Navegació

Enric Cassases 30, març de 2020

Publicat per Josep Rof en : fotos Ona , afegir comentari

LA COVA A LA MUNTANYA
Jo estava enamorat
dels ossos dels seus ossos
del crani del seu crani
per a fer-li l’amor
res més
ni menys
que fer-nos eh l’amor
no sé si hagués bastat
la vida que ens quedava
però ella ja sabia
que jo sóc l’esquelet
del seu bell esquelet.


NARCÍS
Estàs enamorat de tu mateix
com un pebrot vermell, com un pinyol
de cirera vermell i si no què?
Com una taula de cent vint canals,
com un ruixat que ho devastava tot,
com un escàndol que ha d’arruïnar
tot un imperi, com un accident
de pura mala sort, com el rocam
filosofal, com l’Ebre cap a Flix,
com un lleuger vaixell de vela eixint
del golf, i encara com un gra de sal,
com escorpins, renecs caragolats,
vora el camí baladres plens de pols
i com el gall que gira com el vent.


UN AIRE
La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per tastar-ne la finor.
I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t’hi vegis.
Llavors obren els llavis
finestres de l’amor
i sembla que s’ofeguin,
que diguin per favor.
La nit és déu vist de cara.


VENJANÇA
A dins del pit jo hi tinc
punyals de coloraines
clavats als troncs dels pins
cridant venjança!
Ben lluny s’emporti el crit
la tramuntana.
Avall, camí del mar,
la terra es fa més aspra,
hi ha marges recremats
i una barraca
i els dos dragons gegants
guardant la cala.
El boig ferit de por
s’asseu arran de l’aigua
fent rigalets, amor,
amb pedres planes
que fan sis o set bots
i santes pasqües.