ELA 14, setembre de 2015
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo , RastrejarVIDA I MALALTÍA
“La Gran Desconeguda”
Josep Rof
La Garriga
“Tu no ets la teva malaltia”, diu Sílvia Cóppulo en el seu article a EL PERIODICO titulat de la mateixa manera (4 setembre). “Et miraré als ulls” sàvies i reals paraules, que m’entren directament al cor. Com a malalt d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) des de fa catorze anys, he après a viure sense saber-me malalt, malgrat haver d’utilitzar cadira de rodes des del 2003. L’ELA i jo som un, anem junts a tot arreu, escolto els seus embats el meu cos, ella sempre hi és, com lladre silenciós, que mira de deixar-nos com un ésser vegetal. Vol prendre’ns part del nostre cos, fins a deixar-nos només moure els ulls. Jo tinc la sort d’haver agafat una ELA lenta. El seu pas per al meu cos, m’ha robat el plaer de caminar, he fer servir un sistema de bipressió positiva per dormir, al menjar m’ennuego, (fins i tot em passa amb la meva pròpia saliva), les flegmes que t’ofeguen… La Sílvia: “estimat amic, ara que estàs malalt, et continuaré mirant als ulls”. Però no tothom ho aconsegueix. Jo mai he deixat de fer alguna cosa, salvant els impediments de l’ELA. No em sento malalt. Sóc una persona, que conviu amb una malaltia. Entre tots farem que l’ELA no sigui “La Gran Desconeguda”
carta-lectors el periódico publicada el diumenge 13/09/15 Josep
http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.