Navegació

tardor 4, novembre de 2018

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, la meva ELA i jo, Sergi Cleofé blog de poesia , afegir comentari

Tardor
L’estiu ha estat tan curt
que no ens ha donat temps
a prendre l’ombra del migdia.
Mos han mancat platges
i formigues expectants,
endevinadores innates,
lliurades a fer apostes
sobre on deixarem caure
l’últim brundellet de pa.
No hem pogut pescar prou encara
per resistir un altre hivern.
No ha vist tampoc la lluna
la nostra nuesa
tacada de mar.

***
Al fals polític

Alerta, fàsmid!
No toquis la paret seca,
ni l’era,
ni l’ombra dels ullastres.
Deixa fer la barraca,
esperpent!
Deixa fer la sitja
i el pou de torn!
No em toquis la història.
Insecte, no malempris la llengua,
maleeix-te a tu mateix, si vols.
Vil enderrossall humà, xusma,
abatzer de vorera, cavall de faves,
insípid personatge, espasme i òxid.
Torna’m la caseta i la barca,
torna’m l’aire, la fluixa i l’esca.
Què en saps tu de l’illa, ànima infecta,
ectoplasma, engendre atípic?!
Ves-te’n, torna al desert
de la teva ignorància.
Fuig a les profunditats, bavós,
a l’abisme dels peròs i no-sé-quès,
torna a la fosca, fantasma,
i queda’t allà amb els teus falsos èxits,
enrunat entre mentides, peltret i llosques,
sepultat per les cendres de l’engany.
Que et cremi el magma del descrèdit.
Que t’enfonsi la rissaga.

***

L’acròbata

Que perquè m’agrada tant
jugar-me la vida
i saltar sense xarxa?
I voltros m’ho demanau?
Voltros, qui m’heu fet creure
que era orfe?
Voltros, qui sabeu que som fill
d’un pallasso violador
i de la dona barbuda?

Dies rúfols tardorencs on no convida passejar, aprofito per llegir poesia

i de pas donar al blog VIDA! (aturat des fa temps) Josep

Hable en cristiano, niño. 13, març de 2018

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, Joan Margarit, la meva ELAi jo , afegir comentari

A través del dolor

Mai no he oblidat el clatellot d’un guàrdia
dient-me fort i sec: Hable en cristiano, niño.
Fins els meus quaranta anys, la policia
va fer interrogatoris amb tortures.
Només en castellà.
Però a través de tantes humiliacions
he pogut estimar el Ramón, el Lluís,
i les pitjors paraules, les que m’han fet més mal,
les he sentides amb la meva llengua.

Abans que les paraules va arribar una altre cosa.
Suau i indestructible.
Tan lúcida com res no seria mai.
Va arribar des d’un lloc que penso que és la infància.
A vegades la sento barrejada amb la música,
com deu o quinze notes que de sobte em commouen,
però no sé per què ni des de quan.
Com si fos una tomba sense nom
a la qual per amor sempre he dut roses.
***
Coneguda crueltat
(17 d’agost de 2017)

La mateix ciutat només dura el seu temps.
Totes les Barcelones són una dins les altres
com unes invisibles nines russes.

La ciutat que jo m’estimo encenia pocs llums
en les nits pobres d’un país infame.
Aquesta va ocultar-la una altra de més lliure.
Van tornar a mi, com roses
salvades de qui sap quines escombraries,
residus menyspreats de veritat.

Ara ja és una altre Barcelona:
la que més llums ha encès,
la de la indiferència. La més cosmopolita.
Aliena i fugaç, una gentada emplena
les cases i els carrers
igual que un escenari abandonat
on haguessin rodat una pel·lícula.
Potser avui, si no fos per tants records,
ja no l’estimaria.

Joan Margarit
Un hivern fascinant
***

Una tarda trenquin-la, a casa, davant el portàtil, teclejant els dos poemes i escoltant música de piano amb Gabriela Montero. Quin plaer, quin rama-lasso de Pau.
A demés el post amb les fotos del Roure centenari, despullat de rigorós hivern.
La poesia m’agrada, m’entreté, adornada amb les meves fotos, que més voleu!!!, son tasques que no costen i si d’un enorme acompanyament en la llarga tarda a casa. Josep

poemes núria albó 19, abril de 2017

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, la meva ELA i jo, núria albó , afegir comentari

 

Núria Albó i Corrons (la Garriga, 2 de juliol de 1930) és una escriptora i política catalana.

