Navegació

terra devastada 6, gener de 2013

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, Gabriel Ferrater, poema , afegir comentari

TORNA’T A TU
Torna’t a tu. Et trobaràs
la terra devastada,
però no desesperis.
Entre les runes,
hi nien els records,
la selva immarcescible.
Podràs talar, esbrancar,
sembrar, collir, viure-hi
talment un Robinson,
senyor de la teva illa.
Tot vaporós, però
Vida falsa? Vida real?
Torna’t a tu. Estima’t
la terra devastada
que ha fet els teus records
i bona encara
per confegir-ne més.
Accepta i canta.
Narcís Comadira

No ho dieu a ningú, avui els Reis m’han deixat poesia, LENT de Narcís Comadira i PARAULA ENCESA Antologia de poesia catalana dels últims cent anys. Com es habitual en mi obro a l’atzar i m’han sortit aquests dos poemes, bonics i reals diu en Comadira <<Et trobaràs la terra devastada, però no desesperis>>. m’ha donat per pensar, és la terra que deixarem els nostres néts, tot corromput, endeutats fins a tres generacions <<Podràs talar, esbrancar,
sembrar, collir, viure-hi>> però d’una altre manera, vegeu on ens ha dut el model actual.

I el de Gabriel Ferrater TRES LLIMONES. jrrof

TRES LLIMONES
Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
a l’aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat
prou per tu.
Cor seduït,
renúncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
Gabriel Ferrater

foto de Internet disculpes no son tres sino cinc  llimones

gabriel ferrater ‘el distret’ 9, març de 2012

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, Gabriel Ferrater , afegir comentari

El distret
Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m’aixecava de terra.
Ara se m’ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me’n recordi. L’altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d’un terrat, una noia que s’havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s’anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d’un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater :   El distret  Aquest poema l’han interpretat: Francesc Ten & Marc Egea

Apunt: es la tarde, a defora fa vent, perxo no he sortit a fer un passeig, m’he distret tota la tarda llegint poesia, aquesta de Gabriel Ferrater l’he estriada i la penjo de post, acompanyada d’unes fotos meves de núvols. Josep


Canon EOS 400D DIGITAL foc 17/55   08/03/2012 14:40 i 16:30 per jrrof