Navegació

poesia 21, abril de 2019

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, la meva ELA i jo , afegir comentari

del llibre de Mary Oliver
OCELL ROIG

Fronteres

Hi ha un lloc on acaba la ciutat,
i comencen els camps.
No està marcat, però els peus ho saben,
també el cor que anhela frescor
i repòs, a la vegada.

Algun dia viurem al cel.
Per ara, la casa de les nostres vides és aquest món verd.
Els camps, els llacs, els ocells.
Els roures negres i frondosos –segur que són
L’invent d’alguna cosa meravellosa.
I els lliris salvatges.
I la fugissera mare-selva que ja ningú
no tallarà mai més.

On és? Pregunto, i després
els peus ho saben.

Un salt, i soc a casa.

El Percy i els llibres (Vuit)

Al Percy no li agrada que llegeixi llibres.
Hi refrega el musell i gruny.
Gira els ulls en blanc, de vegades esternuda.
Ha sortit el sol, diu, i fa vent.
Hi ha marea baixa i els gossos dels veïns juguen.
Però, Percy, li dic. Les idees! L’elegància del llenguatge!
Les introspeccions, l’humor, les històries boniques
que van i venen i es tornen força, o coratge.

Llibres? diu el Percy. Una vegada vaig menjar-me’n un,
i en vaig tenir prou.
Anem.

APUNT: Estic en hores baixes, diguem que a la VIDA! Passen coses. Aquest setze d’abril he complit setanta i sis primaveres. El deu de maig compleixo divuit primaveres del diagnòstic de la meva ELA.
Tot garbella en el meu cap. A l’ELA que m’ha tocat per VIURE! malgrat les mancances robades el meu cos, l’estic agraït, son anys que compartim junts la VIDA!
Ella i jo som un, un pac, anem junts per tot erreu, amb cos cada vegada més feixuc, amb costa molt mes tot, el meu cansament m’asfixia, les meves ennuegades son cada vegades mes doloroses, amb tallen la respiració, les meves petites passes son can sines, arrossego les puntes dels peus, les cames amb pesen i s’afluixen enseguida, els meus braços segueixen agafats al caminador i fan molt de mal, el meu cos ja no respon al llit per tombar-me, dormo panxa enlaire i molt això m’és preocupant (sempre pregunten les Doctores t’adorms?) doncs ara m’adormo de dies i de nits, els meus peus al llit s’adormen, els dits grossos fan mal, també els bessons agarrotats (a pesar de fer estiraments),

Ai la cadira manual ella si que pateix vet segades, al asseurem, quasi mi tiro, per no dir sempre.

Soc més lent amb tot, però content que pugui fer tantes coses després de divuit anys.

La Poesia m’envaeix, em transporta, m’entra al cap i el cor, m’entreté que ja es molt. jrrof

bons proposits al 2019 1, gener de 2019

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, la meva ELA i jo , afegir comentari

Tota persona ha de mirar
al llarg de la vida
en 6 direccions.
Endavant, per saber cap a on va.
Endarrere, per recordar d’on ve.
A sota, per no trepitjar a ningú.
Als costats, per veure qui l’acompanya en els moments difícils.
Amunt, per saber que algú el mira i l’està cuidant.
I a dins seu per no deixar d’estimar-se.
MOLT BON ANY!

FEM UN CAFÈ… jrrof

Instant 31, desembre de 2017

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, la meva ELA i jo, Núria de Calella , afegir comentari

Instant
Llisa
m’acaricia la barbeta
la pedra rosa
duta per l’onatge
de mar endins.

Aigua d’avui transparent
veig a través teu
un aparador de tresors.
Minerals orgànics
formes fàliques
cors petrificats
i muntanyes sagrades
que podré guardar en una butxaca.

Recullo un grapat d’aigua
amb la mà
i s’esmicolen quatre gotes
esfèriques.
Planetes de cristall
perfectes
lentes
reboten
damunt el mirall
que és la mar
en aquest precís instant
tot dient
Ara Ara Ara Ara.

