11 oct. 2010
Ni “Madre Patria” ni “Hispanidad”
Interessants -molt interessants- les respostes que donen alguns presidents d’entitats llatinoamericanes sobre aquests conceptes i que recull ELSINGULARDIGITAL.CAT i que podeu llegir en tota la seva extensió clicant-hi damunt.
En tot el territori català, només una organització d’immigrants llatinoamericans celebra el dia de la Hispanitat. Es tracta de la boliviana Espíritu de Santa Cruz de la Sierra. "No tenim ressentiment a la corona espanyola, la barreja entre la cultura hispana i la guaraní ha forjat la nostra identitat", explica la seva presidenta. Però aquesta és l’excepció. La resta d’entitats immigrants creades a Catalunya es miren amb antipatia o indiferència aquesta festa. "La madre patria és una llegenda urbana creada per la dreta espanyola", explica el president del casal argentí a Barcelona, Diego Arcos.
Davant de la pregunta:
-Ha canviat la seva visió de la "madre patria" des que va arribar aquí?
responen així: 
María Gabriela González, Presidenta d’Espíritu de Santa Cruz de la Sierra (Bolívia)
-Sí, la meva visió d’Espanya ha canviat bastant. Quan estàs al teu país veus a la “Madre Patria” amb estima, amb ganes de conèixer-la i fins i tot l’admires. No obstant, quan vaig venir a Catalunya em vaig adonar de l’opressió que existeix per part del Govern central cap aquesta regió autònoma, que s’assembla a la que vivim els cruceños al meu país. Entenc que els estats plurinacionals com aquest i com el meu, intentin acabar amb les nacions culturals que engloben, negant la seva identitat nacional com a protecció d’un “Nacionalisme nacional” fals, que no existeix perquè no és capaç de reconèixer la diversitat i pluralitat de les diverses nacionalitats que acull. I encara és menys capaç de representar-les, perquè ni les entén ni ho vol fer.
Jorge Castro, Vicepresident de la Federació d’Entitats Equatorianes a Catalunya (FEECAT)
-Absolutament. Quan un ve cap aquí està venint a Espanya. I clar, arribes a Barcelona i comences a veure una realitat completament diferent respecte d’on et pensaves que arribaries.
Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona (CAB)
-En el meu cas personal no havia de canviar gaire perquè el meu pare és donostiarra i va arribar a l’Argentina com a exiliat. La madrastra espanyola, com ho diem nosaltres, és una llegenda urbana creada per la dreta espanyola. A Amèrica llatina el que realment es celebra són cinc-cents anys de resistència. El moment àlgid d’aquest concepte va ser al cinquè centenari, mentre aquí es va fer una festa, a Amèrica llatina es va celebrar que havíem estat capaços de resistir durant 500 anys. Això de la "madre patria" és una ultra minoria que té aquesta visió, no és una realitat. La majoria dirà "tu puta madre patria". Quan arribes a Espanya i t’apliquen la llei d’estrangeria ja te n’adones de quina mena de mare és Espanya.
Laura Rojas, presidenta de la Federació d’Associacions Americanes a Catalunya (FASAMCAT)
-Moltíssim, nosaltres veníem aquí amb el xip de la madre patria i quan arribes, en un segon perds la madre patria i la lingua materna. Et trobes amb una altra realitat que costa d’entendre. Fa molt temps, a Amèrica llatina, nosaltres pensàvem que el català, l’euskera o el gallec no eren llengües sinó que eren dialectes. I aquí hem après que no, que això és una cultura mil•lenària i que té la seva realitat i identitat.
——————-
Veient això, jo suggeriria a molts messetaris i cavernícoles espanyols (sí, d’aquests tan savis que parles per les ràdios i les TV d’enllà de l’ Ebre) que ho llegissin i que potser veurien que les coses no són tan com a ells els sembla. I no ho diuen els “polacos” sinó que ho diuen altres que, en teoria, són imparcials…
3 respostes
Però no veuen que a Catalunya aviat no es podrà parlar ni ensenyar la nostra llengua com passa a València que s’ha convertit en un barri de Madrid. El PP, la dreta i l’ultradreta espanyola, han quedat ancorats en el temps de “España, unidad de destino en lo universal”.———————————————————————
Totalmente tendencioso el articulo. Quien se lo va a creer? Vemos muchos latinoamericanos en Cataluna y pues son los que menos ganas tienen de ser catalanizados. Los presidentes de asociaciones y federaciones de hispanoamericanos en Cataluna dicen lo politicamente correcto, porque si no, les van a hacer la vida imposible, les van a romprer los vidrios los nacionalistas catalanes o los van a aniquilar silenciosamente de alguna forma legal… Es curioso ver como el catalan, victima de discriminacion linguistica y cultural durante siglos, el mismo la emplea hacia los projimos… El sindrome de la victima.
Ademas, de estamos hablando? Los catalanes quemando hace un ano el retrato del rey de Espanya… Pues el mismo rey ha devuelto al pais la democracia y otorgado autonomia a Cataluna. Porque Cataluna nunca fue capaz de ser eficaz en su lucha, ni belica, ni despues politica. Los pueblos que no saben luchar desaparecen, Cataluna se ha salvado de eso curiosamente. Todo lo que tiene Cataluna se lo debe al rey. Y no a si misma.