El 2010, en el marc de l’Any Núria Albó que l’Ajuntament de La Garriga va decidir celebrar amb motiu del seu vuitantè aniversari, es va assignar a la Biblioteca de La Garriga el nom de “Biblioteca Núria Albó de la Garriga”
Núria Albó poemes infantils–fotos del Passeig garriguenc per jrrof

L’arbre i la primavera

La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.

Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum

 LA PRIMAVERA

Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

Lluna

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.

On és el vent?

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l’orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m’estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.

La família

Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.

El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d’avi i àvia.

Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n’és, de complicada!

El peix

Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.

L’alzina i el roure

L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.

L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.

Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.


Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l’herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.
(Núria Albó)

A- B- 7, març de 2017

Publicat per Josep Rof en : enric casasses, fotos jrrof, la meva ELA i jo , afegir comentari

CANT A 2 VEUS ACORDADES

O sigui:

més lírica

i menys

mentida.

Camacho Grau

 

A – L’estimar simple

cava molt fondo.

B – L’estimar simple

val un imperi

A – i és un imperi que no cau,

B – deu ser l’únic.

A – Ens hem estat passant aquesta torxa

des de sempre

B – davant del seu nas

A – als llurs nassos

B – i malgrat tanta d’agitació i de sang vessada

no han pogut

A – ni podran

B – fer-hi res

A – per-

B – què

A – la sort ens tria, ens

B – autotriem nosaltres,

A – som els humans

B – -n’hi som a tots els barris-.

A – L’estimar simple

deixa el cap molt clar.

B – L’estimar simple

és la intel·ligència,

A – una intel·ligència que es fa respectar,

B – deu ser l’única.

A – En aquest joc fosforescent

B – qui hi vol fer trampa

A – queda entrampat…

B – no hi pot ni entrar.

IDIL·LI VIST DES DEL TREN
la infecció estime venir per lo cel, e quant més hi
seríem prop tant seríem més disposts a la infecció o
danys dels influxos celestials
Lluís Alcanyís, Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència

–Al món no hi pots arribar
no hi podràs arribar mai
que la frontera del món
és una serp de quitrà
solcada per camions
carregats de sopa en pols
o de gomes d’esborrar
i si la vols travessar
per molt que t’hi miris molt
acabaràs esclafat
formigatxo al mig del pas.

I l’altre li respon: –No.
Tu sí que tens el cap tou.
El món és d’aquest costat.
Hi tenim música i tot.
I no hi parem de xalar.
Si vols vine-hi que voràs
que voraç i bo que sóc.
Tastaràs el bo i millor
i pel bo i millor seràs
tastat tu estimat minyó.
O minyona, tant li fo.

ENRIC CASASSES

LES MEVES DUES PASSIONS 

la fotografia i  la poesia!

Josep

Entre la VIDA! i la mort un mer pessic 14, setembre de 2016

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, la meva ELAi jo , afegir comentari

dscf1052-copia

Coses de la VIDA!
La nit del 12 al 13 i del 13 al 14 de setembre han set d’insomni, vull deixar-ne constància, la mucositat m’ha fet la punyeta, m’ha ofegat, m’ha esgotat. El pulmó s’ha tragat una part, solts dormint 15 minuts, totalment aixecat, quasi seient al llit. M’ha costat a prop de 70minuts recobrar la respiració. M’he passejat amb la cadira per tot la casa, tronava, plovia, jo patint sense respiració. Ara tinc un rau… rau, musiquetes a les vies respiratòries, son i por, molta por. Ple d’indefensió, al sentir-te vulnerat a fi del que et pugui passar. Quan penso aquests amb l’Antonio de l’Assumpció va morir ofegat una nit, en un tres i no res, ja fa 4 anys que ens va deixar. “Entre la VIDA! i la mort un mer pessic” va dir-nos el poeta Miquel Martí i Pol.

Son a prop de les 4, segueixo tossint i les musiquetes, segueix tronat però lluny. Temo tornar el llit a pesar de la son. La ELA, la meva ELA segueix fent estralls i jo no m’adapto amb ella, menys quant la cosa es la respiració, buf.

Aquest matí (dimarts i 13) he vist el Dr. Garcia, m’ha trobat net de respiració i saturació (oxigen amb sang) una antibiòtics i que el mantingui informat.

La VIDA! continua, sense cap mena d’esperança…fins a la mort “aquet mal necessari” si sol arribar VIU!, jo penso fer-ho.

Bona matinada
Josep

dscf1234

swing 5, agost de 2015

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, francesc garriga barata, la meva ELA i jo , afegir comentari

IMG_5410

SWING

Francesc Garriga Barata

 

l’olor dels pins desperta

carícies oblidades,

el bosc convida a la nostàlgia.

