04 febr. 2010
Festa Major de Castellnou de Seana.
Castellnou de Seana -a la comarca del Pla d’ Urgell- és el meu poble. Ahir, festa de Sant Blai, va celebrar la Festa Major, que s’allargarà fins al cap de setmana.
Vull destacar dues característiques de la Festa Major de Castellnou:
En primer lloc, que mai hi falten les orelletes per a tot el poble i per als visitants. Aquest any he llegit que se n’han fet 600, que es van repartir després de la missa com ja és tradicional.
Les orelletes són un dolç de pasta plana, fina i rodona, fregit i ensucrat. Segons ens explica la Viquipèdia, és idèntic a les orellanes balears, les bunyetes nord-catalanes i els crespells d’Argelers (a Menorca i Mallorca, aquest nom designa uns pastissets o galetes amb forma de flor: vegeu crespell), el crespeth a la Vall d’Aran, les aurelhetas occitanes o lesorejuelas, un dolç de Castella.
Al Pla d’Urgell se’n fan generalment durant les diferents Festes Majors d’hivern. Els ingredients principals són: els ous, la farina, el llevat, l’anís, el moscatell, la matafaluga i l’oli d’oliva.
I en segon lloc, l’altra cosa que ja s’ha fet tradicional i que ja l’any passat vaig destacar-ne la importància: la presentació del 20è volum de la col·lecció Estudis Castellnouencs que es farà diumenge vinent. Aquest any ha fet el llibre la Ramona Sanfeliu, mestra filla del poble, amb el títol “Passejant pel meu poble”.
I cal destacar-ne la importància perquè és un poble molt petit que ha estat capaç de fer un llibre cada any -i ja són 20-; perquè tots els escriptors són fills del poble i perquè són interessants i necessaris, ja que recullen la història, els fets i les tradicions nostres.
Per tant, des d’aquí vull felicitar-los a tots per la feina que fan i per l’esforça que hi posen tots plegats a fer-la ben feta.
2 respostes
Com bona castellnouenca , encara que fa molts anys que estic fora em sento de Castellnou, no puc deixar l’oportunitat d’escriure unes línies sobre el fet dels llibres que es publiquen al meu poble cada any per la Festa Major de Sant Blai. Aquest any és el 20è. per un poble tan petit com és Castellnou la publicació d’un llibre que parli del poble és un fet totalment inusual i que cal agrair i donar les gràcies als qui fan el possible per que això es dongui . No cal dir que en Miquel Galitó i Francesc Pascual en són l’ànima. Personalment crec que es mereixen tot el nostre reconeixement.
Voldria aportar el meu comentari al llibre d’aquest any: Passejant pel meu poble. L’autora, Ramona Sanfeliu, m’ha fet retrobar amb el meu poble i en tots els seus racons i el seu entorn. Castellnou, com molts pobles del Pla, tenen un encant que cal buscar-lo en aquelles petites coses que juntes en fan una de gran. El passeig que fa la Ramona és fer-nos adonar o recordar de totes aquestes petites coses que va desgranant i descrivint al llarg del llibre. No cal dir que m’ha fet retornar a la meva infantesa , als llargs passeixos que feia amb els meus pares, al nom de les cases, i tantes coses més….. Però potser el que m’ha agradat més és que tot llegint el llibre he retornat al poble a on vaig nèixer, he recordat el cel blau que es podia veure els dies ventosos, o les nits estrellades en ple estiu, també la boira espesa de l’hivern o la calor intensa de ple agost, la plaça envoltada de plataners o els carrers empolsegats i enfangats, …… Gràcies Ramona per aquests moments tan agradables que m’has fet recordar.
Gràcies, Roser, per aquesta aportació tan personal. És veritat tot el que dius i aquesta riquesa que tenim tant de bo no es perdi mai. Segurament que sempre hi haurà qui pugui anar seguint la tradició.
Una abraçada.