Navegació

D’on ve, tarda? 20, abril de 2014

Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, GABRIEL PLANELLA , 1 comentari fins ara
Memento
La vibració de la nevera,
el crepitar del termo de gas,
el pols del rellotge, a la lleixa,
l’aigua per les canonades,
ella adormida profundament
i jo que m’hi acostava perquè
el vel del seu son cobrís
tot el meu desvetllament.
Braços que comunicàvem
en un  monòleg senzill
com de matinada el respirar
de les cases centenàries,
com les notes tan lacòniques
que el matí ens deixàvem
primer l’un i desprès l’altre.
Gabriel Planella 
*** IMG_6995 IMG_7015 IMG_7021 IMG_7034
Tarda
Un paisatge acabat d’envernissar:
grisos els cels d’aigua; griso i prou
els ulls de la duració. Ara, al parc,
hi ha paraigües estampats amb lloros
i *galahs, i fons que s’apaguen.
I hi ha cartes que s’escriuen a algú
perdut en un estiu i que no sap.
Aquesta tarda em pregunto on arriben
els que s’amaguen d’una doble vida,
i per què vaig trobar-lo quan ja no vivia
entre els meus. (Així ho diuen; vaig
anar-me’n sense haver sabut qui són.)
m’ho pregunto quan de res no serveix.
Tard. Aquesta tarda. D’on ve, tarda?
Mescal Gabriel Planella 

D’on ve, tarda?

Aquesta tarda a casa sense poder passejar, ens fa un dia rúfol, gris i sense sol, de tant en tant una ruixada, “no plou ni fa sol” plenes les bateries de la cadira elèctrica que utilitzo, per fer un llarg passeig, per olorar i captar la primavera, amb la Canon que també estava a punt.

He aprofitat el temps lleguin poesia, aquestes dues m’han semblat adients per acompanyar aquestes fotos de l’altre dia, on tot rebrota de nou, on tot té ganes de viure…faltades d’aigua acusaran per el seu creixement.

D’on ve, la pluja? Josep

(fotos Canon PowerShot G12 per jrrof)

poema 6, juliol de 2012

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, GABRIEL PLANELLA , afegir comentari

“Memento”:

La vibració de la nevera,
el crepitar del termo de gas,
el pols del rellotge, a la lleixa,
l’aigua per les canonades,
ella adormida profundament
i jo que m’hi acostava perquè
el vel del seu son cobrís
tot el meu desvetllament.
Braços que comunicàvem
en un monòleg senzill
com de matinada el respirar
de les cases centenàries,
com les notes tan lacòniques
que al matí ens deixàvem
primer l’un i després l’altre.

GABRIEL PLANELLA (Olot, 1958)


fotos: Parc Els Pinetons (La Garriga)

Canon EOS 550D DIGITAL 28/05/2012 11:42 per jrrof