 

captiu del que no tinc,

recompro el que he perdut.

 

ni eternitats ni mites

al llit de les sorpreses.

 

vet aquí el que ara estimo;

la flor que lluita entre esbarzers,

els arbres que retroben fulla i fruita,

les quatre estacions del verd al blanc

 

i el raig inesperat d’un sol de pluja

que tinti el cel amb els colors de l’arc.

 

i el gol efímer d’un nou dia

i prou.

 

IMG_5411

no hi ha respostes

potser no hem sabut mai com preguntar

ni aquí, ni quan, ni què.

 

iens ha costat saber que una resposta

no és feu dels mots, no més:

les mans, el sexe, els ulls

també responen.

 

més castic que no premi, les paraules,

des de babel,

l’espasa que interroga,

silenci, crit, tempesta, presa i pausa,

pregunta, no resposta,

 

caldrà parlar amb el cos,

substituir la lletra per un gest,

 

un gest, només un gest,

migjorn o tramuntana,

les mans esteses al camí dels folls,

per vèncer mites i esventar llegendes.

 IMG_5401

La poesia m’agrada, m’entren, m’acompanya,

en el dia a dia en la lluita amb una ELA de catorze anys,

ella i jo fem el camí de VIDA! junts. Josep

 

aforismes 8, juny de 2015

Publicat per Josep Rof en : aforismes, fotos jrrof, Gaspar Hernandez , afegir comentari

Mònica Sabata Fernandez 2

GASPAR HERNÁNDEZ

L’art de viure

(Aforismes d’escriptors)

 

L’univers és molt bell, però no diu res.

Les quatre estacions segueixen una llei fixa,

però no les podem escoltar. Tota la creació es basa

en principis absoluts, però no hi ha res que parli.

De manera que el savi de debò se situa sobre la bellesa

creades. El savi de debò no fa res més

que contemplar l’univers.

Zhuangzi

Mònica Sabata Fernandez 5

Què sé de mi? Què sé dels altres? Aquesta és

la qüestió clau i definitiva: el coneixement. Sé poc

de mii encara menys dels altres. Ombres, observades

des de la caverna platònica, sovint en soledat.

no pas en comunitat, com va imaginar el grec.

M’he de refiar dels sentits, de la raó, de la memòria

i de l’instint. No disposa d’altres instruments.

Valent-me’n, doncs, m’he de manejar en aquest món,

preservar-m’hi, perquè, en definitiva, jo, ésser viu,

el cos, vaig ser el principi de mi, la persona,

i en seré la fi. No és egolatria, sinó ciència empírica;

a la sorra, mentre a la llunyania, a l’horitzó,

cel i mar ja es confonen en la fosca imminent.

Miquel Pairolí

Mònica Sabata Fernandez 12

Quant arribem als cinquanta anys,

les persones intel·ligents fan seriosament

allò que els vint-i-cinc anys els hauria

fet morir de riure.

Gustavo Flaubert

Mònica Sabata Fernandez 7

 L’única alegria del món és començar.

Viure és bonic perquè viure és començar, sempre,

a cada punt. Quan manca aquesta sensació —presó,

malaltia, costum, estupidesa–,

ens voldríem morir,

Cesare Pavese

Mònica Sabata Fernandez 3— La Garriga 7 de juny  el CORPUS 2015

l’aire és teu 22, març de 2015

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, Joana Raspall , afegir comentari

IMG_8892

ENDAVANT

Respira fort, que l’aire és teu

i l’aire i tot et poden prendre.

Un cop ja l’hagis respirat

és carn com tu,

és alè teu que no es pot vendre.

Respira fort, que l’aire és teu!

 

Trepitja ferm, que el lloc és teu.

On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.

La terra té per tothom

camins oberts.

Lluita amb que vulguis entrebancar-te!

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

 

Parla ben dar, que el món és teu

i el pensament ningú no el mana.

Si creus la teva veritat

llença-la al vent

i que s’arbori com la flama.

Parla ben clar, que el món és teu.

 

JOANA RASPALL

Batec de paraules

POESÍA LÍRICA COMPLETA

IMG_8902

Fa un dia rúfol, no convida a sortir, a casa acomodat  llegeixo poesia i m’ha agradat aquest poema!

