10 juny 2011

La raó de les urnes

Publicat en 20:30 sota POLÍTICA

Sóc dels que creuen que tenim una democràcia molt imperfecta, però és el què hi ha i és el què tenim. És el sistema del que ens hem dotat (o ens han dotat), encara que aquí hauríem de fer un aclariment: totes les democràcies no són pas iguals i potser podríem fer alguna cosa més per millorar la nostra.

Els indignats de les places –amb els que no m’identifico en moltes coses, però en aquesta sí- demanen “Democràcia real, ja”. Tenen tota la raó perquè a vegades el que tenim em sembla una mala caricatura del que hauria de ser una democràcia com Déu mana.

La participació dels ciutadans és a través del vot cada quatre anys i no tots els vots valen exactament el mateix perquè hi ha una sèrie de correccions molt discutibles que generalment afavoreixen els partits grans. Els partits tampoc són gaire democràtics a l’hora de triar els seus caps. O sigui: que ens hem de menjar el plat que ens posen a taula o quedar-nos sense menjar.

Una altra dificultat: La informació que es dóna al ciutadà és molt pobra i els programes electorals no s’expliquen i, el que és pitjor, després no es compleixen i ningú els demana explicacions. Els representats de partits minoritaris quasi ni poden expressar-se perquè no se’ls concedeix espais.

Alguns diran que els ciutadans ja els ho faran pagar a les properes eleccions a qui no compleixi. El temps ho fa oblidar tot i els resultats els saben maquillar tan bé que semblen mags. La separació de poders hauria de ser clara i uns haurien de controlar els altres. Res de tot això: Aquí no hi ha separació de poders en no ser aquests independents entre si (el poder judicial depèn del polític, el poder executiu depèn del legislatiu, el poder polític depèn de l’econòmic, etc.) I per tant no hi ha control mutu dels mateixos, ni per suposat control per part del poble.

El poder dels mitjans de comunicació és tan gran que eleven o ensorren a qui ells volen. És difícil accedir a una informació lliure, plural i veraç perquè els grans grups de comunicació estan molt controlats pel poder econòmic. Parlar de llibertat de premsa és una mica utòpic perquè, en realitat, no n’hi ha massa. Els mitjans alternatius són petits, minoritaris, pobres i no compten massa i, per tant, no hi ha igualtat ni forma de competir.

Per tant, aquesta és la dura realitat. Una realitat que demà es farà present a l’hora de constituir els Ajuntaments, que hauria de ser el lloc on el ciutadà s’hi sentís més representat perquè és el més proper. Però em temo que no serà així i haurem de seguir reclamant “Democràcia real, ja”

3 respostes

3 respostes a “La raó de les urnes”

  1. Jordi Ibáñezen 15 juny 2011 en 22:34 1

    És molt cert tot això, però jo només vull comentar ara el moviment dels indignats, que no és una resposta adequada a aquesta manca de representativitat, es més, és la pitjor de totes. S’ha volgut fer creure a alguns que és un moviment legitimat donada la situació actual i que no és un moviment en contra del sistema. Doncs bé, tal com vaig escriure va unes setmanes aquí, quan s’enceten actuacions com aquestes s’està anant contra el sistema, es vulgui o no. Si a mi m’agafa un policia després de passar-me un semàfor en vermell i jo li dic que la meva intenció és respectar en tot moment els semàfors i que no volia passar-me aquell en vermell, creieu que la multa que se’m apliqui serà diferent? Una altra pregunta que els hi faig a tots els defensors del 15 M o com es digui: còm creieu que han començat totes les revolucions? creieu que han començat d’una manera diferent alguna vegada? Pensar que el que ha passat ara és una conseqüència desafortunada del moviment iniciat i que s’hauria hagut d’evitar és una altra tonteria. És, també en aquest cas, al revés, és a dir, el que no era d’esperar és que coses com les d’avui no haguéssin passat. No se’n ha fet un mal ús ni s’ha tergiversat res, és tot el mateix, revolucionaris inconscients, perquè van en contra del sistema però encara no se’n han assabentat.

  2. Jaume Pubillen 16 juny 2011 en 20:10 2

    Saps, Jordi, que amb el tema dels indignats estic fet un garbuix? Per una banda comparteixo infinitat de punts i crec que tenen raó en un munt de coses. Però, per altra banda, penso que van molt desorientats i tot plegat no arribarà enlloc. El moviment assembleista potser és molt interessant en un primer moment però després s’ha d’aglutinar i organitzar d’alguna manera. Al davant hi ha d’haver algun líder i algú que sàpigui on va. Aquí a mi em sembla que ningú sap ben bé on vol arribar. Com escrivia jo mateix fa uns dies “sabem el que no volem, però no sabem el que volem”. En fi, que si segueixen així la cosa durarà poc i, a més, s’estan desacreditant per moments. Una llàstima!
    Una abraçada, Jordi

  3. Jordi Ibáñezen 19 juny 2011 en 12:54 3

    Crec que un punt interessant en aquest moviment seria la representativitat real dels governants escollits pel poble i que els servidors democràtics ho fossin en un àmbit més localitzat. Això és una suposició meva, perquè repeteixo que jo aquest moviment el trobo que, si per una banda no deixa de ser comprensible el seu esdevenir, per altra és una cosa perillosísima pel que deia jo de còm s’han iniciat sempre totes les revolucions a tot arreu i que a més és una cosa no només desorganitzada sinó molt irresponsable. A partir d’aquí tot el que sobrevingui serà negatiu, perquè irreponsablement s’està iniciant una corrent que va en contra del sistema. Diuen que no volen canviar el sistema, però pel canal que han triat l’única lectura efectiva és que és un moviment antisistema, o antidemocràtic, sigui o no això en contra de la voluntat dels movilitzats, repeteixo. Les teves opinions, com sempre Jaume, les trobo molt encertades, però jo volia reafirmar-me en el punt que acabo d’explicar, dit d’una altra manera, i tal com diu el Codi Civil: “el desconocimiento de la ley no exime de su cumplimiento”, i ho dic perquè ells creuen que estan en el dret de coses a les que no ténen dret, com és l’intimidació feta als parlamentaris, que, per cert, els apresats haurien de cumplir una pena de tres anys de pressó, i de manera ineluctable i sense atenuants, ja que és un delicte molt greu. Anant al primer punt, el de la descentralització i la representativitat més localitzada dels governants escullits, crec que en Bertrand Russell ja va parlar de que seria molt saludable i convenient. Ha plogut una mica ja des de llavors, ho matitzo per apuntar una altra cosa relativa a aquest moviment dels indignats, que és que a més de creure’s en el dret de coses molt lletges a les que no en tenen cap dret, es deuen creure que estan inventant alguna cosa, i no, està tot inventat, i pel camí que han triat no aconseguiran cap legitimitat ni cap avanç, perquè està desvirtuat des del mateix inici. Crec que Einstein va dir alguna cosa arrel del plantejament aquest que dic que ja va fer Bertrand Russell. Ara bé, no vull acabar sense indicar que aquesta opinió meva pot ser conseqüència d’una informació defectuosa que jo probablement tingui i que segur tu n’estàs molt més preparat, i, perquè no dir-ho, segur que també tens una millor perspectiva que jo ja que les teves reflexions son meravelloses, de debò. I personalment t’ho agraeixo molt, i et felicito per la teva tasca, meravellosa també.

Comentaris RSS

Deixi una contestació

*