A PEU

(Dibuix de FER, publicat avui mateix en aquest diari)

Des de fa una bona temporada, a les Espanyes en general i alguns en aquest país en particular, hi ha gent amb ganes de tocar els pebrots ( si voleu que sigui més fi, us ho diré més finament: tenen ganes de tocar allò que no sona).

Hi ha algun Pobre Partit, alguns Ciudadanos, alguns Tribunales (algun d’allà i algun altre d’aquí mateix), alguns polítics, alguns que pretenen la Convivencia Cívica a Catalunya (no caldria que hi patissin tant, la veritat…) que es dediquen quasi exclusivament a aquesta ingent feina de tocar els pebrots a tot allò que faci tuf de català.

Com que segurament no saben prou bé el que vol dir “tocar els pebrots”, miraré de traduir-los-hi i dir-los-hi de maneres diferents per tal que, d’acord al nivell intel·lectual i sensibilitat que normalment mostren, puguin entendre-ho: En castellà “tocar els pebrots” es podria dir amb llenguatge cañí: JODER. O si voleu, també es podria dir de les següents maneres:

estropear, fastidiar, frustrar,jorobar, abortar,aguar, amargar, chafar, acosar, apabullar,enfadar, importunar, incomodar, incordiar, irritar, mortificar, vulnerar, averiar, changar, chingar, escachifollar, escoñar, romper, copular, cubrir, follar, fornicar,
tener sexo, yacer , descomponer, deshacer.

Doncs això. Això és el que pretenen fer, des de fa un temps ençà, aquests il·lustres demòcrates i sensibles ciutadans d’aquesta Espanya de “charanga y pandereta” que ja no té solució i que li encanta el darrer deport de moda: “joder a los catalanes”. No cal dir que troben bona col·laboració arreu. No sé si és que són gent amrgada, envejosa, curta de gambals o gent amb mala fe. Això ja ho deixo a criteri i consideració de cadascú. El que sí que us puc assegurar és que cada dia és dediquen amb més entuasiasme a buscar les pessigolles, tocar allò que no sona i “joder bastante a los catalanes”.

I aquest deport us ben asseguro que seguirà perquè ara ja s’ha obert la veda obertament.Preparem-nos que ens cauran per tots costats…