flors blanques en la boira 22, febrer de 2016
Publicat per Josep Rof en : amistat, fotos de jrrof, Joan Margarit, la meva ELA i jo , comentaris tancats
Joan Margarit : Flors blanques en la boira
Aquest poema l’han interpretat: Xavier Ribalta
Llençols grisos de gebre
cobrien els bancals dels ametllers,
però les pluges van venir com màscares
i l’herba va esborrar els miralls del fred.
L’aire càlid als ulls de l’hivern
començava a mentir a les ales grises
d’ocells erràtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
amb la fosca d’imatges al mirall
es van obrir les flors dels ametllers.
Tu també vas venir en un temps de fred
i soledat: l’amor va ser un oratge
damunt del gebre gris. Flors oblidades
escampaven perfum de primavera
en els àmbits glaçats, càlida neu
d’efímeres flors blanques. Amb tristesa
les recordo a l’hivern
que en una sola nit les va glaçar.
Fa dies que tinc el bloc aturat, avui quant he recuperat la contrasenya se me ocorregut penjar un poema d’en Joan Margarit “Flors blanques en la boira” en Joan el vaig veure l’altre dia a 8TV i amb va semblar genial, em sembla que ha tret un llibre de prosa/poema-da el buscaré un dia d’aquests, la poesia m’acompanya cada dia, en els dies rúfols o tirant fotos, diguem-ne que com l’ELA ella i jo som u. Faig el camí per assolir els quinze anys, convivint amb aquesta malaltia que s’anomena ELA (Esclerosis Lateral Amiotrófica) Res… em faig els propòsits de no parlar-ne, però no puc, sense adonar-ment ja ho tinc escrit. Que i farem! Abraçades Josep
foto de JRA el dia de la Caminada per l’ELA, fou el dissabte 13
Bon vent i barca nova! 22, novembre de 2015
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo , comentaris tancats
Ovidi Montllor
Bon vent i barca nova!
Tots els camins van a Roma
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Sé, però, que no s’estrena un prat
seguint sent rellogats
a dins una gran cova.
Mil espills em trenquen en la nit
colpegen el meu pit
i m’omplen d’ais la boca.
I un badall ofega el meu crit
i deixa l’ull humit
i el nas demana: Moca’t!.
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Nova sang arriba al meu cervell
i em sent tibar la pell,
i em torna a la memòria
temps de caça, de peixos i d’ocells,
de joves i de vells…
Però ara es altra història?…
Tot i així un qualsevol fracàs
em posa en el percaç
dels records sense glòria.
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
No és clar, per tant també és obscur.
Tinc a davant un mur.
El riure se’m capgira.
L’atzucac em fa fer un atur.
Present, passat, futur…
i un mateix temps de mira.
Veig el blat més tendre que madur,
veig qui mana segur.
El món no avança: gira.
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Au, adéu! Comence el meu comiat
a tot el temps passat.
Bon vent i barca nova!
Un forat em torna a donar llum,
un cigar em don fum
i una ampolla, empenta.
Cec d’engany em guie pel bastó
malfie del color
i de lletra d’impremta.
Done fe d’aquestes sensacions,
li llence al foc carbó
i retorne als meus trenta.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me’n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me’n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me’n vaig; sóc qui torna.
Au, adéu! Comence el comiat
i sóc nou arribat.
No me’n vaig; sóc qui torna.
22/11/2015 avui fa vent, molt vent… el vent d’avui m’ha fer recordar la frase… “Bon vent i barca nova!” l’hauríem d’aplicar per a tot, la renovació per ser nou, res de poltrones, tots el polítics 4 anys i fora… Josep
ela, i bicicleta 21, octubre de 2015
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo , comentaris tancats
i, bicicleta
i, fa anys que rellisco pels pendents del temps
i, deixo que la llum pentini els batecs secrets de les coses
i, invento mil vides i no goso moure’m
per por de trencar les sensacions del meu cos, bicicleta
i, tinc un desig present de tu bicicleta
i, jugo cada dia a apartar el vel que et cobreix al traster
i, et gaudeixo en el record escoltant les simfonies, canviant els pinyons
i, descobrir que encara sento bufar el vent a la costa
i, continuo vivint cada dia per no oblidar-te bicicleta
i, bastin les absències amb records amb la suor del meu acalorat cos
i si viure em cansa algun dia, t’emportaré amb mi bicicleta.
i, 25/03/2012 primer post
i, 21/10/2015 repeteixo el post
Protesto
ELA, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos
i encara no en tens prou
que vols allargar el meu llanguiment.