Publicat fa 8th June 2014 per Núria de Calella
Etiquetes: natura Poema

Disfressa

Amb les lletres d’aquesta paraula
certes idees inexplicables
es guarden dins els cetres
de reis decapitats.

És cert que les línies traçades
no són rectes sinó pintades
amb ceretes de color pastel.

S’han acabat els etcèteres
només queden certeses
d’antigues receptes i nous estels.

Tu sabries trobar
quantes vegades
he escrit desordenada
la paraula amagada d’aquest poema.

Quan ho facis veuràs
que ja te l’he dit
i que no hi ha res més
que es pugui esbrinar.

Sense incògnites estic despullada,
sóc transparent
i se’m veuen les algues.

I tu, no vols treure’t la màscara
i explicar-me el teu?

Publicat fa 10th June 2014 per Núria de Calella
Etiquetes: Poema

 

mama por 3, febrer de 2017

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, la meva ELA i jo , afegir comentari

Ja som tres de febrer, un gener fred i llarg ha quedat enrere, el diumenge 5 puntualment tornarà la mitja (L’Associació Esportiva La Mitja organitza la 31a. edició de la Mitja Marató Internacional de Granollers, Les Franqueses i la Garriga). Lluny queden les primeres mitjes, quant el consogre duia la neta de dos anys a les espatlles, la veiem a peu de carretera al indret de casa nostre “Can Rof Nou”, la casa ja no hi és, el consogra tampoc, la neta a punt de fer-ne divuit. De tot fa un munt d’anys, i malgrat tot la VIDA! continua. Ara però ja fa anys que estem em temps de descompte, aviat en faré setanta-quatre. Som el pal del paller.

Posats a comptar, no vull perdre de vista el diagnòstic de la meva ELA (Esclerosis Lateral Amiotrófica), el maig d’enguany farà setze anys. Acabo de passar un simple refredat. Just com un suflé va pujar/va baixar, tot un dia i nit molta mucositat líquida, i després millorant. A un elátic com soc jo, la mucositat espanta, quant la respiració s’altera, volent tossir per arrencar i no poder, son moments dolorosos, angoixants, on es pateix molt. Ara de tant en tant, m’endollo a la màquina de la respiració (Respironics) insuflant aire els pulmons i retirant-lo tossint, a fi de que les fleumes pugin o es moguin, per mocar-te després. Va bé fer-ho, encara que sigui cansat, notes enseguida una millora a la respiració i en part fora el pitus o ranera.

Avui el fisioterapeuta no ha vingut, m’he passat el mati esperant-lo. No he pogut fer un passeig, a mig matí feia sol i poc aire. Després de dinar no convidava pas, doncs s’ha aixecat un aire a ratxes de petits bufaruts i el sol amagat.

He revisat el diari, el món fa por. M’entristeixen el polítics, la abús de poder,  la corrupció, les declaracions desafortunades “pixant fora del tinter” els rifis/rafes dels tertulians, quasi sempre “rissant el risso”, els que ho passant malament cada vegada son més, famílies senceres, l’impost abusiu de successions, la desigualtat entre  autonomies, creant paradisos fiscals dintre el propi país. Si tens perquè tens, al deixar-ho amb herència i no poder pagar per heretar, per un treball precari, que no deixa arribar a final de més i molt menys estalviar. Se t’ho queden tot. Si tens la sort de tenir estalviat hi ho tens al banc, acabarem pagant custodia per guardar-losEns em venut l’enteniment o ens em tornat boixos. No se, No se però pinta mal la cosa. Com deia aquella “Mama por” Josep

quinze anys 9, maig de 2016

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, la meva ELA i jo, miquel marti i pol , afegir comentari

IMG_20160116_122639485_HDR

Quinze anys

Com cada dia… avui també

xiularà el tren de les sis.

Com cada dia avui també

la gent dirà bon dia quant em trobi,

jo alçaré la ma esquerra

per no gastar…

el filet de veu… que avui amb queda.

Tot s’afeixuga més de dia en dia

i el poder de la veu és limitat.

