treva! 11, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Treva
Llisca la broma baixa
entre l’aigua i la serra.
I a cada so ressona
enmig del blau del cel:
l’aleteig d’una garsa,
una pedra que s’ascla
o el salt de la guineu.
Ben quieta, ni respiro
Per no desfer el miratge.
M.Dolors Millat
“Al batec de la terra” Meteora
flor! 8, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL per jrrof 2/10/09 12:22
ALLÀ M’ESPERAVA
AMB TOTA LA SEVA BELLESA!!!
ELA! 2, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Ahir vaig passar l’ITV del cos a Bellvitge, sortíem de casa a les 11:30 hores i tornarem a les 16:15 hores, molt de temps empleat… això que el transit ens va ser benèvol no sofrint cap aturada a les rondes.
A l’UFISS Respiratòria a les 12 en punt estàvem allà, punxada al pols i el cap d’una bona estona la visita, les preguntes rituals i fins cap de dos mesos llargs, la pròxima va dir-me la doctora haurà de ser amb el pulsòmetre al dit durant la nit.
A Neurologia arribem a les 13:15 hores 60 minuts d’espera, passar per la farmàcia recollir medecines i sortim rondant les 15:15 hores. Enfilem les rondes i cap a casona.
La Neuròloga ens va regalar com mai ho havia fet una visita sense preses, extensa i amable. Va explicant-nos la seva estada els EU com s’ho tenen muntat allà disposen d’“una unitat d’ELA on hi ha tots els metges sense haver de bellugar el malalt” i que les associacions o fundacions d’ELA són els grans motors, la seva pressió es tant gran que aconsegueixen lo que es proposen sempre per be dels malalts i llurs familiars. Una hora tenen per dedicar-li a cada pacient.
També la importància que li donen el pes, la pèrdua de pes crea alarma i busquen complements vitamínics per recuperar el pes perdut, el motiu mantenir la massa muscular.
També encara que no faci falta… a la més debilitat en la respiració el CP endollat, per alliberà d’esforç el músculs de la respiració i preservar-los.
També es va referir al cansament i l’obligació dels descansos (els elàtics gasten molts mes energies en tot moment de la vida) s’han de poder recuperar sempre, no arribar mai a la saturació per no esgotar el cos debilitat. (això és veritat, el mínim esforç quedes com un flam o la gelatina)
Vaig preguntar a llurs doctores, la conveniència de si vacunar-me o no sobre la “grip convencional”, les dues varem dir que si, vaig remarcar que no ho he fet mai i l’any passat no vaig refredar-me en tot l’hivern. Millor però una grip t’afectaria a la respiració ja debilitada i s’aferraria a ella, complicant-me la recuperació. Vaig sortir convençut amb vacunaré aquest any. Avui dia 2 ho he fet. Ja estan les pressions familiars reconfortades i satisfetes se que volen el millor per mi, ja estic vacunat ara sols queda passar sense refredar-me. De l’altre la “””grip A de moment està entre moltes cometes”””
En lo referent a la meva salut VS l’ELA tot segueix igual, “estic estable” avançant-me però lentament. Per l’escanyussem em la salivera, va aconsellar-me doblar la dosis un pastilla al matí i l’altre a la nit del mateix fàrmac que ja prenia per el fi d’assecar la boca. Massatges OK a l’esquena cames i braços estiraments suaus.
Ara mateix 18:50 la resolució dels jocs del 2016 “Rio de Janeiro” sols pot guanyar un. Madrid s’ha quedat amb les ganes.
divendres, 2 / octubre / 2009 un dia més de vida!
matolls i marbres! 30, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats30/9/2009 el periodico ELS DIES VENÇUTS
Matolls i marbres
JOAN BARRIL : A les selves colombines, els exploradors del passat solien trobar construccions amagades sota l’espessor i les lianes. La terra no s’atura mai. Si una ciutat com Barcelona deixés d’estar habitada pels humans, en molt pocs anys les palmeres germinarien, l’asfalt s’esquerdaria, els dipòsits d’aigües pluvials es convertirien en aiguamolls i els senglars de Collserola ocuparien tot el pla. Sens dubte, les places avui anomenades dures es reblanirien i els animals del zoològic s’aparellarien i es multiplicarien.Aquest fenomen de tornada a la naturalesa més salvatge acabaria convertint els projectats patis de Cerdà en quadrícules selvàtiques i no seria gens estrany que germinessin entre les alfombres dels palaus oficials plantes carnívores i rèptils que s’amuntegarien als fons dels corcats calaixos que guarden informes periodístics. Si algun dia arribés a aquest paisatge un explorador del futur, hauria de desentranyar la importància de noms com Villatoro, Carol o altres col·legues de ploma sotmesos a la inquisició del poder. Probablement quedarien a les gàrgoles i els pinacles caiguts de la Sagrada Família extenses famílies de micos