13 març 2012

La mort no és res

Publicat en 19:09 sota Vida i mort

"La mort no és res, no he fet més que passar a l’altra banda.
Jo segueixo sent jo, tu segueixes sent tu.
Allò que érem l’un per l’altre, ho seguim sent.
Dóna’m el nom que sempre em donares,
parla’m com sempre em parlares.
No facis ús d’un to diferent.
No adoptis una expressió solemne ni trista.
Segueix rient d’allò que ens feia riure plegats.
Prega, somriu, pensa en mi.
Prega amb mi.
Que el meu nom es pronunciï a casa com sempre fou,
sense cap mena d’èmfasi, sense cap mena d’ombra.
La vida és el que fou, el fil no s’ha tallat.
Per què hauria d’estar jo fora dels teus pensaments?
Només perquè estic fora de la vostra vista?
No estic pas tant lluny. Tan sols a la volta del camí…
Ho veus? Tot està bé.
Tornaràs a trobar el meu cor,
tornaràs a trobar la seva tendresa depurada
Eixuga les teves llàgrimes i no ploris més si m’estimes."

Sant Agustí

2 respostes

2 respostes a “La mort no és res”

  1. Maria Escalasen 13 març 2012 en 21:04 1

    Avui fa vint-i-sis anys que va morir el meu avi. Fou la primera mort que vaig viure d’aprop. He pensat en ell tot el dia.
    Ara aquesta poesia m’ha ajudat a pregar per ell.
    Moltes gràcies.

  2. Jaume Pubillen 13 març 2012 en 21:21 2

    Gràcies a tu, Maria, pel teu comentari. Realment el poema és molt bonic.
    Una abraçada

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*