Mai més ja no tindré força ni vigor.
Perquè et vas aparèixer ela?
Molt, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos.
Josep Rof Rof
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/
crisantems de la tardor 17, octubre de 2015
Publicat per Josep Rof en : General, la meva ELA i jo, narcís comadira , comentaris tancats
AD PETENDAM PLUVIAM
Cau, pluja beneïda,
cau a poc a poquet.
Primer, xopa la terra,
les prades de muntanya,
avetoses, fagedes, bedollars,
i els boscos de pi negre, de roures i alzines.
Renta els verds i els pollancs,
amoroseix les molses, dóna
confiança els fongs. Xopa
la garriga resseca. A poc a poc.
Fes que l’aigua regali
per escorrancs, pels rierols,
que hi canti mentre baixa
a engrandir els rius petits i aquets
facin créixer els més grossos.
Sí, fes-te riu,
fes que els embassaments
pugui nodrir canals i regadius,
i, així, donar saó a les hortes, perquè apis i cols,
porros i bròquils, faves i pèsols
puguin fer-se tranquils.
Torna’t aigua corrent, rega
els jardins dels crisantems de la tardor,
rega els jardins d’abril dels lilàs i les roses,
rega els jardins de les dàlies d’estiu.
Rega l’espera de l’hivern.
I quant ho hagis fet tot,
vés cap el mar, tranquil·la construeix
paradisos d’ambigüitat,
aiguamolls i sorrals,
goles i deltes, fangueig
per les anguiles i les granotes.
Que i vinguin els ocells de pas,
feliços del repòs del seu viatge.
I al final tu també abandona’t, descansa
en llits de sal i algues. I quant t’aixequis altre cop
–i no mandregis gaire–, torna els principi.
Cau la pluja beneïda,
cau a poc a poquet,
vessa’t sobre els humans,
calma la set, renta’ls els cossos,
sigui’ls bàlsam simbòlic
de les ferides resseques de la culpa.
NARCÍS COMADIRA
Aquest matí, el SOL calenta de valen, convidava a treure’s roba. Bé, jo no me n’he tret pas, tot recordant-me de sentir-ho dir, quant jo era jovenet dels mes grans “lo que atura el fred, atura la calor” He dinat, he fet la migdiada, el sol traspassava les cortines, m’he despertat les quatre en punt, ja s’havia espatllat el dia, corria un aire fred, els natius garriguencs en diuen SALIGARDA. M’he quedat a casa, he picat la poesia d’en Narcís, a passat a engruixir el bloc CaPaLTaRD, a PoQueTa NiT. Josep
mail entre malalts d’ELA 15, setembre de 2015
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo , comentaris tancatsHola que tal estàs? el pròxim divendres tinc control a Bellvitge, haig de dormir la nit abans amb el pulsòmetre (el recull el dijous el missatger) ja tinc l’autorització per l’ambulància, ves per on han passat 6 mesos de l’última visita. He caigut tres vagades, vaig per la 71?? quasi com anys tinc, tret d’una, el març que vaig trencar-me la tíbia i el peroné, les altres dues per sort no m’he fet res, a part dels cops, amb 15 dies dugués caigudes, una fen el traspàs entre les dues cadires, la manual és va girar i jo escolat entre les dues a terra, picat amb el cap al moble, l’altre a Llanars abans de anar a dormir també d’esquena, mira que vaig em compte…
Tinc molta mucositat i amb dona tos, és liquida, fins que no l’he pogut arrencar, no tinc força ni per tossir…avui he anat el metge del cap i m’ha receptat un xarop, espero que circuli més fluidament. He fet un passeig a la farmàcia, doncs aquest matí no tenien totes les medecines.
He estrenat una bossa nova, molt gran, de bon preu, ja estava cansat de fer publicitat, de l’ortopèdia on vaig comprar la Kite, miraré si trobo on la vaig comprar , per si l’has de menester, feia molt dies que la buscava per internet i res de res.
https://www.ortoweb.com/bolsa-auxiliar-impermeable-para-silla-de-ruedas
Endavant sempre malgrat les fleumes, les caigudes, les medecines, les llargues visites a Bellvitge: Els 72 anys, cal agafar-ho amb calma, els dies no passen VOLEN! i nosaltres amb ells.
