lo camí! 14, agost de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Lo camí
Mai sé què vindrà
després d’un revolt:
un rogle de cases,
potser un bat de sol.
Vora la cuneta,
boixos i argelagues.
Enllà de la via,
lo verd de l’obaga.
I a l’extrem de tot,
l’horitzó finit
s’apaga amb la posta.
M. Dolors Millat Llusà “Al batec de la terra” Editorial METEORA
per sant joan! 23, juny de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsPer Sant Joan – Joan Manuel Serrat
Feliz verbena de San Juan. Espero que vuestros deseos se cumplan.
// // Un vespre quan l’estiu obria els ulls // per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, // on vam aprendre a córrer, // damunt un pam de sorra // s’alçava una foguera per Sant Joan. // // Llavors un tros de fusta era un tresor // i amb una taula vella ja érem rics. // Pels carrers i les places+anàvem de casa en casa // per fer-ho cremar tot aquella nit // de Sant Joan. // // Érem quatre trinxeraires. // No en sabíem gaire // de les llàgrimes que fan que volti el món. // Anàvem entrant a la vida. // Mai una mentida, // no ens calia i res no ens robava el son… // // Els anys m’han allunyat del meu carrer // i s’han perdut aquells companys de jocs. // El bo i el que fa nosa // com si qualsevol cosa. // Sembla que tot s’hagués cremat al foc // de Sant Joan. // // I ara, aquesta vesprada+una altra vegada // veig els ‘nanos’ collint llenya per carrer. // Corren. // Com jo abans corria. // Els crido i em mirencom si fos un cuc estrany i passatger. // Doneu-me un tros de fusta per cremar // o la prendré d’on pugui, com ahir, // com si no n’hi hagués d’altra. // Jo he sigut com vosaltres. // No vull sentir-me vell aquesta nit. // // Que un tros de fusta torni a ser un tresor. // Que amb una taula vella sigui ric. // Pels carrers i les places // aniré de casa en casa // per fer-ho cremar tot aquesta nit // de Sant Joan. //
¡¡¡Feliç revetlla de sant Joan!!!
¡¡¡Sigueu feliços en aquesta nit màgica!!!
digueu-mare! 21, maig de 2009
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 20/5/2009 per jrof
Canon EOS 400D DIGITAL 20/5/2009 per jrofDigueu Mare,
digueu al solque els dilluns no porti pressa,
tinc encolats els llençols,
trigaré massa estoneta.
Mare,
digueu al ventque no faci tan soroll,
tinc dormit l’enteniment,
tinc melangies de cor.
Mare,
digueu al mestreque avui tanqui l’escola,
estic malalt i tinc febre,
no puc llevar-me ni gota.
Mare,
digueu al metge,
que, per mi, no ha de patir,
la malaltia és prou tova,
ha de passar tot per mi.
FONT: http://blocs.tinet.cat/blog/poemes-i-pensaments
maniguet! 14, maig de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 23/4/2009 18:32 h. per jrof
-> Foto de Núria Albó a la signatura de llibres per Sant Jordi
MANIGUET
Si quant dic maniguet
ningú ja no m’entén,
aquesta paraula envellida
sembla una mena d’elegia
d’un món intolerant
del qual no era conscient
la nostra infantesa ignorant.
El maniguet era un tros afegit
de la mateixa roba del vestit
que havia de tapar tot l’avantbraç
en els actes de culte
quant era prohibit
anar en màniga curta.
Era el temps tant llarg
de la guerra perduda
quan les devocions
eren tant abundoses
per compensar l’escassetat
de tantes altres coses.
Però tot d’una va passar
que sense saber com
ja no va haver-hi maniguets
i se’n va perdre el nom.
Núria Albó
Era un nen de 11 anys, quant el pare va obrir-me una llibreta a la Caixa, el que més va impactar-me va ser la finestreta petita de vidres gravats, el senyor que ens va atendre duia maniguets o manguitos i una espècie de visera, feia les anotacions a ma a ploma de sucar tinta, el paper secant perquè no s’esborronés i una fusteta segell que una vegada sucada estampia l’anotació feta IMPOSICIÓN de color lilós, les anotacions de tinta blaves i una REINTEGRO de color vermell i les anotacions vermelles, també un altre segell per les anotacions de INTERESES i les dates d’anotacions del moviment també amb segell. Imagineu-vos tota la disponibilitat d’aparells per fer les anotacions, a més de la visera i els manguitos. Ara seria impossible de portar a terme. Aquí us mostro la llibreta que us he explicat.
La guardo com un gran tresor i amb la mateixa il·lusió
del nen que mai no he deixat de ser. jrof
Ponç Poncs! 25, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
‘VIDRAÇARIA’
Entre la vida
que et desconcerta i tu
sempre hi ha un vidre.