que ajudarien a la comprensió del que un dia va ser la ciutat més ambiciosa del món.Per arribar a aquest estat de devastació només fa falta que broti un matoll. Els matolls són el primer que indica el final de la fira de les vanitats. Es troben matolls a les escletxes dels àmbits olímpics o als erms enrajolats del Fòrum. I diumenge al matí els vaig veure aparèixer per primera vegada a l’antiga T-2 de l’aeroport del Prat . Vaig estar gairebé dues hores esperant un amic que venia de Mallorca. Dues hores semblen molt, però no són res comparades amb el temps de la decadència. En tan sols unes setmanes, la bulliciosa T-2 tenia l’aspecte inquietant dels àmbits previs als germans Wright, precursors de l’aviació. De la T-2 havien desaparegut els quioscos per als que no tenien necessitat de travessar l’arc de metalls. Quedaven a terra l’ombra del que al seu dia van ser oficines de venda de bitllets i el cavall deBotero renillava per a ningú. Fins a tal punt arribava la desolació, que a les 12 del migdia una tímida cua de viatgers esperava l’arribada esperançadora d’algun taxi. I sota el sol temperat de la primera tardor el pàrquing només era ja l’hivernacle dels temibles matolls.Hi ha una proporció temible entre l’obra pública i el seu ús. Catalunya, amb raó, desitjava una connexió directa amb l’estranger sense necessitat de passar per Madrid. Vèiem com companyies espanyoles oferien noves destinacions cap a Tel Aviv o cap a Venècia. Però la trampa estava en el fet que el viatger català s’havia d’enfilar a un avió, dirigir-se cap a Madrid i, després d’una dolorosa espera, el mateix avió tornava a sobrevolar la vertical de Barcelona per arribar al seu destí. Aquest despropòsit geogràfic s’hauria pogut solucionar amb voluntat política, que és una matèria primera de molt baix cost. En lloc d’això, es va invertir una milionada en una preciosa terminal a costa de la decrepitud de la vella.Ahir vaig veure el reportatge d’aquest diari sobre les preruïnes de la T-2 i vaig pensar si efectivament Barcelona podrà oferir un nombre realment important de viatgers potencials que justifiquin aquest sumptuari dispendi. El progrés no només es mesura en tones de formigó, sinó també en la celeritat amb què es combat el matoll. El progrés no és construcció, sinó manteniment. La fira de les vanitats s’ha acabat. El matoll comença a brotar.
Canon EOS 400D DIGITAL arxiu d’en jrrof * Apunt: Aquests article m’obligarà a rebuscar per cercar fotos de rebrots verds de matolls, en honor a l’escrit deliciós d’en Joan Barril que cada ens obsequia a la seva columna a EL PERIODICO. Us ho confesso és el primer que llegeixo, tant amb digital com a paper. Ara i avui penjo el post amb fotos del meu arxiu. Josep Rof i Rof
gat! 29, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, General , comentaris tancats
ei! Soc un gat i m’han abandonat…ara soc lliure però noto la falta de carantoines, mireu-me, soc dòcil, tranquil, mandrós, m’agraden els nens, no esgarrapo mai, m’adapto a qui m’aculli, sinó m’acull ningú deixeu-me estar almenys a la vostra comunitat, fa dies que ja me l’he feta meva, els nens m’estimen, els pares no volen que amb toquin i menys que m’agafin, estic controlat, una veïna vostre un dia amb va portar al veterinari, des de les hores amb torna a lluir el pel, he guanyat pes, estic net, content, amb conformo de conviure a la vostra comunitat, al hivern igual algú m’adopta a casa seva per axó del fred, amb sentiria agraït, ¡ah! Me’n descuidava no clavo mai les urpes el sofà, m’agrada que els nens plens d’innocència m’hagin posat nom “mandarina” encara que soc gat però m’agrada. Aquí soc un gat feliç! Gràcies per deixar-m’hi estar! Gràcies a la veïna que amb va portar a revisió. Gràcies per el nom que m’ha posat els vostres nens. Gràcies, mils de gràcies per l’acolliment. De res senyor gat “mandarina/o” gràcies per deixar-te fotografiar i per els estiraments que m’obsequies cada vegada que surto i/o entro a casa amb la cadira electrònica. En veure’t quasi soc tant feliç com tu. Que ja és dir. Josep Rof i Rof
Canon EOS 400D DIGITAL foco 17-85mm. 20/09/2009 11:45 h. per jrrof
vies de tren! 18, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL foco 17/85mm. 16//09/2009 11:57 hores per jrrof (a l’estació de la Garriga)
“VIES DE TREN”
Sempre condemnades anar juntes…
Qui sap si s’estimen!
Paral•leles transportadores de Somnis!
D’un lloc a l’altre! Qui sap a on?
L’on no importa…
Mentre viatgin els somnis!
“Viure és envellir”.
Vaig a buscar el bastó.
O el balcó.
O la cadira electrònica.
O…O… 8 anys * * * * * * * 8 estrelles
Condemnats anar junts amb
l’ELA com les vies del tren!!!
