10 gen. 2010
Darrere la neu…
Sota aquest paisatge nevat, impol·lut meravellós,
hi ha el mateix de sempre:
les mateixes impureses, les mateixes brutícies, els mateixos defectes.
Per fora blanc i per dins negre. Com el cor de molta gent.
Potser la neu ho tapa. Però la realitat quotidiana és la que és.
I amb això no vull dir que una sigui millor que l’altra.
Cada realitat és la que és; cada una al seu temps:
temps de neu, temps de calor,
temps de gaudi i temps de sofrença,
temps de viure, temps de sobreviure i temps de morir.
Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa.
Ocupar-se és millor que pre-ocupar-se.
Gaudim de la neu i del fred, encara que costi.
Gaudim d’aquest paisatge que durarà poc.
Com la vida mateixa, que és prou curta.
Una abraçada des del fred.