Que ara vull fer vostre i ENDAVANT! Josep   (fotos el Congost)

tot és ara i res més 26, novembre de 2014

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, la meva ELA i jo , 1 comentari fins ara

IMG_1041

Avui fa un dia gris, plujos, un dia que no convida a sortir, he estat entretingut ordenant calaixos. He recordat els escrits a ma, que vaig fer durant les vacacions a Llanars, sense pensar-m’hi gens n’he escanejat un. Ara es quant m’adono que la meva lletra es trèmula, desigual, es lletra ferida, tocada de mort. La malaltia (ELA) que pateixo just fa 4.949 dies, és la que me l’ha canviada.

Res a dir, son les realitats que la VIDA ens depara, anem empenyent-la, fins a l’ultima força.

Josep

img013

IMG_1045

bombardeig 26, gener de 2014

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , afegir comentari

IMG_6469

COMMEMORACIÓ DEL 75È ANIVERSARI 

DEL BOMBARDEIG DE LA GARRIGA

29 de gener 1939-29 gener 2014

La Garriga, del 26 de gener al 15 de febrer de 2014

 La Garriga commemora el 75è aniversari del bombardeig

La Garriga commemora, un any més, l’aniversari del bombardeig que el gener de 1939 va sacsejar la vida al municipi.

Els actes programats inclouen, en primer lloc, l’espectacle al carrer “La Garriga a la guerra!”.  El muntatge de Nats Teatre, que es farà el proper 26 de gener a les 12.00 h al voltant de l’església, es va estrenar ara fa 5 anys, en els actes de commemoració del 70è aniversari.

Serà el dia 29, just en el moment de l’esclat de les bombes, a les 14.45 h que es farà l’acte institucional i l’ofrena davant el refugi antiaeri de l’estació.

Dins del programa d’activitats hi haurà un cicle de xerrades sobre el conflicte. Les tres xerrades es faran a can Raspall a les 20.00 h, i comptaran amb la participació de destacats historiadors i investigadors catalans. La primera, a càrrec de Pelai Pagès, es farà el 30 de gener i versarà sobre les causes del conflicte; la segona, amb la participació de Ricard Vinyes, es farà el 6 de febrer i girarà al voltant de les seves conseqüències, la repressió i la postguerra; i la darrera, que es farà el dia 13 i comptarà amb Joan Garriga, concretarà i explicarà com va ser el conflicte al Vallès Oriental.

I tancarà la programació la presentació, el dia 15 de febrer, del documental “Ni perdono ni oblido”, fruit d’un treball de recerca de Joan Giralt, alumne de l’institut Vil•la Romana.

Mentre durin les activitats de commemoració, la façana de l’ajuntament també s’ambientarà, amb algunes imatges de la guerra i la postguerra a la Garriga.

La programació vol recordar l’atac que va patir la Garriga el 29 de gener de 1939 quan dues esquadrilles d’avions feixistes, carregats amb 120 bombes, van atacar el municipi, causant un mínim de 15 víctimes mortals i nombrosos danys materials. Aquest any, a més, es compleixen també 75 anys del massiu exili republicà.

Fitxers:  35468_diptic_bombardeig_def.pdf

+ info: www.visitalagarriga.cat

afegitó: avui ha començat el 1er acte, la gent seguia les diferents representacions al entorn de l’església, la gent sobretot la gran, s’han emocionat amb la representació, del moment viscut ara fa 75 anys  (les fotos ho avalant) Josep

IMG_6501 IMG_6516 IMG_6496 IMG_6488 IMG_6482 IMG_6478

IMG_6512 IMG_6520IMG_6518 IMG_6517IMG_6515IMG_6523 IMG_6525

afegitó:
27 de gener de 1939.
Sóc encara al llit, amb febre. Han caigut Terrassa i Sabadell. Algú ha dit que es veia el fum dels canons a Collsuspina i a Tona i que els franquistes eren a quatre quilòmetres de Vic, però no s’ha confirmat. Avui per una masia pròxima han passat 44 desertors! Les carreteres són plenes de caravanes de fugitius -població civil i tropa. Quin neguit, aquests dies!
El vel de maia. Dietari de la guerra civil (1936-1939),
Marià Manent  (Edicions Destino, 19754) Escrit des de Viladrau.
&
[24.01.1939]  A tres quarts de dues de la tarda han bombardejat Granollers. Érem al refugi del pati de l’institut. Les bombes queien molt a prop, xiulaven esgarrifosament i tot tremolava. Al matí, aviat, he anat a l’escola per darrera vegada. M’he emportat tot el que hi havia, que pogués utilitzar-ho l’enemic, a la meva aula.
• Joan Triadú, Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent (2001)