26 gen. 2010
Tics de dictador.
Una lectora em comenta el post d’ahir i em diu, respecte al tancament del diari Egunkaria, si ho podem comparar amb els tancament de diaris i canals de TV a Veneçuela i a veure què n’opino jo. Em sembla que sí que es pot comparar, encara que les situacions són completament distintes.
Hi ha una cosa comú a les dues situacions: que es tanquen diaris, revistes o canals de TV quan hom és crític amb el poder. Si tots els mitjans de comunicació fossin com corders que segueixen mansois al pastor i no es moguessin mai del ramat…. no els passaria mai res. Tanquen allò que és crític amb el poder i allò que molesta massa. Aquí a Espanya tenim algun cas recent de requisició d’un número d’una revista perquè hi havia una portada ofensiva…I judicis i multes… una colla, deixant a part el cas flagrant del diari Egunkaria. Primera cosa.
Segona cosa. Les diferències que jo trobo entre les situacions dels dos països són grans. A Veneçuela, Chávez actua com un autèntic dictador. El que fa de tant amb els mitjans de comunicació són clars tics de dictador. Franco aquí hi feia. Castro ho fa. Putin ho ha fet encara amb més gravetat, liquidant un periodista. Això és greu, però ja sabem com actuen els dictadors i no ens ha d’estranyar.
El que sí que m’estranya més és que un país con Espanya, que s’omple la boca de la paraula de democràcia, actuï d’una forma tal que tingui també tics de dictadura. Els exemples que he donat abans poden servir per avalar la meva tesi. Però el que considero més greu és que el poder es valgui de magistrats, de fiscals de l’estat, de defensors del poble, de ministres, de parlaments que desfan voluntats populars…. "Feta la llei, feta la trampa", diuen. I massa vegades és veritat. La premsa ha de ser lliure i ha de ser crítica. I les pressions han de venir, si per cas, amb altres opinions, diferents però també respectables. però mai poden venir amb trampes i distorsions i mal interpretacions de les lleis.
Perquè, quan les coses es donen d’aquesta manera ens posem tots al mateix nivell: a nivell de dictadors. Uns ho són obertament, de forma bruta i clara i altres ho són finament. Però dictadors tots a fi de comptes…
Una resposta fins a ara
Primero en el país vasco hay gente que mata y no respeta lo que piensas, también hay mucha gente que se ha tenido que ir huyendo porque no pueden moverse con libertad si expresan sus ideas y eso es un estado predemocrático.
Que el juez Garzón haya actuado bien en este caso está por ver, yo tengo mis dudas. Pero no hay caso en el que se meta Garzón que no haga una garzonada. Por cierto su tono de voz se parece cada vez más al del Caudillo. Ja, ja…
Me quedo pues con las conclusiones que comparto 100%, respeto a la libertad individual, respetuosa con el adversario, tolerante con el que respeta tu libertad también. En esto de la libertad tiene que existir reciprocidad claro. Si no hay libertad no funciona la democracia, ni la economía.
Con respecto a la justicia, cada vez se parece más a la lotería y cada vez se diferencia menos del poder legislativo.
Lo que yo pediría es un cambio de la ley electoral. Elección directa a la persona por distrito, así podríamos votar a quien no s merece confianza y a quien pedir cuentas; y no a una lista cerrada de desconocidos chupatintas, por lo menos para la mitad del congreso y los otros con una lista por partido si se quiere pero por circunscripción global evitando diferencias de valor de voto según provincia. Que el poder judicial no sea nombrado por los políticos e incluso que se expongan a un proceso electoral, por lo menos la cúpula del poder judicial.