13 nov. 2011
Poema per a un nen gran
Poema per a un nen gran
Exactament, què ets?
Ets un nen dins d’un cos gran.
Ets una il.lusió constant.
Ets bondat, llum i música.
No cal que diguis res
perquè els teus ulls ja ho diuen tot.
Els ulls, el rostre, els gestos
són aquell mirall que mostra la teva ànima,
plena de senzillesa, noblesa i amor,
amistat, innocència i abraçades,
riures, plors i fantasies,
somnis, generositat i desitjos.
Ens hauràs de perdonar
perquè no sempre sabem tractar-te com correspon:
com a un nen gran, una ànima de nen en un cos d’adult.
O bé et tractem com a adult, sense ser-ho del tot,
o bé et tractem com un nen, també sense ser-ho de tot.
I què ets, doncs?
Una persona a qui massa vegades empetitim
i fem menys del que en realitat és.
La teva grandesa moral és superior a la de la majoria d’adults
perquè el que compta és l’ànima i no pas el cos;
No són les habilitats, la rapidesa,
la paraula o les capacitats físiques les que compten,
sinó les teves abraçades, que valem més que tot l’or del món
i els teus somriures que alegren el dia,
i ens enjoien la vida.
A vegades les teves frustracions ens fan tan mal a nosaltres
com te’n fan a tu, que sempre necessites gronxar somnis
i no sempre ho aconsegueixes.
No t’entenem, tu mateix no ens acabes d’entendre,
i tu segurament que no ens entens a nosaltres
perquè hem oblidat la senzillesa del tracte
i la importància de les coses primàries,
de les coses fonamentals i més necessàries.
Hem oblidat les teves lliçons diàries,
tot allò que constantment ens ensenyes
i nosaltres passem per alt.
Ens ensenyes a estimar
i nosaltres no ho aprenem.
