Navegació

Informació

mmmcopia-de-img_3574.JPG en Josep a 7 de novembre 2009!

Després d’una vida activa en el mon comercial ara toca reposar-ne. Estic jubilat i tinc 65 anys! M’agrada la fotografia, passejar, les converses, els esmorzars en companyia, la llibertat, la vida familiar, escriure al blog, la poesia, soc un aferri’m aficionat als vehicles Camper Volkswagen de fet el meu vehicle és una T3 del 89, m’agrada assistir a concentracions. Soc el soci 221 del Club Camper. El soci 32 del Club Ciclista Granollers on he practicat el ciclisme participant al campionat de cicloturisme del club durant molts d’anys. Ara però la malaltia diagnosticada el maig del 2001 m’ha apartat d’aquestes activitats esportives ciclisme i marxes per la muntanya.Des de fa uns dos anys utilitzo per desplaçar-me una cadira electrònica, amb ella he recobrat la llibertat per sortir de casa, on he estat mols d’anys reclòs a accepció de les sortides familiars amb la cadira manual. Noms de les meves cames o cadires la manual Ferrari, l’electrònica McLaren (com veieu estic fen el campionat de f1 em dues marques)

.

CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit! http://blogs.avui.cat/jrofrof/

.

És una recopilació de reculls de vida viscuts des del 2001 e intercalada de fets actuals. Espero moltes visites. Els que m’haveu descobert us demano que feu corre la veu i feu que el blog sigui visitat i participat per a molts, així la senyora ELA que tinc la sort de patir no serà“LA GRAN DESCONEGUDA” els posts giren envoltats de la malaltia, no us espanteu pas “son mes aviat divertits” de fet no vull pas que defugiu de visitar-me, veureu la vida des d’un altre prisma, des de la meva modèstia crec que us enriquireu i penseu què sols vosaltres sou el principal actiu del blog…

.

“UN BLOG SENSE VISITES, NI COMENTARIS, ÉS UN BLOG MORT EN VIDA”

.

A dia d’avui des del diagnòstic porto contabiltzades 48 caigudes m’han deixat el cap, el nas, les celles cosides per uns guaridors punts. El caure és una conseqüència d’anar dempeus, un dia no molt llunyer ja no caure mes, a no ser del llit. Tot és conseqüència de la senyoraELA esclerosis lateral amiotròfica “una estimada familiarment acceptada”.  Conviu en mi des del 2001 fins que el cos aguanti. Ves per on?

.

“Ara que ja han passat set anys d’acceptació i convivència amb la malaltia, me adono que soc el principal actor de la meva vida”

.

“Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.

.

“Sigueu feliços. Empastifeu el món de felicitat.  En falta per tot arreu. Jo ho faig sempre axis, i a fe que em quedo a gust”

.

diumenge, 7 / desembre / 2008    josep rof i rof