21 oct. 2010
Això pinta malament
Darrerament, al Joan les coses li pintaven malament. Tot ho veia fosc. Millor dit: tot era fosc a la seva vida.
La dona l’havia deixat per un passerell 15 anys més jove que ell. A la feina li havien dit, feia un parell de setmanes, que l’haurien de fer fora amb excuses de mal pagador. Potser l’empresa tancaria o simplement era una de les excuses. Ja feia un parell d’anys que ell s’arrossegava per nivells molts baixos, igual que l’empresa. La cosa es veia venir… Tots plegats s’arrossegaven com cucs i ara havia arribat l’hora final.
Tot era molt fosc a la seva vida i amb raó. Tenia 57 anys; molt passat, poc futur i un present tirant a negre, aterridor, desesperant…
Pensant-ho una mica i amb un futur tan gloriós només veia una sortida a la seva vida: fer allò que sabia fer; o sigui , pintar. Des de petit que ho pintava tot: pintava parets, pintava quaderns, pintava sofàs, pintava màquines…. i col·leccionava pinzells. Era el que més li agradava a la vida. Havia vist clarament que havia arribat l’hora de fer servir els seus coneixements i la seva tècnica per a sobreviure. Va decidir jugar-s’ho tot a una sola carta i fer servir els pocs diners que li quedaven per fer imprimir un munt de pamflets que hi deia:
S’OFEREIX PINTOR
PER A TOT TIPUS DE FEINES.
ESPECIALITAT:
PINTAR LA VIDA DE COLOR DE ROSA.
TEL 78937641
L’endemà rebia un munt de trucades. Ja tot era diferent. ja tot pintava d’una altra manera.
