19 gen. 2013
65 anys
Avui faig 65 anys. És d’aquelles coses que sembla que no han d’arribar mai però que un dia arriben. Quan era més jove m’imaginava les persones de 65 anys ja velles. Potser sí que ja ho sóc una mica, però encara no me’n sento pas de vell. Fins i tot crec que pot ser una bon moment per buscar alguna forma de renaixement…
Els 65 anys és l’edat de la jubilació. A mi em queda ja molt a prop i segurament que podré jubilar-me d’aquí a pocs mesos. Però el més important és que em trobo bé i, per tant, celebrar aquests anys no vol dir res més que haver tingut l’oportunitat d’haver viscut moltes experiències, haver pogut veure i viure moltes coses, haver conegut moltes persones excepcionals, haver pogut tenir moltes oportunitats en la vida i haver viscut molts més bons moments que no pas dolents. Per tant, només em cal donar gràcies a Déu i a tantes i tantes persones que m’han ajudat a caminar per poder arribar al lloc on sóc avui.
I, per acabar, vull desvetllar-vos un petit secret que per a mi ha estat un bon regal d’aniversari: avui he enviat a l’editorial el que serà, si no hi ha res de nou, el meu primer llibre. Us ho explico per tal de que participeu també una mica de la meva alegria: Resulta que fa una uns mesos el responsable de l’editorial EL TOLL (Ontinyent-La Vall d’ Albaida) em va enviar un correu electrònic proposant-me editar en llibre una selecció de continguts del meu blog perquè considerava que era interessant. No cal dir que, en un primer moment, va ser una sorpresa l’oferiment i que, després d’aquesta inicial sorpresa, va arribar la il·lusió, sobretot perquè mai m’havia passat pel cap editar les coses que jo he anat escrivint durant aquest més de quatre anys de blogaire.
Durant aquest temps he anat fent una selecció dels apunts que he considerat més interessants i avui mateix els hi he enviat. Ara, tot queda a les seves mans per tal que en facin el que els sembli millor. Si un dia arriba a sortir aquest llibre, d’alguna manera serà el reflex de les mirades diverses que jo he anat fent a alguns punts concrets de la vida durant aquests darrers quatre anys. Un llibre que haurà nascut del blog que vaig iniciar el dia 24 d’ Agost de 2008 i que molt amablement va acollir en aquell moment el diari AVUI i que encara ara el tinc allotjat al diari EL PUNT/AVUI amb aquest mateix títol i allà el trobareu fins que potser un dia em cansi i el plegui.
Un blog que va néixer sense cap mena de pretensió i encara menys la de que un dia pogués convertir-se en llibre. Quan un dia em van escriure la gent del diari AVUI i em van demanar si el podien incloure entre els blogs destacats del diari -perquè, em van dir, que els semblava interessant- ja vaig estar ben content. Només em van demanar una condició: que cada setmana hi escrivís un parell o tres de vegades, cosa que he complert amb escreix i amb molt de gust. Ara potser arribarà en forma de llibre perquè -també una altra agradable sorpresa- l’editorial EL TOLL s’hi ha interessat. D’altra forma no crec que hauria tingut l’atreviment de publicar.
El blog va començar com un simple “divertimento”, un entreteniment que vaig considerar que podia ser profitós per a mi, així com una manera d’ajudar-me a reflexionar sobre mi mateix, sobre les coses que passaven i que em passaven. La vida -la realitat- és tan complexa i polièdrica que, per poder-la copsar i entendre una mica, és convenient aturar-se a mirar-la i, si pot ser, mirar-la de tots els costats possibles. Com més punts de vista tinguem de les coses millor. El blog ha volgut ser això.
Un blog, per tant, fet de mirades. Les mirades sobre algunes coses de la vida que aquí trobareu, seran les que han fet els meus ulls al llarg de més de quatre anys. Per tant, serà la meva mirada en aquell moment concret en què es van produir els esdeveniments i la manera com jo els vaig mirar en aquell moment. Vindrien a ser com flaixos d’una realitat molt concreta, a vegades ben objectiva i altres segurament que molt subjectiva. Hi han coses que no les veiem, tot i fer segles que són al nostre costat i passar-hi per la vora cada dia, perquè no ens hi hem fixat prou. Hi han coses que no les veiem perquè no les hem descobert i quan les descobrim quedem meravellats i ja no podem deixar de mirar-les mai més. Hi ha mirades que ens marquen profundament. Hi han realitats que les mirem amb displicència i les deixem de mirar de seguida perquè no ens interessen prou o potser perquè no ens interessen gens.
