29 ag. 2008
Un petit gest de dignitat nacional.
Ara s’acosta l’11 de Setembre i els nostres polítics s’ompliran la boca amb discursos. Com cada any.No seria hora de que fessin un gest de dignitat nacional? Encara que fos un petit gest.Com per exemple: plantar cara tots junts. No parlar cada un pel seu compte i fer moviments d’amagatotis dels altres. Fer un front comú. Dir a Madrid que quan vingui un ministre, aquí no serà ben rebut si no ha complert amb el seu deure…No sé si el poble català pot esperar alguna cosa semblant dels nostres polítics (tots, sense excepció). Perquè em sembla que ens estem acostumant al fatalisme: acceptem l’inacceptable com si fos l’ordre natural de les coses i com si les coses no poguessin anar d’ una altra manera: Catalunya pot seguir essent expoliada, cal pagar molt i cobrar poc, cal que als hospitals s’hagi de fer cua…. “O ESO O NADA”, com ha dit l’eminent Solbes. O això, o nosaltres farem el que voldrem. O agafes les engrunes, o et quedes sense res. El fatalisme condemna els catalans a ser , no uns pobres infeliços, sino uns POBRES FELIÇOS.No pot ser que a Catalunya no hi hagi cap persona capacitada per dir-li que no té raó i plantar-li cara de veritat…En aquests propers dies podrem veure si ens continuen prenent el pèl i si ens el deixem prendre com fins ara.
No hi ha resposta
