31 març 2012
Hi ha gent miserable
Notícia llegida fa un parell de dies als diaris i que et deixen astorat::
Yamina Benhattab Haddou és una dona de 65 anys que viu modestament en un apartament dels afores de Lió. Amb ella, viu la seva filla, discapacitada en un 80%.Yamina cobra una modesta pensió mensual de 800 euros. Fa poc, mentre estava a l’hospital, el seu marit va morir d’un infart. Com es pot comprovar, la seva vida no és un camí de roses. No obstant això, tot podria ser molt diferent si un familiar molt directe l’ajudés una mica més.
Aquest familiar és Karim Benzema, jugador del Reial Madrid. Benzema cobra actualment uns 708.000 euros mensuals, contractes publicitaris a part. Fa un any, la seva àvia materna (que, a més, el va cuidar quan era petit) ja va haver de recórrer a la justícia perquè d’aquests 708.000 euros uns ridículs 1.500 fossin per a ella i la seva filla discapacitada, en concepte de pensió alimentària. El jutge va donar la raó a l’àvia del jugador, però a aquest no li sembla just. No li sembla just que sigui l’únic a pagar quan l’àvia té a altres familiars, això sí, que difícilment han de cobrar aquests 708.000 euros mensuals.
I per això, sense pensar-s’ho dues vegades Benzema ha decidit, segons explica la web francesa VSD.fr, denunciar una tia i una cosina perquè l’ajudin en el dolorós deure de pagar-li 1.500 euros a la seva àvia. I per aquest motiu el proper dia 5 d’abril, la tia i la cosina hauran de comparèixer a un jutjat de Lió i esperar a veure si el jutge els diu que han d’ajudar Benzema a pagar o ha de seguir sent el jugador del Reial Madrid qui ho faci.
Una mica sorprenent no? Com podríem qualificar una actitud com aquesta? A més de demostrar que no és gens solidari i que és un gran egoista, demostra que no té gens de cap. Té peus per a fer gols, però no té cap per pensar. Sembla que només té el cap per dur-lo sobre l’espatlla. I a dins d’aquest cap sembla haver-hi només merda. Perquè, si no, una actitud com aquesta no s’entén gens ni mica.
I demostra no tenir gaire cap quan més d’una vegada ha estat notícia als diaris dels seus problemes a les discoteques i a les carreteres. Fa ben poc ha sortit la notícia que en un mes ha destrossat dos cotxes: primerament un AudiQ7 i després un Lamborghini Gallardo que va alquilar per celebrar el seu aniversari a l’ Illa Reunión. En el recorregut entre la discoteca i l’hotel va anar a espetegar contra un arbre.
En una ocasió com aquesta m’agradaria ser jutge i que em toqués aquest cas!.
11 respostes
Lamentable a ver si tiene suerte con el juez y de que de verdad sea justo,con su ejercicio ya sabes que de todo hay por suerte o por desgracia,
Hola María: En esta ocasión me gustaría a mi ser juez! Vería lo que es bueno, el muy carota!
Un beso grande y cuídate mucho!
Institut d’Estudis Catalans DIEC2 Diccionari de la llengua catalana. Segona edició.
Inici Pròleg/Introducció; Consulta avançada Llista d’abreviatures Instruccions d’ús
Consulta bàsica Refina la teva cerca
Si voleu afinar la consulta, podeu accedir a la consulta avançada sense perdre els criteris de selecció inicials.
Refina la teva cerca
Entrada a cercar:
Condició de cerca :
cerca
Resultats de la consulta
Condicions de cerca: Entrada coincident: alquilar.
Resultats: 1 al 1 (1 registres)
Imprimir la llista
alquilar
Imprimir
alquilar
v. tr. [QU] Introduir un grup alquil (en una molècula orgànica).
Doncs sí, cal ser miserable per no donar una petita part de la teva fortuna per donar un cop de mà a qui ha ajudat a criar-te i és aquí on rau la gran diferència entre la filosofia blaugrana i la madridista: per una banda hi ha qui col.labora amb Unicef i d’altres projectes humanitaris (com el de la polio) al mateix que fa del treball i la honradesa la seva senyera, d’altra banda hi ha qui no ajuda ni tan sols a la seva família mentre al seu voltant es malbaraten milions d’euros. Aquest marrec cada mes es deu gastar molts més diners en putes que aquests 1.500 euros que per a ell no són més que xavalla.
D’altra banda Sr. Pubill, la Maria ha llegit el seu article i sembla ser que l’ha entès sense problemes, així doncs ¿per què li respon vostè en castellà?. És evident que la Maria no té cap problema per entendre el català encara que no sàpiga expressar-s’hi. No s’emprenyi amb mi, llegeixo sempre els seus articles per què m’agraden i per què els trobo molt humans i interessants i no deixaré pas de fer-ho. Aprofito l’avinentesa per enviar-li una forta abraçada.
Joaquim, Déu n’hi do noi! ¿No hagués estat més senzill dir que ALQUILAR és un barbarisme i que cal dir LLOGAR? Per cert, no sabia que existia aquesta paraula en català, gràcies. Se li ha girat feina Sr. Pubill ! Salut a tothom!!
Feta la llei feta la trampa, i la justícia qui l’enxampa?
Ets un crac Jaume!
Xavi: No m’emprenyo a vostè, per suposat. Però vull dir-li que aquesta senyora Maria -que em llegeix a través del traductor que tinc al blog i que sé que fa un gran esforç- té 89 anys, és gallega, viu a Amurrio (País Basc), no ha estat mai a Catalunya i entre nosaltres ens adrecem normalment en castellà, cosa que no és cap pecat, suposo. Ho acostumo a fer amb gent que no l’entén i no viu aquí.
De totes maneres, gràcies per entrar al meu blog i espero que li segueixi agradant. Una abraçada.
Joaquim: Com molt bé diu el Xavi, hauria estat més fàcil dir-me que aquesta paraula és un barbarisme. Faig el que puc i accepto sempre correccions. Gràcies també a vostè i una abraçada.
No em sembla pas malament que contesti en castellà a la Sra. Maria, no sabia que fos gallega i no sapigués català, de vegades hi ha gent castellanoparlant que comenta en castellà a llocs on la llengua és el català i això no vol dir que no l’entenguin, per això li he preguntat per què li responia en castellà, demano perdó si he ofès algú. Ah, i em declaro incompetent per decidir si és pecat o no (és broma).
I no tinc cap dubte que el seu blog seguirà agradant-me, Sr. Pubill, és un plaer parlar amb vostè i llegir els seus articles.
Fins aviat.
Senyor Jaume Pubill i lectors del present blog: un rampell de malhumor em va empènyer a tirar pel dret i molestar, immerescudament, el senyor Jaume Pubill. Els demano que m’excusin.
Amic Joaquim: Simplement li he de dir que l’honora molt el gest de demanar disculpes, que accepto encantat.
I li agraeixo molt les seves paraules referides al meu blog i les passejades que hi fa. Acceptaré sempre les seves correccions, que segurament que em vindran molt bé. Sàpiga que hi poso tan bona voluntat com puc, però reconec que no en sé més. prengui el meu blog com casa seva, que sempre serà benvingut!
Una abraçada d’amic?