A PEU

Expliquen que hi havia un alt executiu d’una gran empresa alemanya que cada dia es lleva ben d’hora, però ben d’hora, tal com ens va recomanar en Pep. Ell vol ser tan bo com el Barça i vol guanyar-ho tot. Diuen que és un home amb molta, molta, ambició. No para ni quan dorm. Quan dorm somnia, però els seus somnis no són mai agradables. No somnia en noies maques, ni en paisatges idíl·lics  Només somnia en noves empreses, en noves creacions i com podrà ser el primer en el seu rànquing particular que s’ha creat per a poder ser feliç (estranyament feliç, em sembla).

Es lleva ben d’hora i fa llevar la dona de fer feines turca també ben d’hora per tal de que li prepari un cafè ben carregat i un esmorzar ben copiós. Ha d’agafar forces per lluitar aferrissadament. La vida és una lluita ferotge per qui no ho sabés!

Aquesta nit ha dormit en un pis amb la seva amant italiana i, mentre esmorza tot llegint els diaris –sobretot les pàgines d’economia- envia un correu electrònic a la seva esposa anglesa recordant-li que demà a les 12 l’ha d’anar a recollir a l’aeroport.

Puja al seu cotxe alemany conduït pel seu xofer espanyol que ja fa una estona que l’espera a la porta de casa i li diu que vagi cap a l’oficina. Quan arriba l’esperen les dues secretàries –una argentina i l’altra suïssa- amb tots els assumptes del dia. Fa enviar un parell de faxos a les delegacions de França i a la de Grècia. A delegat de París –que és rus- li diu que ha de comprar urgentment accions d’una companyia molt interessant i al delegat d’ Atenes –francès aquest-  li diu que queda acomiadat de forma fulminant perquè ha arruïnat l’empresa.

A les dotze surt a la terrassa a prendre dos minuts l’aire i aprofitar per menjar una barreta energètica “made in China”. D’aquesta manera podrà arribar a l’hora de dinar, que serà com sempre al restaurant italià que té prop de l’oficina. Durant la tarda té unes quantes reunions amb gent xinesa, turca i portuguesa. A veure què en sortirà de tot plegat!

I, esgotat, se’n va cap a casa, on l’esperarà la seva assistenta grega amb un sopar lleuger que consisteix en una taula de formatges francesos i vins italians. No cal dir que el seu pis està moblat amb mobles d’Ikea perquè li agrada molt aquest estil desenfadat i modern que tenen aquest mobles suecs. Sempre li ha agradat molt la filosofia d’aquesta empresa neerlandesa d’origen suec dedicada a la venda de mobles i objectes per a la llar i decoració. I el que li agrada més encara és la seva estructura organitzativa tan confusa i opaca que ningú sap ben bé com funciona. És el que voldria assolir ell per a les seves empreses quan va saber que Ikea pertany a una fundació amb seu als Països Baixos, sota control de la família Kamprad i que cobra un cànon a cada tenda per poder ser operativa. Al mateix temps les tendes i algunes fàbriques són propietat de diferents empreses i fundacions interrelacionades entre elles i suposadament controlades també per la família Kamprad, però l’estructura societària real de les quals ningú la coneix bé del tot ni ells l’han volguda aclarir mai.

I amb aquesta idea se’n va a dormir… Ah! i amb una altra cosa que li ha anat rodant pel cap durant tot el dia: la seva filla, que estudia a Barcelona, l’ha telefonat i li ha dit que està aprenent català perquè ha conegut un noi català, que s’ha enamorat d’ell i que es quedarà a viure a Barcelona.

Tags: SOCIETAT

Comentaris RSS