A PEU

Ahir comentava que, segons el Dr. Niven, la segona meitat de la vida pot ser millor que la primera. Perquè això passi cal tenir en compte una sèrie de recomanacions basades en investigacions profundes sobre la conducta, els hàbits de vida i la felicitat dels que ja tenen arrugues i cabells blancs Resumeixo alguns d’aquestes suggeriments que més em van cridar l’atenció:
*
La felicitat no és un accident. Es pot augmentar si un pren consciència del que està fent i del que està deixant de fer i assumeix el compromís de canviar el que no li agrada.
*
Cal intentar sempre fer coses noves. Les persones que viuen en la rutina són un 26% menys optimistes sobre el seu futur quan se’ls compara amb els que estan constantment fent petites o grans innovacions en la seva vida.
Les moltes coses belles que hi ha al nostre voltant: un alba, una flor, una obra d’art, una peça musical, una bona jugada en el futbol, el somriure d’un estrany, la tendresa d’un nadó o el retorn a casa, etc …. són coses meravelloses que cada dia succeeixen i que no gaudim a plenitud.
*
Mai es jubili de la vida. Les persones que fan poca cosa o res, pateixen de depressió i altres malalties en molt major proporció que els que viuen la seva vida activament. Mantenir la ment i el cos en acció és la millor manera de conservar un esperit jove.
*
Expressi la seva pròpia personalitat. Faci el que faci, després dels 50 anys cal que ho faci amb el seu propi estil, amb la seva pròpia veu, deixant sempre la seva empremta personal a cada pas.
.
Els diners no compren la felicitat. Aquesta afirmació que sembla no ser certa a la primera meitat de la vida, es converteix en una realitat a la segona part. Les persones s’adonen donen compte que, pràcticament gairebé sempre, els moments feliços que van vivint tenen poc a veure amb els diners.
*
Mantingui els seus temors a ratlla. Imaginar problemes futurs, preocupar-se més del compte, viure espantat, és la millor manera d’amargar-se la vida. Cal procurar mantenir la ment clara i fresca l’ànima.
*
Els dies per venir poden ser millors que els dies del passat. Com més credibilitat tingui aquest plantejament, més gran és la probabilitat que aquest desig es materialitzi. Molt del que ens passa és producte de l’actitud que tinguem davant la vida.
*
No s’aïlli, sigui obert, sigui receptiu, relacioneu-vos bé amb molta gent, interesseu-vos per les seves vides. Així descobrirà aficions comuns, experiències enriquidores i companyia en els moments difícils. Marginar-se de la família o de la societat és una forma d’accelerar l’envelliment del cor.
*
Cal veure el que és bo i no només el dolent de les transicions. Després dels 50 es presenten canvis durs d’acceptar, però en molts casos aquests canvis tenen un component positiu i s’obren portes a noves possibilitats.
*
Gaudeixi de la natura. Sortir al camp és molt saludable per al cos, la ment, l’esperit i el cor. Per aquestes coses màgiques de la vida, la bellesa de la natura inspira, relaxa i distreu.
*
Fixi’s i reconegui que després dels 50 la vida en molts aspectes es des complica. És cert que per a algunes coses ser jove porta els seus avantatges, però també és veritat que per a moltes altres tenir certa edat implica alleujament. El 60 per cent de la gent gran de 50 anys afirma que sent menys estrès, menys ansietat i més estima per la vida que quan tenien 10 o 20 anys menys.
*
Feu treball voluntari. Ajudar a persones necessitades no només és una noble causa, sinó un gran remei per a tensions pròpies. Qui ajuda el proïsme que pateix registra 72% més de satisfacció amb la vida, que els que no ho fan.
*
Mai no es rendeixi. Sigui el que sigui, passi el que passi, simplement mai es rendeixi.
*
En la mesura del possible camini, no utilitzeu el cotxe. Estudis demostren que les persones que es desplacen a peu tenen menors nivells d’estrès que els que recorren trajectes similars en vehicles. La medicina preventiva prescriu que es camini una o dues hores cada dia.
*
Comparteixi el que sap. A la primera meitat de la vida s’acumulen abundants i valuosos coneixements. Compartir amb una altra persona el que s’ha après és una forma de contribuir al seu millor futur. I és una manera d’augmentar l’autoestima i la sensació d’haver viscut una vida interessant.
*
No es guardi els seus problemes. Explicar les seves dificultats a amics i familiars, sense convertir-se en una càrrega, és una fórmula efectiva per a alleujar pressions nocives. Els adults joves, per orgull, s’empassen les seves preocupacions, la qual cosa produeix una gran indigestió emocional.
*
Converteixi la seva llar en un paradís. Feu tot el possible perquè la seva casa sigui un lloc ideal: espai per al descans, l’entreteniment, una bona convivència familiar, font de tranquil·litat, lloc per desenvolupar els seus passatemps, un recés de pau. Això l’ajudarà a alleujar més fàcilment les hostilitats del món extern.
*
Perdoni. Pensem que perdonar és una cosa que fem a favor dels que ens ofenen, però en realitat el principal beneficiari del perdó és qui el dóna, perquè descarrega la seva ràbia i el seu dolor. Perdonar no és un signe de debilitat sinó de fortalesa. Provi de perdonar i veurà quant guanya.
*
Assegureu-vos que les vostres alegries siguin més sorolloses i més freqüents que les seves irritacions.
*
Vagi més enllà dels formalismes. A partir de certa edat, per realment aprofitar les relacions interpersonals cal oblidar-se dels títols, dels comptes bancaris i dels cognoms il.lustres, per concentrar-se en l’essència dels éssers humans. Així és que es descobreixen les veritables joies que són les que en realitat alegren la vida.
*
Feu exercici. Practicar exercici com a mínim mitja hora diària és fonamental per conservar no només la bona salut física sinó la mental i l’emocional. Investigacions que s’han fet, comproven que el principal benefici de l’esport freqüent és de naturalesa psicològica, més que física. És una manera eficaç d’aclarir els núvols i les teranyines que es posen sobre els caps sedentaris.
*
Tingueu amics molt propers. La gent que té bons amics aconsegueix nivells de satisfacció amb la seva vida superiors al que tenen els "llaneros solitarios". I són més optimistes.
*
Passar a la versió NEN. En el possible, i sense exagerar, tracti de mantenir sanes actituds infantils: curiositat, vitalitat, capacitat de riure amb facilitat, gust pels jocs, sinceritat i un sentit de simplicitat.
*
Escolteu la música que li agrada, tot el que pugui. La música produeix esplèndids efectes positius en totes les dimensions de l’ésser humà. Per treballar, per llegir, per sopar, per cantar, per estudiar, per somiar, etc., La música és una companyia perfecta. Quan pugui balli sol o sola, deixant-se portar per la música. No cal parella per ballar, simplement el desig de fer-ho.

El resum ha estat una mica llarg. Però no em digueu que no val la pena!