A PEU

Davant la visita del Papa s’han dit i es diran moltes coses. Totes legítimes i opinables. MOCEOP (Moviment Por celibat opcional) ha emès un comunicat que considero ben interessant i, per això, us el reprodueixo:

Davant la pròxima visita del Papa a Santiago de Compostela i Barcelona volem manifestar el següent.

Creiem que aquestes visites haurien de recordar als que les contemplin des de qualsevol òptica els grans valors de l’Evangeli. No estem en contra de que el Papa visiti  les esglésies locals per confirmar-les en la seva fe, ni en contra de que gràcies a elles pugui compartir els problemes de la gent. Estem en contra d’unes visites que, ja d’entrada, es preparen i s’organitzen amb mitjans molt poc evangèlics, que enfosqueixen els missatges verbals.

Ens agradaria que la visita del Papa fos més senzilla, sense tant cost econòmic: el qual obliga a recórrer a aportacions d’administracions públiques i de banquers. No es pot ignorar que aquestes aportacions públiques utilitzen els diners de tots els contribuents (catòlics o no), en uns temps de crisi com els actuals, en ocasions, les esglésies que el conviden, han de recórrer a homes de negoci que el financen, enviant cartes als empresaris perquè ingressin en un compte les seves aportacions econòmiques. No ens sembla aquest sistema exemplar ni edificant. Tampoc no resulta adequat cobrar entrades, com va passar a Anglaterra, al públic que assistia a les misses.

Desitjaríem que l’entorn d’aquests viatges no s’assemblés tant a l’utilitzat per líders polítics, ni a l’exhibit per estrelles del cinema o de la cançó, amb tanta ostentació de poder i tant malbaratament de mitjans. Viatges amb aquest ambient són molt superficials i folklòrics, i fomenten molt el culte a la persona del Papa que, per a major confusió, és sempre rebut, no només com el màxim Pastor de l’Església, sinó com a Cap d’Estat: de fet, en el cas que ens ocupa, serà rebut pels Reis i pel president del Govern.

Ens sembla que en aquest tipus de viatges és molt difícil transmetre els grans valors de l’Evangeli. Aquests viatges papals, seguits per milers i milers de persones, no aconsegueixen actualitzar el missatge evangèlic ni atrauen més gent a l’Església. A això podria ajudar més profundament adoptar canvis en molts aspectes de la manera d’actuar de l’Església: accés de la dona a totes les responsabilitats eclesials, supressió de la llei del celibat obligatori, una altra manera més raonable d’entendre la sexualitat, … Encara que moltes altres qüestions serien també necessàries, com molt bé han apuntat molts teòlegs i pastors.

Així mateix ens agradaria que aquestes visites servissin per denunciar els abusos del sistema econòmic imperant, que produeix tantes desigualtats i injustícies. Que lluny queda l’estil utilitzat en els viatges papals de la senzillesa amb què ho feia Jesús. Ell sempre estava envoltat de pobres, malalts, gent senzilla, pescadors … El Papa hauria aprofitar aquest viatge per compartir amb els que pateixen les terribles conseqüències de la crisi: l’atur, la manca d’habitatges, les rebaixes en l’assistència social als necessitats, els problemes d’una joventut sense futur … I des d’aquí, llançar una paraula profètica de denúncia sobre les arrels d’aquest ordre econòmic pervers, que provoca desigualtats i injustícies arreu del món.

Ens agradaria que la visita es fes en un marc que respecti el principi de laïcitat, i no en base a uns acords Església-Estat,que –desitgem- haurien de desaparèixer. Creiem que aquests acords han de ser suprimits i s’ha de crear un nou marc de relacions en el que quedi clar el principi de laïcitat de l’Estat i d’igualtat de totes les religions, i de totes les creences i no creences. És hora ja de que s’acabin els privilegis de l’Església catòlica, especialment en el terreny econòmic, i també les interferències religioses en actes civils, fent efectiva una real separació d’Església-Estat.

Ens agradaria, finalment, que el Papa -en els seus missatges de contingut específicament cristià- es dirigís només als catòlics i no a tots els espanyols, ja que són molts els que o no són creients o professen una altra religió.
MOCEOP-2 novembre 2010

Tags: Església

Comentaris RSS