsevol altre que hi tingui coses a dir. El tema de la immigració és un tema prou complicat com per que s’hi segueixi reflexionant. Justament perquè han canviat molt les circumstàncies, tal com diu Jordi Pujol en el seu article. Han canviat i seguiran canviant i, per tant, la reflexió hauria de ser contínua i d’acord amb el que els sociòlegs en poguessin indicar.
Una abraçada ben forta Zum, i a recuperar-se del tot!