Unes ulleres
gruixades de miop
i una finestra
d’on veus, segut, com passa,
fumant, tot sol, la vida.
Tinc la sort d’haver-lo descobert just ara farà tres anys. Us el recomano ♥.
“PESSOANES de Ponç Pons” Josep Rof i Rof
L’ELA al 33! 14, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancatsPER EL 
EMITIEN 
L’ELA baix la Direcció i Guió Ander Duque el passat dia 07/01/2009
L’ELA Prendre consciència de la vida suposa pensar en el seu final, i aquesta és la por més profunda. El nostre desig? Un final incert, ràpid i indolor. Pensar d’una altra manera suposa viure amb por. Una por que desapareix el dia que et comuniquen, amb certesa, com serà el teu final. Quatre persones davant la càmera, testimonis de lluita en una mateixa realitat: L’ELA.
Comentari d’en Josep: El vídeo és sincer e impactant, denota el final d’una vida exhausta per la terrible malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica L’ELA <-clikan al ling o la Web -> http://www.tv3.cat/videos/950289 podreu veure el vídeo els que no haveu tingut ocasió de fer-ho i comprendreu els desgavells que comporta a la vida la sort de patir L’ELA si dic “sort” és perquè l’esperança de vida promig des del diagnòstic són 5 anys i jo faig camí cap els 8 i “estic relativament bé” ja signaria viure molts anys com ara, però això se que no serà així.
Josep Rof i Rof “En Josep és un elàtic de 2.804 dies”
Salveu-me els ulls
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Salveu-me la mirada, que no es perdi. // Tota altra cosa em doldrà menys, potser // perquè dels ulls me’n ve la poca vida // que encara em resta i és pels ulls que visc //adossat a un gran mur que s’enderroca. // Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé, // i puc sentir i tocar i escriure i créixer // fins a l’altura màgica del gest, // ara que el gest se’m menja mitja vida // i en cada mot vull que s’hi senti el pes // d’aquest cos feixuguíssim que no em serva. // Pels ull em reconec i em palpo tot // i vaig i vinc per dins l’arquitectura // de mi mateix, en un esforç tenaç // de percaçar la vida i exhaurir-la. // Pels ulls puc sortir enfora i beure llum // i engolir món i estimar les donzelles, // desfermar el vent i aquietar la mar, // colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. // Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Viuré, bo i mort, només en la mirada. // Miquel Martí i Pol
antònia font! 30, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
S´animal que no existeix
És dòcil, té vida,
si el mires ja no hi és,
té un membre que respira,
és s´animal que no existeix.
Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix,
té un far que m´il·lumina,
té escata com un peix.
Me menja i me vomita
d´un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s´animal que no existeix.
Desvinculat
de qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil·la.
Tan desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues vaques.
Dins un no-res,
dins una absència pura,
aquest silenci és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només me queda un pam de carn en barra.
Antònia FontBiografía
Antònia Font es un grupo formado en 1997 en Mallorca, su música se caracteriza por su tono festivo y letras fantásticas. Temas habituales en su música son el espacio, la astronomía, la astronáutica, la robótica, el mar… temas muy alejados, en general, a los habituales en la mayoría de grupos. A menudo establecen un juego entre estos temas y los cotidianos y próximos, para destacar así el constante entre una perspectiva local, global y universal o cósmica del mundo en que estamos inmersos.
Se le clasifica habitualmente como un grupo de pop, aunque ellos manifiestan que al componer las canciones no tienen «prejuicios de estilo» y que eso es algo que a menudo sale espontáneamente.
El compositor del grupo es Joan Miquel Oliver, que a la vez es el guitarrista. También ha editado discos en solitario y compone para otros grupos.
Origen del nombre:
A pesar de las diferentes versiones y leyendas que han circulado, siempre que al grupo se le ha preguntado sobre su nombre ha respondido que se debe a una compañera de universidad que les acompañó durante el periodo de formación. Cuentan que se alegró mucho cuando ellos decidieron ponerle su nombre a un grupo formado solo por varones.
Trayectoria:
En 1997 Antònia Font graba su maqueta con los temas Cibernauta Joan, S’Univers és una festa, Rumba y Es xifon és un aparato y ese mismo año tocan en su primer concierto en Bunyola.
En 1999 grabó en los estudios Tj Sò su primer disco llamado Antònia Font igual que el grupo, bajo la producción de Tomeu Janer.
Dos años más tarde, el 17 de febrero de 2001, presentaron el segundo disco: A Rússia. Optaron en esta ocasión por el continuismo puesto que el anterior había funcionado y la fórmula cultivada les gustaba, según opina Pau Debon, el cantante del grupo. Ya en estos dos discos están muy presentes los elementos sorprendentes.
Su siguiente trabajo discográfico, llamado Alegria, apareció al cabo de un año. Sin abandonar su estilo, el tono y el ritmo de sus canciones sufre un cambio mucho mayor entre el segundo disco y éste que entre el primero y el segundo.
