14 abr. 2009
Memòries d’un bufó.
El coneixeu? Aquest tío (no puc dir senyor) que abans feia teatre i ara fa anys que la caga i sembla que la vol seguir cagant, va escriure un llibre que es diu “Memòries d’un bufó”.
Jo crec que ara no arriba ni a bufó.Els bufons feien riure al personal. Ara és un pobre home ressentit, que no sé si fa riure a ningú. S’ha refugiat en mans de la Presidenta de la Comunidad de Madrid perquè ha vist que és una bona menjadora. Ara ja ni fa gràcia. Bé: una mica de gràcia sí que la fan les coses que diu. Ara s’ha tornat un funcionari obedient que diu el que allà volen sentir. Els bufons feien això per als reis.
Un dia li vaig escriure un mail criticant-li unes quantes coses que, des del meu punt de vista, trobava molt desencertades: tant a nivell personal i a nivell artístic. Vaig mirar de fer-ho amb educació. La seva resposta va ser furibunda i mal educada. Semblava que responia un petit déu a qui ningú tenia dret a criticar. Parlava des de la veritat absoluta i el ressentiment.
A partir d’aquell dia ja veig acabar de saber qui era aquest personatge que potser un dia llunyà feia riure. Ara ja no fa riure. Fa més aviat llàstima.
