14 febr. 2013
DAVANT LA DIMISSIÓ DEL PAPA BENET XVI.
DAVANT LA DIMISSIÓ DEL PAPA BENET XVI. (NOTA DE PREMSA DE MOCEOP)
Davant la sorprenent notícia de la dimissió del Papa volem manifestar el següent:
Valorem i aplaudim la seva decisió de dimitir. És un gest digne de ser valorat, quan veiem que no sol ser gens habitual que els dirigents dimiteixin.
Sense entrar ara a analitzar les causes veritables de la seva dimissió, pensem que els greus problemes de la pederàstia a l’Església i també les intrigues vaticanes que van donar lloc a l’anomenat Vatileaks i que van culminar amb el judici i posterior condemna del seu propi secretari particular, hagin pogut influir en la seva decisió.
Valorem com a molt negativa la gestió d’aquests gairebé vuit anys de pontificat durant els quals ha actuat amb uns criteris molt conservadors, acostant-se als integristes lefevbrians, reactivant de nou la missa en llatí, atacant als teòlegs més aperturistes i renovadors i recolzant-se sempre en els moviments més conservadors de l’Església: Opus Dei, moviments neocatecumenals, Comunió i Alliberament etc …. i sempre marginant, atacant i castigant teòlegs progressistes, comunitats de base, moviment de capellans casats, bisbes que qüestionaven l’obligatorietat del celibat per als sacerdots o moviments eclesials que defensen que la dona pugui accedir al sacerdoci.
No ha estat capaç de renunciar a les pompes pròpies d’un cap d’Estat, com va quedar de manifest en els diferents viatges que va realitzar (tres d’ells a Espanya), on sempre va ser rebut com el Cap d’Estat. Lamentablement, se li prepara també el dia 27 un comiat, amb la presència d’alts mandataris mundials, plantejament aquest amb el que no estem d’acord per antievangèlic.
La dimissió del Papa pot i ha de ser un oportunitat perquè l’Església nomeni un nou Papa que afronti els canvis profunds que l’Església necessita en aquests moments. No pot seguir, com fins ara, ancorada en el passat.
Ha de ser el moment històric perquè sigui escollida la persona que reuneixi el perfil idoni que els temps presents requereixen, recolzant-se en els principis aperturistes del Vaticà II que ha quedat obnubilat amb aquests últims papes Joan Pau II i Benet XVI, per actualitzar-los i adequar-los al món d’avui.
És absolutament prioritari per a l’Església que opti pels més pobres. Per això el papa ha de renunciar a ser cap d’Estat del Vaticà, i al poder amb tot el que això comporta.
El celibat ha de ser opcional. Les dones han de tenir accés als càrrecs eclesials en igualtat de drets que els homes. S’ha de permetre que els divorciats tornats a casar participin en l’eucaristia. S’han d’establir comunitats eucarístiques entre les diferents confessions i establir vies de diàleg amb altres religions i amb el món científic. Ha de fomentar l’estil democràtic en tots els nivells eclesials, prescindint de l’estil vertical i autoritari actual.
Seria un gest molt necessari del nou papa que aixequés la sanció als prop de 600 teòlegs expedientats pels anteriors papes. Que s’acostés als moviments progressistes de l’Església i recolzés la teologia de l’alliberament, les comunitats eclesials de base i els moviments de sacerdots casats.
Un papa nou per uns temps nous.
Aquesta és l’hora per a l’esperança encara som escèptics respecte als canvis a la cúpula vaticana perquè el nou papa ha de ser elegit entre cardenals molt grans que han estat elegits pels dos últims papes que han estat molt conservadors.
Podem esperar aquest miracle tan necessari per al futur de l’Església?
MOCEOP (Moviment pel celibat opcional)
14 febrer 2013
3 respostes
Benvolgut Jaume: Accepto plenament el contingut del manifest que reprodueixes. Hi trobo a faltar sempre una referencia contrastada amb el traspas d’en Wojtyla i l’espectacle absurd, car i desagradable dels seus darrers anys. Viatjar quan estas paralitzat, parlar quan ja ningú t’entén, guiar amb un cervell feble… perquè ho feia tot aixo? Sobretot l’intent macabre i va de parlar per la finestra i fer-se aclamar quan ja estava en l’agonia em fa calfreds d’horror. Un moribund no pot exhibir-se en public d’aquesta manera per respecte a la dignitat humana. La mort i la malaltia han estat sempre per a mi coses molt privades i inviolables.
Canviant de tema, jo en general evito utilitzar un to tan fort com feu vosaltres parlant del Papa per respecte a la Institució que representa, per molt que trobi que teniu raó. Jo no he pogut oblidar mai que Ratzinger era un intel.lectual i un Professor d’Universitat, cosa molt poc corrent entre homes poderosos. Vaig estudiar amb interes fa uns anys les descripcions de la seva tesi doctoral (censurada per l’Església, per cert), del contingut de les seves classes i sobretot les seves sorprenents relacions amb el seu amic Hans Kung. Els veig sempre a tots dos asseguts en el cotxe d’esports de Kung (un Alpha?) passejant-se tots sols per Baviera, potser bevent un cafè o una cerveseta i discutint les seves coses?
Hola Joanot: Jo estic d’acord amb aquest document, tot i que digui les coses d’una manera una mica forta, com bé dius. Però és que la realitat, des del meu punt de vista, és aquesta: aquest Papa ha estat molt combatent amb tota una línia de l’Església que té tant dret a existir i a fer-se escoltar com la que ell representa. Com molt bé dius, el que va ser el seu amic Hans Küng, ho ha escrit i ho ha explicat moltes vegades: d’alguna manera va trair l’essència del Vaticà II, cosa que que fet un mal immens a l’ Església. Per això penso que cal ser una mica crític amb ell, tot i que el seu gest de dimitir ha estat un gest coratjós i valent. Una abraçada.i
Per entendre una personalitat, es bo estudiar els seus actes abans d’esdevenir poderós que sovint ensenyen qui es. Sempre a la Universitat on havia aconseguit una Càtedra gracies a Kung, en Kung un dia havia convocat una sessió de conferencies amb amics seus una mica heterodoxos i hi havia invitat en Ratzi, coneixent la seva intel.ligencia, pensant que seria el plat fort de la discussió. Quin desengany! En Ratzi no va obrir la boca i al final va respondre a Kung que els conferenciants estaven violant la doctrina catòlica. Prou. Un altre episodi negre tingué lloc durant la rebel.lio dels estudiants als primers dels anys 60. Estava a una reunió del claustre de Professors, quan la sala fou envaïda i ocupada per un grup d’estudiants que protestaven contra tot. Mentre el Dega i gairebé tots els Profes s’ho prenien amb resignació, somrient, i miraven d’obrir una conversa amb els invasors, en Ratzi es va emprenyar com una fúria, demanant el castig i l’expulsió immediata dels estudiants. Quan el dega li va respondre que no n’hi havia per tant i que es trobarien altres formes de resoldre el cas, fou ell qui es va aixecar i va sortir de la cambra. Diuen no obstant que en Kung i en Ratzi han seguit enviant-se felicitacions de Nadal sempre i alguna nota de tant en tant i que després de la seva elecció al Papat en Kung el va visitar molt en privat al Vaticà.
Jaume, perdona’m que us hagi donat la llauna. El tema sempre m’ha interessat. Seria una bona opera: “L’heretge i l’enviat de Deu” o quelcom semblant.
Abraçada, com sempre