I saber que tot, avui,

ha estat el mateix que cada dia,

que he passejat i he fet la migdiada.

I que he aprés, potser, una mica de viure

i una mica, també de morir.

10 de maig 2001-2016 convivint em l’ELA   Josep Rof i Rof

IMG_1806

Riu amunt

Riu amunt,

cap aigua no revé

riu amunt;

el temps se’ns mor el dits

cada nit.

Com un camí sense retorn,

com una nit sense matí,

com una veu sense ressò,

la nostra veu.

Com una nit sense ressò,

com un camí sense retorn,

com una nit sense matí,

la nostra nit.

Riu amunt,

cap aigua no revé

riu amunt;

el temps se’ns mor als dits

cada nit.

IMG_1803

Sobreviure

No m’entendreixo

pas més del que autoritzen

els codis, no patiu.

Ara com ara la sang no es detura,

fa giragonses per les venes,

reconstrueix camins

i els destrueix;

m’empeny a sobreviure.

Tal dia farà un any.

Dons bé, tornem-hi.

Miquel Martí i Pol

IMG_1768

He volgut que m’acompanyessin dos poemes d’en Miquel Martí i Pol, en el meu quinzè aniversari del diagnòstic de la meva ELA.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 – Vic, 11 de novembre de 2003)

Era un dia qualsevol com cada dia, però aquest dia no ho va ser. Feia estada a Lleida per treball. En Miquel va inaugurar un cafè-biblioteca. Algú no recordo qui, va llegir nos els seus poemes. Allà vaig descobrir una altre manera de viure, ell patia EM estava assegut a una cadira de rodes, sense palar gens ni mica. Si somreia de banda a banda a gust. Va signar-me dos llibres. Des d’aquest dia, en Miquel i els seus poemes varen anar sempre en mi.

Ell ens va deixar. Han passat els anys i ara soc jo qui passejo em cadira de rodes, des de fa quinze anys pateixo una ELA. Com ell procuro quant passejo somriure. Amb aquest somriure vull ser agraït per els anys que m’ha deixat viure l’ELA. M’ha pres coses, està clar la malaltia fa el seu curs, però fins ara m’ha deixat VIURA i amb una certa qualitat.

Des d’aquestes paraules, aquets poemes que ens acompanyen, vull agrair;

Per la família per cuidar-me, arropar-me.

Per la Fundació Miquel Valls FMQV per assistir-me.

http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/

http://fundaciomiquelvalls.org/mm/file/GEST_02_cat.pdf

Fundació Miquel Valls

Per els metges i tot l’equip que m’assisteix a Bellvitge

UFELA Equip de professionals de la Unitat Funcional d’ELA:

UFMNA

en fallen les esquerres 19, gener de 2016

Publicat per Josep Rof en : ELA, foto jrrof , afegir comentari

IMG_5410

Converses entre elàtics, tot és real, sols he obviat els noms

Hola Maria a tu et fallen les esquerres, com a mi. Estem com el país, que no va ni em rodes.

La fisio t’anirà be, per poc que et faci és molt per un cos feble com el nostre. A mi un dia dimecres respiració i l’altre divendres estiraments a dalt la camil·la movible que porta ell, es diu Joan és jove i trempat.

Et distraurà anar a passejar al Condis i de pas compraràs faltes o excuses a el dia que plogui no surtis. Jo porto un paraigua a la motxilla em diuen on vas em el paraigua amb aquest sol? Niant que passejant gossos, jo passejo el paraigua, amb quedo tant panxó.

Ahir vaig fer cap a l’Asil on guarden els avis, doncs i tinc un amic, t’ho explico: a la plaça cada mati si fa bo xerrem una collada d’avis, tots natius garriguencs, mes grans que jo. En Pere era un d’aquests avis, de xarrada sobrera, a mi me aprecia, al saber que pateixo una ELA, es va obrir VS a mi, doncs la seva dona va morir fa anys d’ELA (em poc temps la va fondre) ell estava sol i en sorgir-li una malaltia de ossos, va ingressar a l’Asil.

