Navegació

maniguet! 14, maig de 2009

Publicat per Josep Rof en : fotos, poema , Rastrejar

img_1471.JPG

Canon EOS 400D DIGITAL 23/4/2009 18:32 h. per jrof

-> Foto de Núria Albó a la signatura de llibres per Sant Jordi 

MANIGUET
Si quant dic maniguet
ningú ja no m’entén,
aquesta paraula envellida
sembla una mena d’elegia
d’un món intolerant
del qual no era conscient
la nostra infantesa ignorant.
El maniguet era un tros afegit
de la mateixa roba del vestit
que havia de tapar tot l’avantbraç
en els actes de culte
quant era prohibit
anar en màniga curta.
Era el temps tant llarg
de la guerra perduda
quan les devocions
eren tant abundoses
per compensar l’escassetat
de tantes altres coses.
Però tot d’una va passar
que sense saber com
ja no va haver-hi maniguets
i se’n va perdre el nom.
Núria Albó

Era un nen de 11 anys, quant el pare va obrir-me una llibreta a la Caixa, el que més va impactar-me va ser la finestreta petita de vidres gravats, el senyor que ens va atendre duia maniguets o manguitos i una espècie de visera, feia les anotacions a ma a ploma de sucar tinta, el paper secant perquè no s’esborronés i una fusteta segell que una vegada sucada estampia l’anotació feta IMPOSICIÓN de color lilós, les anotacions de tinta blaves i una REINTEGRO de color vermell i les anotacions vermelles, també un altre segell per les anotacions de INTERESES i les dates d’anotacions del moviment també amb segell. Imagineu-vos tota la disponibilitat d’aparells per fer les anotacions, a més de la visera i els manguitos. Ara seria impossible de portar a terme. Aquí us mostro la llibreta que us he explicat.

img199.jpg 

 La guardo com un gran tresor i amb la mateixa il·lusió

del nen que mai no he deixat de ser.  jrof

Tags:,

Comentaris»

1. Jaume Pubill - 14 maig 2009

A mi me’n van obrir una igual. No sé on és ni on para…. Però realment fa gràcia i val la pena que la guardis

2. jrof - 15 maig 2009

€i! Hi varen quedar 0,81 pesetes ara quant seran ¿?

3. Jaume Pubill - 15 maig 2009

segur que amb les comissions de manteniment que fan pagar ara bancs i caixes…encara els deus diners tu a ells, jajajaja

4. Joaquim - 15 maig 2009

Un tresor, Josep. Guarda-ho com a pany en or.


*