Navegació

un illòman 16, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : general, poema , afegir comentari

PONÇ PONS Dillatari

Un illòman, és un illòman.

En Josep l’ha acabat de llegir el 26 d’octubre 2005 a les 16:36 H.

M’ha agradat molt aquest menorquí que estima sa terra fins a l’extenuació,

és un pres d’ella i amb ella.

En sortir-ne un ratet de la seva estimada Menorca l’enyor ja l’envaïes.

Un illòman.

Un illòman en la seva illa rodejant-se del que l’envolta  i de qui estima.

Envaït: per un sol espetegant,

i de, la calidesa del Dillatari

a fora del pati entresuat,

l’acabo de llegir ara. De fons…

sento els tres néts a la cuina,

estan berenant o rondinant,

Ses mares i l’avia no parant de garlar.

Dolços moments! Màgics moments!

Sol calent de tardor!

La calidesa del Dillatari!

El xiu, xiu familiar!

Tardes inoblidables!

Que per molts anys i panys…

dimecres, 26 / octubre / 2005

17:53:37                           JRR

PONÇ PONS Dillatari

No he volgut ser res més que un literari.

He escrit illenc, per pura vocació. A tothom: gràcies!

La rosa es mor _¿metàfora poètica_ dins un vas d’aigua.

La vida sols _recorda que ets mortal_ es viu vivint-la.

Encara que mai no em llegeixi ningú, també escriuria.

Vici secret, passió mortal, estic fet de paraules.

Un illòman, és un illòman.

Ara l’estic rellegint trobant en la memòria el sabor experimentat en la primera lectura us ho volia fer saber. Josep Rof Rof

Dillatari
Ponç Pons, Dillatari | Pere Calonge • Ex-Libris
Tinta xinesa: Dillatari. Ponç Pons. Quaderns Crema. 2005.