13 abr. 2009
República espanyola: un oxímoron?
Jordi Benplantat em contesta un post del dia 12 d’aquest mes d’abril que portava com a títol: “Cap a una tercera república?”, amb els següents termes:
Jordi Benplantat
en 12 Abr 2009 en 22:262
aixó de “republica espanyola” es un oximoron, oi?
A mi m’es indiferent si es republica bananera o monarquia taronjera, si es “espanyola” no m’interesa. Aixó ja ho hem vist.
Volia aclarir algunes coses:
1.- No és un oxímoron. Fa servir un terme molt culte però que a mi no em sembla que correspongui en aquest lloc. “Oxímoron”, segons el diccionari, és “un procediment gramatical consistent a unir dues paraules aparentment contradictòries, per conferir un caràcter inesperat a l’expressió d’una idea”. Els mots “República” i “espanyola” no veig per enlloc que siguin contradictoris. Ni tan sols aparentment contradictòries. Ja ha existit. Jo acceptaria una Federació de Repúbliques Ibèriques, una República Catalana i fins i tot acceptaria una República, purament i simple. Ja hauríem avançat un bon tros…
2. Confesso per endavant que no sé gaire història. Però és que en aquest cas jo no volia parlar d’història. Simplement volia parlar d’una realitat que es va donar a Catalunya, Espanya, Federacions de Repúbliques Ibèriques (o com vulgueu di-ho) i que va fer que les coses canviessin i s’establissin novetats en la política espanyola i, de retruc, en la catalana. Que la cosa no va durar i no va acabar bé…. doncs ja ho sabem.
3.- A mi m’agradaria prou que Catalunya fos independent. Però les coses són com són. La qual cosa no vol dir que no hàgim de fer el que bonament pugui cadascú. Però també he de dir que si jo em sentís respectat, tractat amb igualtat, escoltat per govern d’Espanya, potser tampoc el somnis anirien tan lluny… i demanaria certes coses. Però el cert és que em sento enganyat, tractat injustament, espoliat, sense vot ni veu per a res. Per tant, tinc dret a demanar un altre estat de coses per a mi i per al meu país.
4.- Cada vegada confio menys en els partits polítics. En tots. Reconec que en tots els llocs hi ha gent de bona fe i gent prou vàlida. Però ens han estat prometent tantes coses, xerren tant, i ens respecten tan poc… que ja ni els faig cas. Ja no hi confiava gaire però ara he deixat de confiar-hi del tot. A no ser que surtin nous partits rejovenits i renovats i que vulguin canviar de veritat les coses. Dels que hi ha no me’n serveix cap. I m’avergonyeixo del meu Govern i del meu President pel poc dignes que els considero. I pel poc que defensen Catalunya.
5.- Em deceben moltes coses però em segueixen esperançat moltes altres. El món es renova constantment i estic segur que de tot plegat en sortirà alguna cosa nova i potser una nova realitat política. Per què no?
Una resposta fins a ara
A mi em sembla un oximoron, com musica militar, o democracia espanyola. I em sembla també que demanar ara una republica espanyola es no afrontar el problema a fons.
Despres de 30 anys de democracia, frenant-nos constantment per garantir l’estabilitat democràtica que hem aconseguit? Res, que ens robin cada any 19.500 M€.!
Si ara canviesim a una republica que hauriem d’estar, trenta anys mes mossegant-nos la llengua per garantir l’estabilitat de la nova republica?. No fotem.! Que aquesta trampa ja l’hem passada.
Aixó de la republica es un engany per a que seguim mantenint a la resta d’Espanya, res mes. I si t’agradaria que Catalunya fos independent, pensa nomès en aixó, i no en com millorar les coses als veins espanyols, que ja veus en 30 anys lo molt que ens arriben a estimar. Oblidat de voler arranjar casa seva, i arregla la nostra que prou falta hi fa.
Ah i per cert, jo no soc republicà català, pero la forma de govern es el que menys em preocupa. Primer, l’independencia. Per mi com si tornem a estar governats per un religios com abans de 1714. Sempre serà preferible el mes tonto dels capellans de president de una Generalitat monarquica, que el Montilla de president d’una republica catalana.
O potser tu prefereixes una Republica confederal espanyola amb el Aznar de president?
De republiques catalanes ja n’hem tingut quatre:
….I República: 17 gener 1641
…II República: 5 març 1873
..III República: 14 abril 1931
..IV República: 6 octubre 1934
Jo prefereixo la DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes. Desprès ja vorem que fem.