Navegació

final 15, Maig de 2013

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, joan brossa , afegir comentari

Joan Brossa

“AQUÀRIUM”
La rima
el ritme
els motlles formals.
Miro els peixos dintre
l’aigua. Les idees
al cervell es deuen moure
d’una manera semblant.
La rima
el ritme
els motlles formals.


“DE VIVA VEU”
Els discos de gramòfon
fan que estigui en circulació
la poesia recitada dels mateixos
poetes. A mi també em sembla,
és clar, que la poesia ha de ser
llegida en veu alta, o si més no
a mitja veu; vull dir que és millor
desempaquetar-la dels llibres, oi?

“APIS”
Un ídol
primitiu em dóna
el que una catedral
ja no em pot donar.


“SALTAMARTÍ”
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
El poble.


“UN HOME ESTERNUDA”
Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.
Me’n vaig a dormir.
Això és tot.


“W.C.”
Se ruega no
estropear
inútilmente
el papel.


“EL TEMPS”
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.


FINAL!”
-Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre de 1975


ECO
—Explica’m, tu, què és el sol. —El sol.
—Explica’m què és la lluna. —La lluna.
—I per què en Pere plora amb desconsol?
—Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
—I les muntanyes què són? I els estels?
—No són més que els estels i les muntanyes.
—I aquestes canyes? I aquestes arrels?
—Doncs no són més que això: arrels i canyes.
—I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món? I l’home?
—Heus aquí
l’última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Fotos Llanars 14/15 maig del 2013 Canon EOS 550D DIGITAL foc 18/135 mm. per jrrof
(plou…a casa reclós llegeixo poesia)