Per tant, ara ens toca a tots seguir endavant: a mi em toca seguir escrivint i a vosaltres us toca seguir llegint-me i, si és possible, comentant-me.
Moltes gràcies a tots els que m’heu felicitat avui: als fidels seguidors del blog i als amics que de tant en tant hi entren també a tafanejar. Gràcies a tots.
14 respostes
Per molt anys, Jaume. Ja hi anem arribant als 65. Passarem a formar part d’això que s’anomena gent gran que no pas vella. Una nova etapa de la vida que caldrà viure amb serenor fns arribar a l’ancianitat si aquest és el nostre pervindre. Déu ho sap.
Segueixo el teu bloc. Malgrat no hi he fet comentaris, la data d’aquest cumpleanys és massa significativa com per no fer-te una abraçada en la distància..
Esperem l’edició d’aquest llibre que ens anuncies. Podrem gaudir plenament de la lucidesa i veu clara que són els teus apunts al bloc.
Gràcies, Josep M.: Una altra sorpresa agradable la que rebo avui. Tens raó, tu també t’hi vas atansant… Mirarem que els anys que ens quedin quan ens hàgim jubilat, segurament que amb molt més temps per perdre, siguin ben profitosos.
Una altra abraçada per a tu.
Jaume:
Per molts anys!! Moltes felicitats!
Amics del Llobregat
Doble felicitació: per els teus 65 anys i per el teu projecte de llibre, deus haver-te cansat regirant els post al llarg de 4 anys, doncs a post diari un munt i a les hores quin dilema haver de triar, m’imagino la feinada, ja està fet…ara sols esperar que surti el llibre, penso fermen d’un. Et confesso un secret el 2005 vaig reunir lo publicat per mi, més dibuixos dels néts, també coses d’altri que m’agraden, a més si hi he deixat comentari, tot reunit amb un llibre “Reculls 2005 Josep” el primer era minsa i poc color. Ara però els Reculls 2012 el 8è ja el tinc a punt, té 216 pàgines. Ara però el porto des del any passat a imprimir, sense presses me’l deixen llest. La meva idea és que els 8 néts o els besnéts… puguin saber qui era l’avi Josep. És familiar per els 4 fills i la meva Juli. Jaume tu ompliràs el dia 19, amb el teu post, seràs ben rebut a casa meva, ells no en saben res de tu, però tinc 346 dies per donar-te a conèixer, ho faré. Abraçades Josep
Gràcies, Mar i amics del Llobregat, per la vostra fidelitat i pels vostres continus ànims. Una abraçada.
Gràcies, Josep per les teves felicitacions. Has tingut una molt bona idea d’anar fent una recopilació de les teves coses cada any. No sabia que fes tants anys que fessis blog. Un bon regal per a tots els teus. Una abraçada
PER MOLTS ANYS!!!, Jaume. I com a seguidor del teu blog i participant (quan puc) amb alguns comentaris, em posa molt content que es faci una edició d’un llibre teu. Rep, com sempre, una forta abraçada des de Córdoba, Argentina.
Per molts anys Jaume i moltes felicitats per l’aniversari i per la teva participació al blog, i també per l’oportunitat de poder fer un llibre recopilatori, et llegeixo sempre i t’animo a que ho continuïs fent. Endavant Jaume.
Per molts anys, Jaume !
Ah, i no et jubilis del teu blog i de les teves reflexions i comentaris.
Gràcies Josep Maria. Ja sé que sempre que pots entres a veure què he dit. A mi m’agrada que els meus pobres escrits viatgin fins a l’ Argentina i, d’alguna manera, serveixin per unir-te una mica més amb aquesta Catalunya que tan estimes i que portes dins de l’anima tot i els molts anys que n’ets a fora. Seguirem en contacte. Una abraçada forta
Gràcies també al Josep, un altre berguedà a qui aprecio molt i que no sabia que em seguís. Gràcies, Josep, i una forta abraçada.
Anselm, amic de joventut, una abraçada per a tu i per a tots els teus. Gràcies pels ànims que em dones.
Per molts anys i salut per, entre altres coses, continuar escribint.
Gràcies, Enric. Tu també segueix escrivint, que de tant en tant entro al teu blog. Una abraçada