Per les tardes a l’Esplai juguen el domino. El diumenge al Patronat s’esmorca i en cavat la partida, jo els acompanyo amb un cafè, el domino no l’he jugat mai.

Un dia varen treure fotos de cada u d’ells i d’altres, amb la fi de enganxar-les a la paret. En Pere se’n va assabentar. Ahir li vaig fer visita. Quant està al llit no vol rebre a ningú. Vaig ensopegar-lo a l’ascensor. Una premonició, una casualitat, ens saludarem, poqueta estona, doncs repartien els berenars, el temps just perquè amb parles de la foto. Jo la tenia fotografiada. Si la trobo te la portaré. La foto no se de quant era feta, (vaig estar a casa recollit per trencament de tíbia/peroné) si que la vaig fotografiar el 19/07/2015.

Avui l’he portat, ell no hi era, avia anat de metges. Només pensant amb la il·lusió que li farà, fa que jo em senti feliç. L’he entregada amb un marc llargarut amb “els quatre genets del domino”, de la partida del diumenge.

Així és la VIDA! en aquest cas repartir el regal embolcallat de somriures, per fer a la gent un xic més feliç.

Abraçades Josep

IMG_1040a la Plaça de la Sínia una dona passeja el paraigües

hola jordi 1, maig de 2015

Publicat per Josep Rof en : 14è aniversari, foto jrrof, la meva ELA i jo , afegir comentari

IMG_1098

MAIL a un amic:

Hola Jordi van passant els dies, ve per on, ja som maig i el 10 l’aniversari del diagnòstic 14 anys, ja no recordo com  m‘ho feia per caminar, pedalar i conduir etc.

Com et va la nova ubicació i la cadira elèctrica, doncs suposo que ja hauràs assolit els reptes.

Ara soc jo el que estic a casa reclòs, deu saber que el passat 25 de març  amb una caiguda vaig trencar-me tíbia i peroné, com que no em puc aixecar el llit m’acarona, estic cansat…espero em deixen posar e peu al terra aviat, el que no se quant això succeeixi si en sabre caminar o tindre les forces suficients per enfrontar-m’hi, i, poder recobrar la LLIBERTAT! De poder valdrem per mi mateix. Ara soc dependent per tot.

El que més greu amb sap, es que m’he perdut el naixement de la primavera, on tot cobra vida de nou, els brots tendres que tant m’agraden fotografiar, amb l’esperança posada que: “cada any la primavera ens arriba puntualment”

La ELA avança i nosaltres amb ella per cert avui el Periódico parlava d’una recerca d’investigació, el qual enganxo en aquest mail tot ESPERANÇAT que un dia no molt llunya, es trobi remei a tanta desolació per els malats d’ELA i el patiment de llurs familiars o acompanyants. Josep

IMG_8079

INVESTIGACIÓ DEL CENTRE SEVERO OCHOA el Periódico 01/05/2015

Un estudi vincula l’esclerosi lateral amiotròfica amb fongs

Els autors han trobat proteïnes fúngiques al cervell dels malalts

L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) la podrien causar uns fongs, segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). L’equip de científics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (centre mixt de la UAM i el CSIC), liderat per Luis Carrasco, ha trobat proteïnes fúngiques i ADN de diverses espècies de fongs al cervell i el líquid cefaloraquidi de pacients que van patir ELA.

 «Les nostres observacions proporcionen proves concloents de la infecció per fongs en els pacients amb ELA que hem analitzat. Això suggereix que aquesta infecció pot desenvolupar un paper en l’etiologia de la malaltia o pot constituir un factor de risc per a aquests pacients», assenyalen els investigadors en el resum del treball, informa Efe.

 MALALTIA DEVASTADORA / Les diferents espècies de micosi trobades –entre d’altres, Candida albicans, Cryptococcus spp. i Malasezzia spp.– podrien ser la causa de la malaltia, segons proposen els investigadors en el seu treball, publicat a l’  International Journal of Biological Sciences.

