i ens assaona la pluja més fèrtil 5, març de 2013
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto jrrof, pilar cabot , comentaris tancatsSé d´una fonda i ampla mar
encara verge.
No té far
ni port ni veles.
Lentament
-safir i gasa transparent-
es gronxa empesa per l´atzar.
***
Dies de mar obert
t´encomanen la fúria
d´antics vents desfermats.
Com un gegant postís
palplantat a la popa
navegues a peu dret.
***
No cal torbar la sorra del desert
ni el so de les muntanyes.
Em dóna acolliment qualsevol lloc
i ens assaona la pluja més fèrtil.
Encalmats de recances i ambicions
reblem d´amor el fons de la mirada.
No manca res ni sobra cap dolor
si la vida ens empelta eternitats.
***
Tu i jo
i, al peu del llit, la lluna
enamorant penombres.
Tu i jo
deslliurant les tendreses
massa temps subjugades.
Tu i jo
descabdellant silencis
a la riba del món.
***
Violentes esquitxades
de sol
damunt la mar.
No tinc memòria
per recordar els vells temps,
ni perquireixo ahirs,
ni reveig films pretèrits.
Just això que tinc ara
és el que vull.
S´afua,
ben precís, l´horitzó.
Pilar Cabot neix a Vic la tardor de l’any 1940
“i ens assaona la pluja més fèrtil”
Portem dies de pluja, en diuen Llevantada, de fet ja ens convenia, doncs tot estava ressec, ara es renovarà tot, brotaran les plantes, el prats sembrats creixerà el blat, també creixeran les males herbes, tot serà un despuntar de nou a la VIDA, l’aigua tant necessària, a vegades escassa, el nostre Congost al seu pas per la Garriga duia sols un petit doll d’aigua, ara diuen pro que baixa fort, avui TV3 han penjat una foto del seu pas a Llerona i feia goig, en quant amaini l’aniré a veure i contemplaré embovat fins on ha arribat, ja que haurà disminuït el seu caudal.
A casa reclòs, veig com plou per la finestra de l’estudi, fent la migdiada obligatòria, veig com el tendal s’escolen gotes a vegades ratxós, fins que una bufada de vent, acaba amb la parsimònia repetitiva del degoteig, desfent-ho tot. És bonic contemplar-ho, escoltar “La música de la pluja”.
He ullat els diaris, he obert el correu, m’he passejat per el facebook, he fet punxa als molts llapis que tinc en una tassa, ara tenen la punta tant fina que dol fins i tot escriure. Ah! També he llegit poesia, entre varis autors, fins arribar aquets poemes que he penjat avui, m’agraden, son planers i duen coses. Fet i fumut la tarda esta a punt de caure, aviat entrarem el CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit! nom del meu blog.
Un dia gastat ple de VIDA, on el meu fill segon compleix quaranta-tres anys, felicitats fill i mare. Mentre jo faig camí cap els dotze anys del diagnòstic de l’ELA i cap els meus setanta anys. Ara ja estem amb temps de descompte i ens cal aprofitar cada segon de VIDA com si fos l’últim. En un no res, en un instat, en un mer pessic setanta anys. L’avia i jo som els pals del paller, estem rodejats de quatre fills i vuit nets, sàvia nova, que empeny amb força. Josep
El Congost al seu pas per La Garriga abans de la pluja, a banda i banda canyes seques el custodien.
Foto Canon EOS 550D foco 18/135 mm 20/02/2013 15:47 per jrrof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.