Una forta abrasçada! d’un cos afeblit per una ELA de nassos. Josep
ELA 14, setembre de 2015
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo , comentaris tancatsVIDA I MALALTÍA
“La Gran Desconeguda”
Josep Rof
La Garriga
“Tu no ets la teva malaltia”, diu Sílvia Cóppulo en el seu article a EL PERIODICO titulat de la mateixa manera (4 setembre). “Et miraré als ulls” sàvies i reals paraules, que m’entren directament al cor. Com a malalt d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) des de fa catorze anys, he après a viure sense saber-me malalt, malgrat haver d’utilitzar cadira de rodes des del 2003. L’ELA i jo som un, anem junts a tot arreu, escolto els seus embats el meu cos, ella sempre hi és, com lladre silenciós, que mira de deixar-nos com un ésser vegetal. Vol prendre’ns part del nostre cos, fins a deixar-nos només moure els ulls. Jo tinc la sort d’haver agafat una ELA lenta. El seu pas per al meu cos, m’ha robat el plaer de caminar, he fer servir un sistema de bipressió positiva per dormir, al menjar m’ennuego, (fins i tot em passa amb la meva pròpia saliva), les flegmes que t’ofeguen… La Sílvia: “estimat amic, ara que estàs malalt, et continuaré mirant als ulls”. Però no tothom ho aconsegueix. Jo mai he deixat de fer alguna cosa, salvant els impediments de l’ELA. No em sento malalt. Sóc una persona, que conviu amb una malaltia. Entre tots farem que l’ELA no sigui “La Gran Desconeguda”
carta-lectors el periódico publicada el diumenge 13/09/15 Josep
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/
swing 5, agost de 2015
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, francesc garriga barata, la meva ELA i jo , comentaris tancats
SWING
Francesc Garriga Barata
l’olor dels pins desperta
carícies oblidades,
el bosc convida a la nostàlgia.
captiu del que no tinc,
recompro el que he perdut.
ni eternitats ni mites
al llit de les sorpreses.
vet aquí el que ara estimo;
la flor que lluita entre esbarzers,
els arbres que retroben fulla i fruita,
les quatre estacions del verd al blanc
i el raig inesperat d’un sol de pluja
que tinti el cel amb els colors de l’arc.
i el gol efímer d’un nou dia
i prou.
no hi ha respostes
potser no hem sabut mai com preguntar
ni aquí, ni quan, ni què.
iens ha costat saber que una resposta
no és feu dels mots, no més:
les mans, el sexe, els ulls
també responen.
més castic que no premi, les paraules,
des de babel,
l’espasa que interroga,
silenci, crit, tempesta, presa i pausa,
pregunta, no resposta,
caldrà parlar amb el cos,
substituir la lletra per un gest,
un gest, només un gest,
migjorn o tramuntana,
les mans esteses al camí dels folls,
per vèncer mites i esventar llegendes.
La poesia m’agrada, m’entren, m’acompanya,
en el dia a dia en la lluita amb una ELA de catorze anys,
ella i jo fem el camí de VIDA! junts. Josep
hola jordi 1, maig de 2015
Publicat per Josep Rof en : 14è aniversari, foto jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats
MAIL a un amic:
Hola Jordi van passant els dies, ve per on, ja som maig i el 10 l’aniversari del diagnòstic 14 anys, ja no recordo com m‘ho feia per caminar, pedalar i conduir etc.
Com et va la nova ubicació i la cadira elèctrica, doncs suposo que ja hauràs assolit els reptes.
Ara soc jo el que estic a casa reclòs, deu saber que el passat 25 de març amb una caiguda vaig trencar-me tíbia i peroné, com que no em puc aixecar el llit m’acarona, estic cansat…espero em deixen posar e peu al terra aviat, el que no se quant això succeeixi si en sabre caminar o tindre les forces suficients per enfrontar-m’hi, i, poder recobrar la LLIBERTAT! De poder valdrem per mi mateix. Ara soc dependent per tot.