  L’ELA és una malaltia devastadora que afecta les neurones motores. En la majoria dels casos causa la mort en un període de dos a cinc anys després de ser diagnosticada. Casos com el del reconegut cosmòleg Stephen Hawking, que sobreviu a la malaltia des de fa més de 50 anys, són excepcionals.

 Actualment es desconeix la causa de malalties neurodegeneratives com ara l’esclerosi múltiple, la malaltia d’Alzheimer, la de Parkinson i l’esclerosi lateral amiotròfica. L’equip de Carrasco ha publicat recentment diferents treballs que també vinculen les infeccions fúngiques amb la malaltia d’Alzheimer i l’esclerosi múltiple.

dia rúfol 13, maig de 2014

Publicat per Josep Rof en : antoni clapés, ELA, foto jrrof , afegir comentari

IMG_5413

IV

Paraules damunt el mur de pedra seca,
grills en el torrent: xerriquen.

Branca,
arrel,
silenci.

Aleteig
de paraules allí on habitava l’aram
de la llum.

Udola la mort.

IMG_5415

VI

Un banc
de la galeria solitària

només

per reposar
tanta melangia.

IMG_5422

VIII

Ascendir fins al cim
i continuar,
atravessar el vent.

Gosar anar més enllà, encara.

Només l’absència
deixa empremta.

IMG_5406

XXI

Abrusar la vida
amb el desfici del navegant solitari.

(I tota la resta és un traç
finíssim de llapis, pura literatura.)

IMG_5425

XXV

La música apaga el so:
les altes torres del silenci
colpegen el paradís dels mots.

Escriure, només.
No més.

Basta
tan poca vida
per viure-la?

IMG_5408

XXXII

Crema un esbarzer
de paraules i silencis:

a la paret,
l’ombra
imprecisa del poema.

Antoni Clapés (1992-1994) 

 IMG_5421

dia rúfol a casa reclòs, res de sortir al carrer, fa fred, plou, per la finestra des de dins a l’estudi vaig passar els veïns, fa riure uns van d’estiu, altres abrigats, un amb paraigua plegat, no convida al menys per mi sortir, soc una floreta de piti-nimi, i com cal m’haig de resguardar de qualsevol refredat. Per ocupar el temps tip d’endreçar calaixos, llegeixo poesia, de les moltes que tinc guardades per aquestes ocasions, avui unes d’Antoni Clapés (1992-1994), acompanyades per unes fotos d’ombres on i reflexa la meva pròpia. Josep 

tapiat 12, març de 2014

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof , afegir comentari

IMG_6836

Qui l’haurà tapiat?

Perquè l’hauran tapiat?

Sempre ha estat tapiat?

Qui haurà fet el petit forat?

Perquè volem un portal tapiat?

Hi haurà passat algú abans de ser tapiat?

********

Totes aquestes preguntes i més que ens podríem fer, en veure’l va cridar la meva curiositat, i sense pensar-m’hi el vaig fotografiar.

Ara es quant m’adono que ni han per tot, sols entrar a Google en surten un munt, també hi ha finestres. Ara es tapiant las cases abandonades, per evitar ser ocupades. No es el cas d’aquest portal doncs fa temps que ho està igual des de sempre. Josep

 

esperant noves 9, juliol de 2013

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, General, miquel marti i pol , afegir comentari

FAULA DARRERA


Ara tothom serà cridat
a una virtut més alta.
Refluirem a les mateixes deus
i a la mateixa benignitat dels capvespres
amb un vestit nou de tendresa,
infantats novament,
elementals i una mica més dòcils,
en el llindar del goig i la pregunta
o potser peregrins solitaris
a recer de la llum envaïdora.


Sofrir és realment conèixer l’esperança
que ja no som mesquins.
Cal que la veu sofreixi,
que sofreixi la carn
i que el gest se’ns esfulli
inútilment i pressentir que un altre
gest i una veu nova i obscura
ens són lliurats
on comencem de nou el camí i el desfici.


Ara tothom serà cridat
a una altre virtut més alta.


Miquel Martí i Pol

el nostre pas per la VIDA!

a casa, esperant noves

un 9 de juliol 2013

Josep