¡Coratge i endavant! jrrof
caçar el sol dessota el ginkgo! 17, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto , comentaris tancats
Al centre de la Garriga hi ha la plaça de Can Dachs, és una plaça ensementada, una parada de gelats a l’estiu, xurreria al hivern, esta tancada a l’aparcament accepte els dissabtes, te voltes per un costat el oest, bancs sota l’ombrel·la de les magnòlies al sud, al nord hi ha botigues de moda i esport, a la porta uns cavalls mecànics fan la delícia del menuts, els nens juguen a futbol, un aparcament de bicicletes i un de motos, una terrassa bar, però a mi el que més m’agrada un arbre, frondós, esvelt, net i d’un color verd molt bonic, ara a la tardor ens obsequia cada any amb uns colors ocres torrats, el ginkgo és originari de la Xina i el Japó.
També m’agrada compartir i escoltar la tertúlia diària amb uns avis, he aprés a conèixer la seva vida i la del pobla de nens, ara contada per aquets avis garriguencs. M’agrada escoltar-los, aparentment viuen sense pressa, però renoi quant son les 13 hores tothom desapareix, el dia de col·legit 11:45 cap a recollir els néts a l’escola. Ronden als 70/80 anys.
Ahir mateix va ser divertit, feia fotos al sol entre les clarianes de les magnòlies, se’n reien de mi, els hi vaig explicar: he sortit de casa per caçar el Sol, doncs tinc compromís d’enviar-lo avui mateix a suïssa una amiga les espera, es varen riure de mi, es que no hi ha Sol a suïssa? Crec que si, però tinc el compromís adquirit d’aquet mateix mati de caçar el Sol garriguenc per una noia jove que pateix la mateixa malaltia que tinc jo. Mireu el compromís de caçar el Sol m’ha obligat a sortir de casa i per ella l’esperança de rebre’l. Ves per on avui per avui estem units per una ELA i el SOL, tres lletres que aniran sempre més en els nostres cors el dies que la vida ens regali. Un dia rodó, per una bonica causa, caçar el Sol per una joveneta de suïssa que pateix una ELA.
¡¡¡Que sigui el nostre Sol!!!
i que ens acompanyi tota la vida!!!
Canon EOS 400D DIGITAL focos 17/85 mm. 16/09/2009 per jrrof
tot n’és ple uff… 14, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, fotos , comentaris tancats
A falta d’empit una finestra d’anys i descuidada… serveix per deixar-hi escombraries… tot n’és ple uff… A terra una estranya natura adorna la antiga casa… malauradament tot n’és ple uff… 
Canon EOS 400D DIGITAL Objectiu 17/85mm. 13/09/09 per jrrof
tot n’és ple uff… 14, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, fotos , comentaris tancatsA falta d’empit una finestra d’anys i descuidada… serveix per deixar-hi escombraries… tot n’és ple uff… A terra una estranya natura adorna la antiga casa… malauradament tot n’és ple uff… Canon EOS 400D DIGITAL Objectiu 17/85mm. 13/09/09 per jrrof
coses i més! 9, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsCoses d’en Josep!
Avui m’ha passat una cosa guapa, un yayos de tertúlia a un banc del fondo de Can Dachs i controlant-t’ho tot, m’he fet el murri…us ho explico:
Ha set molt bo, havia d’anar al SabadellAtlantico i com que coneixen a molta La Garriga és un poble els repassen a tots… Una manera com una altre de passar l’estona. Jo m’he fet el murri… tirant recta i fen amago com per entrar el bar de la plaça i per sota les voltes fins al banc, ells feien vista a l’esquerra aguaitant un monument (mai cap se’ls escapa cap) jo els vigilava… ni entrant ni sortim m’han vist.
M’hi acosto els 4 asseguts al banc de la plaça. Que ha estat bo el carajillo? No pas, he anat el banc a fer-me d’un caramel, tenia pessigolles el coll. Ji ji ja i JA. Ei! Us faig una aposta, anem-hi i que pagui la convidada qui no tingui la raó. Carregats de mandra e incrèduls obro la ma i els hi ensenyo el caramel del banc, ah! l’he demanat de menta, de farol ho he encertat, era de menta.
Em continuat la tertúlia fins que en un moment donat s’han aixecat tots 4, ells jo no (estava assegut a la cadira de rodes la McLaren). Manava el rellotge. Eren l’una tocada.
He anat a correus a llençar una carta al rei. A un súper a fer provisions d’aigua per la mascareta, unes gelatines i poca cosa més. A la farmàcia a recollir medecines miraculoses. Avui he estrenat un pas de vianants adaptat, d’aquí dono gracies a l’ajuntament per haver-me escoltat, han trigat però ja esta fet i ben fet.
Malgrat tot sigueu feliços tant com jo una abraçada llarga,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,, fins aquí.
Ens diu al f’eisbuc la Anna Ramos Illa 09/09/09…m’he comprat el 9nou, m’he menjat un ou i una nou…espero no fer-me un enrenou!! NO, it isn’t… I don’t KNOW. De moment no ha passat res de NOU…. 9 de 9 amb folre i manilles…
I jo li he deixat aquet comentari Josep Rof ei! Feliç dia del 9999999999999999 ei! Anna mol original!!! BELLÍSSIM!!!!
Un dia rodó, RODÓ acompanyats de 999999999999999999999