Taxi, el cuarto trabajo discográfico de Antònia Font se presentó en 2004 y lo hizo acompañado de material audiovisual (un DVD y textos adjuntos).
En 2005 se presentó Batiscafo Katiuskas. Si el disco Taxi se caracteriza por su contenido relacionado con el espacio exterior y los mundos y personajes inventados, Batiscafo Katiuskas es un viaje interior en el que la soledad y melancolía están muy presentes.
***
Fa poquet que els he descobert i us vull dir que m’agraden aquests illencs, la seva música, les lletres planeres de les seves cançons m’entren directament al cord, animo aquets joves seguir component i jo els aniré escoltant. Escolteu-los us agradaran! Tant com a mi m’han agradat, n’estic totalment convençut.
Feliços moments de vida! Josep Rof i Rof
(demano disculpes a qui li pertoqui per haver-ho copiat d’Internet i prendrem la llibertat de publicar-ho al blog)
pau al món! 24, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
TORNA NADAL
L’arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
(Miquel Martí i Pol)
josep rof i rof nadal 2008
felices festes! 19, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Grisor de boira
Filo el somni al capvespre
Flonja flassada.
.
Pluja a les mans,
Estels de purpurina
Damunt el glaç.
.
Blanc abrigall
La neu a la codina
Guarda un secret.
.
Cerç inclement
Arrossegues misteris
I mots feixucs.
.
Borrons petits
Amaguen noves vides
Entre el brancall.
.
Erms del temps mort
Prats on la vida passa
Sempre de llarg.
.
Sobre els camins
El silenci s’arrapa
Als còdols vells.
.
Júlia Costa. Poemes inèdits
.
amb aquest bonic poema
us vull donar!
us volem donar! unes felices festes!
Josep Rof i Rof i família!
.
12/12/2008 12:12 hores CANON EOS400D DIGITAL
(és el meu primer collage, està compost de 4 fotos)
pensava! 13, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , comentaris tancats
13_02_05 Pensava…
-Anit al llit, desprès d’escoltar el Saragossà Barça, per cert una passada? un a quatre. Mentes anava fent zàping a la TV era tard, estava cansat de sentir i veure tanta porqueria, vaig optar per el silenci absolut, per les orelles i per la vista. Quin descans?…
-Llegiré un poema, sols un poema? Fou estriat a l’atzar del llibre “EL GARROFER d’en RAIMA del Dr. Genís Tura i Pou (editorial Granollers) el llibre de poemes es va obrir per la pàgina 174. Vaig llegir-lo varies vegades. Sense adonar-me vaig ser absorbit per les paraules del poema, al digerir-les les vaig escenificar en el meu propi cos! Diuen eixís…
-Pensava que mentre som dintre -de la nostra carn caldria tenir ritme-restablint l’ordre que intentem destruir.-El ritme que espatllen amb rancor-les vàlvules que es tanquen i obren-a destemps, les glàndules que secreten
-mala fe, els vasos que es contrauen
-i es dilaten cicaters en renovar les
-cel-lules esgotades en la calma mortal
-de nostra voluntat.
-Caminar, en canvi, damunt el tall del ganivets
-de vidres verds i negres, baietes,
-molsa, vellut o taulons.
-Travessar esquerdes i perills
-mimètics laberints de corda
-que llisquen rampes de granit
-i senderols humits de gebre.
-Seria bo configurar el neguit que ens
-vivifica i esbadellar el cavall en la travessa.
-Pensant el que ens diu aquest poema d’en Genis, ho ens vol dir! M’adormí plàcidament. La nit ha set llarga, més del normal, uns somnis l’han embolcallat, han set uns somnis difusos, uns somnis d’aquells que ha l’endemà no te’n recordes.
-La nova mascareta (en substitució de la espatllada) fou estrenada ahir, m’ha funciona be, quin remei li toca oi? M’ha acompanyat tota la nit. L’altra com el poema té les cèl-lules esgotades. Ara descansa al fonts de l’armari. Ella, ha set substituïda per una de nova. S’ha retirat amb una curta vida, però s’endu un munt de somnis, angoixes, pensaments, patiments viscuts em mi nit a nit.
-Com la mascareta, un dia l’home s’estriarà un racó, i, s’hi estirarà a “descansar per sempre més”. Amb ell també aniran un munt de coses viscudes, però l’home, mai podrà ser reemplaçat… com la mascareta aquesta nit.
-El que jo anomeno mascareta és en realitat un BIPAP
-PDF] Efectividad de la ventilación no invasiva, modalidad BIPAP con …
-Les cèl-lules esgotades en la calma mortal de nostra voluntat.
diumenge, 13 / febrer / 2 mil 5
josep rof i rof és jrof