Navegació

anna aguilar-amat 7, Abril de 2012

Publicat per Josep Rof en : Anna Aguilar-Amat, coses d'altri , afegir comentari

07/04/2012 Avui de bon matí m’he entretingut llegint poesia, agafant el llibre ‘Càrrega de color’ per la pàgina que l’atzar m’ha obert, he llegit el poema i sense mandra l’he picat per penjar-lo al blog del PUNT-AVUI per que em llegeixi, també hi ha un pdf i un vídeo perquè vulgui aprofundir amb aquesta jove poetessa de Barcelona del 62. Josep


Pedres el riu

Llançar pedres el Segre quan

tenies tres anys

o pilotes de neu al mar Bàltic gelat

ara que ja en tens quinze

és un joc ben feliç ple de futilitat

pel caminant que mira.

I jo sempre t’imito, i faig fallida

en l’únic acte que en ajunta els temps.

És un perllongament compensatori

car no podem volar.

I són els projectils

que s’enfonsen en l’aigua,

i s’estavellen al gel,

part dels nostres desigs d’anar algun lloc

més lluny.

Fan un glop ben estrany a la superfície

i no és clar si és el mar qui s’empassa

la pedra o si és la pedra que s’empassa el mar.

Una esperança blava.

Arribem fins ‘allà’ i sortim d’un ‘aquí’ sense marxar d’un ‘ara’

en una trajectòria que duu la nostre força i molta

voluntat de res.

Només de ser-hi junts. Perquè les pedres

las han de mirar algú allà on arriben;

hi ha d’haver  espectadors

que el menys siguin quatre ulls i potser ja nià prou,

que hi ha festes privades, repetides i eternes,

sempre inútils, còfies, fugisseres…

Una comprovació ben rutinària:

què el mar sempre és el mar,

que el riu és sempre el riu, i les pedres

no falten.

Anna Aguilar-Amat

(renoi sis a)

http://www.youtube.com/watch?v=4w1wbvvD1Hs http://www.annaaguilaramat.net/Aguilar-Amat,%20Anna_por%20Pura%20Salceda.pdf