El que més greu amb sap, es que m’he perdut el naixement de la primavera, on tot cobra vida de nou, els brots tendres que tant m’agraden fotografiar, amb l’esperança posada que: “cada any la primavera ens arriba puntualment”
La ELA avança i nosaltres amb ella per cert avui el Periódico parlava d’una recerca d’investigació, el qual enganxo en aquest mail tot ESPERANÇAT que un dia no molt llunya, es trobi remei a tanta desolació per els malats d’ELA i el patiment de llurs familiars o acompanyants. Josep
INVESTIGACIÓ DEL CENTRE SEVERO OCHOA el Periódico 01/05/2015
Un estudi vincula l’esclerosi lateral amiotròfica amb fongs
Els autors han trobat proteïnes fúngiques al cervell dels malalts
L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) la podrien causar uns fongs, segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). L’equip de científics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (centre mixt de la UAM i el CSIC), liderat per Luis Carrasco, ha trobat proteïnes fúngiques i ADN de diverses espècies de fongs al cervell i el líquid cefaloraquidi de pacients que van patir ELA.
«Les nostres observacions proporcionen proves concloents de la infecció per fongs en els pacients amb ELA que hem analitzat. Això suggereix que aquesta infecció pot desenvolupar un paper en l’etiologia de la malaltia o pot constituir un factor de risc per a aquests pacients», assenyalen els investigadors en el resum del treball, informa Efe.
MALALTIA DEVASTADORA / Les diferents espècies de micosi trobades –entre d’altres, Candida albicans, Cryptococcus spp. i Malasezzia spp.– podrien ser la causa de la malaltia, segons proposen els investigadors en el seu treball, publicat a l’ International Journal of Biological Sciences.
L’ELA és una malaltia devastadora que afecta les neurones motores. En la majoria dels casos causa la mort en un període de dos a cinc anys després de ser diagnosticada. Casos com el del reconegut cosmòleg Stephen Hawking, que sobreviu a la malaltia des de fa més de 50 anys, són excepcionals.
Actualment es desconeix la causa de malalties neurodegeneratives com ara l’esclerosi múltiple, la malaltia d’Alzheimer, la de Parkinson i l’esclerosi lateral amiotròfica. L’equip de Carrasco ha publicat recentment diferents treballs que també vinculen les infeccions fúngiques amb la malaltia d’Alzheimer i l’esclerosi múltiple.
llanars 14, febrer de 2015
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, fotos Júlia, la meva ELA i jo , comentaris tancats
LLANARS
El municipi de Llanars és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals. El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany. Al N arriba fins al Puig Sistra (1 985 m d’altitud), límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Faitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Faitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant. Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera, als vessants septentrionals de la qual es forma la riera d’Espinauga, afluent per la dreta del Ter.
El poble de Llanars és el cap de municipi, el qual comprèn, a més, els veïnats de Llanarès i Espinauga, i les caseries de Faitús i del Riberal de Faitús. La carretera de Camprodon a Setcases, provinent de la C-38, segueix el curs del Ter i travessa el terme d’E a W.
((Llanars segons aquest medi es Faitús, le he copiat literalment.
Segons tinc entés jo és Feitús))
fotos d’arxiu jrrof
LLANARS
És un poble acollidor, on jo i passo llargues temporades primavera/estiu, allà passejo, llegeixo llibres, al costat del Feitús a dessota un arbre centenari al escoltant el brunyir de l’aigua, a vegades al costat del Ter. Son moments de tranquil·litat. La cadira elèctrica resta aturada i jo evadit en una Pau interior. Com cada any la Primavera ens arriba puntual. Josep
afegitó de fotos actuals d’aquest cap de setmana per la Júlia
Passeig Maristany Camprodon per Júlia
tot és ara i res més 26, novembre de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats
Avui fa un dia gris, plujos, un dia que no convida a sortir, he estat entretingut ordenant calaixos. He recordat els escrits a ma, que vaig fer durant les vacacions a Llanars, sense pensar-m’hi gens n’he escanejat un. Ara es quant m’adono que la meva lletra es trèmula, desigual, es lletra ferida, tocada de mort. La malaltia (ELA) que pateixo just fa 4.949 dies, és la que me l’ha canviada.
Res a dir, son les realitats que la VIDA ens depara, anem empenyent-la, fins a l’ultima força.
Josep
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.