25 des. 2010
Qui diu que el piano s’hagi de tocar amb les mans?
“PENSO QUE EN LA MEVA VIDA NOMÉS TINC DOS CAMINS:
-L’UN EM PORTARIA A MORIR RÀPIDAMENT.
-L’ALTRE EM PORTARÀ A UNA VIDA MERAVELLOSA.
NINGÚ DIU QU EEL PIANO S’HAGI DE TOCAR AMB LES MANS”
Aquesta manera de pensar de Liu Wei, -aquest noi xinès-, és la que fa falta avui a la nostra societat en general i al món de l’educació dels joves en particular.
M’agradaria saber on ha quedat en aquests darrers anys el valor de l’esforç i la superació. Si per cas, dels pocs “valors” que s’han ensenyat ha estat el de guanyar diners sense esforç. I així anem…
Alguns han fet grans fortunes especulant, fent totes les trampes possibles i comprant i venent sense fre perquè en cada operació hi guanyaven moltíssim. Però ja veiem on ens ha portat tot plegat.
Seria hora de tornar a valorar l’esforç i en sentit de superació, no per guanyar diners, sinó per ser millors persones i aconseguir la felicitat. Aquest noi xinès ens ensenya el camí: molt d’esforç, molta sang, suor i llàgrimes i molta imaginació. Encara que el piano s’hagi tocat tota la vida amb les mans, ell ens diu que també es pot tocar amb els peus (o amb el que convingui….)
Bona reflexió per aquestes festes. No us sembla?
2 respostes
M’ha fet pensar molt, em sembla que en parlaré al meu blog.
Bones festes!
Hola Maria: Hi han persones amb un esperit de superació tan admirable que caldria que n’aprenguéssim. Realment fa pensar molt aquest vídeo.
Una abraçada.